Aquestes són unes postres que sorprenen, molt senzilles d’elaborar i que ens poden fer quedar bé si tenim convidats. Són d’aquelles receptes que si no les has provat abans o te l’han recomanat no li fas gaire cas perquè es fa amb llet evaporada i com que d’això normalment no en tenim a casa, ja et tira enrere. La llet evaporada és una llet condensada sense sucre, a la qual se li ha eliminat un 60% d’aigua. A tots els súpers n’hi ha, normalment al costat de les nates sense refrigerar (la més fàcil de trobar acostuma a ser de la marca Ideal, de Nestlé). Així que un cop passada la mandra de comprar-ne, aquestes fantàstiques postres es fan només amb 3 ingredients, sucre, llimona i llet evaporada, fàcil, no? Només cal ser una mica previsors perquè la llet la necessitem congelada, en forma de glaçons, i això cal tenir-ho previst unes hores abans 😉
La recepta és de la plataforma Cookidoo de la Thermomix. I es recomana fer-la i servir-la quan abans millor.
Ingredients per a 6 copes gelades:
200 gr. de sucre
4-6 tires de llimona (només la part groga, no la blanca)
400 gr. de llet evaporada congelada en glaçons
120 gr. de suc de llimona
PREPARACIÓ
Posem al got el sucre i polvoritzem 30 segons / a velocitat 10.
Després incorporem la llet evaporada congelada, triturem 20 segons / a velocitat 5 i ho aboquem en un bol.
Col·loquem la papallona damunt les ganivetes i muntem la llet 3 minuts / a velocitat 4.
Exprimim el suc d’una llimona.
Afegim el sucre aromatitzat reservat, juntament amb el suc de llimona i barregem 10 segons / a velocitat 3.
Servim immediatament en copes individuals. I les decorem amb una mica de ratlladura de llimona.
Ens encanta el tàrtar, el de carn i el de peix, i en particular, aquesta recepta de tàrtar de salmó d’en @Nandu Jubany. Bé, el seu era de tonyina però vaja, el resultat és el mateix. La vam veure al seu Instagram durant el confinament i allò que ja no saps què més fer per dinar un dia ens vam animar a fer-la i… hem repetit!.
Pels que no hi esteu familiaritzats, un tàrtar és un plat de carn de peix cru, picat tot molt petit, condimentat amb altres ingredients o espècies o amb alguna salsa i s’acompanya de torradetes de pa. Potser el més famós es l’steak tartar, de carn de vedella o de cavall, molt típic de la cuina francesa però que avui en dia amb les seves variants el trobem a moltes altres cuines del món.
La paraula ve del francès “tartare” i agafa el nom de la salsa tàrtara que acompanyava la recepta original, i que portava maionesa, tàperes, cogombre, ceba i julivert.
Avui no el farem de carn sinó de peix.
Ingredients per a quatre persones:
500 gr. de salmó
2 alvocats
2 tomàquets
1 ceba de Figueres
1 llima
Unes fulles de coriandre
Sal i pebre
Tabasco verd (jalapeño)
Oli d’oliva extra verge
Salsa Perrins
Salsa de soja
Wasabi del Montseny (opcional)
Fulles de ruca per decorar
PREPARACIÓ
Pelem els tomàquets, els hi traiem la grana, els tallem a daus petits i els posem dins d’un bol gran.
Després pelem els alvocats, que siguin madurets també els tallem a daus petits, els ruixem amb el suc d’un llima perquè no s’oxidin i remenem ben remenat.
Tallem la ceba ben petita i l’afegim al bol. Incorporem les fulles de coriandre. Si no us agrada o trobeu el gust massa fort, no li poseu. També és el moment de posar-hi un rajolí de de Tabasco verd. Aquest tabasco pica la meitat que l’altre, és molt més aromàtic i li dóna un toc diferent. Però si no en teniu o no us agrada, doncs no cal posar-li tampoc.
Salpebrem, i ho ruixem tot amb oli abans de barrejar-ho tot, amb compte de no trinxar-ho. Ho tastem per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de picant.
Fem racions individuals, per això prepararem els plats de servir i muntarem el tàrtar al damunt. Si tenim motlles rodons individuals d’emplatar els fem servir per donar forma al plat. Posem una capa generosa de guacamole a sota i l’aplanem una mica perquè quedi anivellada. Si no, tenim motlles, no passar res, ho fem amb compte amb una cullera donant-li una forma arrodonida, de la mida d’una hamburguesa.
Tot seguit preparem el peix. Tallem el salmó a daus petits i el posem en un bol. Hi afegim un rajolí de llima, després un bon raig d’oli d’oliva, sal, pebre, un rajolí de salsa Perrins, un de salsa de soja, unes gotes de Tabasco verd i en Nandu hi va posar wasabi del Montseny, que s’extreu directament d’una arrel i pica molt menys que el japonès. Nosaltres aquest ingredient no li posem perquè no en tenim a mà. Ho remenem tot ben remenat, tastem per si s’ha de rectificar i col·loquem el peix damunt del guacamole.
Nota: La salsa Perrins és una salsa que es fa servir molt a la cuina anglesa, sobretot en carns i que s’utilitza com a potenciador del sabor.
Per decorar posem unes fulles de ruca per damunt i acabem d’amanir amb un rajolinet d’oli d’oliva i unes gotes de soja.
No és que no celebrem la castanyada, i els panellets no faltaran mai a taula, però mica en mica hi anem incorporant altres elements de la tradició anglosaxona. I és que fer el Halloween és més que res divertit: fer les decoracions, buidar carabasses o fer aperitius i dolços d’aparença terrorífica. Això sense oblidar disfressar-se o anar a picar portes perquè et donin llaminadures. Un dels millors records que tinc dels Estats Units és precisament la nit de Halloween anant a fer el trick or treat. Aquí potser és més cosa de nens, però allà s’hi impliquen de valent i les decoracions de les cases són espectaculars, amb fantasmes que es mouen, esquelets que toquen bateries, làpides que pugen i baixen, zombies… una nit terroríficament divertida.
Però anem a la part culinària. Aquí encara no ens hem tornat tan bojos, però unes galetetes divertides o uns cupcakes juntament amb les castanyes, els moniatos i els panellets, no fan nosa.
En aquesta recepta de cupcakes del Cookidoo, els decorarem de dues maneres, de teranyina i de fantasma, però si no es volen decorar de Halloween, la base de magdalena, amb trossets de xocolata i una mica de mantega de cacauet és deliciosa per qualsevol ocasió.
Ingredients per uns 20 cupcakes:
170 gr. de sucre
70 gr. de mantega
70 gr. de mantega de cacauet
2 ous grans
1 cullerada de vainilla líquida
220 gr. de farina de rebosteria
1 ½ cullerades de llevat químic (tipus Royal)
1 polsim de sal
250 gr. de llet
180 gr. de llavors de xocolata
Per la glassa:
200 gr. de sucre
1 clara d’ou
4-5 gotes de suc de llimona
Per la cobertura (frosting):
170 gr. de mantega a daus, a temperatura ambient
310 gr. de sucre glass
55 gr. de cacau pur en pols
110 gr. de nata (mínim 35% de greix)
1 cullerada de vainilla líquida
Per la cobertura fondant dels fantasmes:
Pasta fondant de color blanc
Filipinos o galetes oreo, o bombons de xocolata (per fer el cos del fantasma)
Colorant vermell o retoladors comestibles (per pintar els ulls).
PREPARACIÓ
Primer farem la base dels cupcakes, és a dir, la magdalena. Escalfem el forn a 180 graus.
En una safata per fer magdalenes hi col·loquem els motlles individuals de paper.
A dins del got hi posem el sucre, la mantega, la mantega de cacauet, els ous i la vainilla líquida i barregem 15 segons / a velocitat 5.
Després afegim la farina, el llevat químic, la sal i la llet i barregem 20 segons / a velocitat 5. Baixem amb l’espàtula els ingredients amb l’espàtula cap al fons del got.
Afegim les llàgrimes de xocolata i barregem 10 segons / a velocitat 5. Aboquem la massa en una màniga pastissera o fem servir una cullera de gelat, per exemple, per omplir els motllos fins a la meitat.
Els posem al forn durant 18-20 minuts. Passat aquesta estona els retirem del forn i els deixem refredar una hora. Fem una segona fornada i mentrestant netegem el got i la tapa per preparar la glassa.
Per fer la glassa posem al got el sucre i polvoritzem 20 segons/ a velocitat 10.
Hi afegim la clara d’ou i el suc de llimona i barregem 10 segons / a velocitat 6.
Posem la glassa en una màniga pastissera o en una bossa de plàstic i reservem.
Després preparem la cobertura. Posem la papallona a les ganivetes, afegim al got la mantega a temperatura ambient i batem 20 segons / a velocitat 3.
Afegim el sucre glass, el cacau en pols, la nata, la vainilla i remenem 3 minuts / a velocitat 4.
Amb una espàtula cobrim la superfície de les magdalenes amb la cobertura. Tallem la punta de la màniga pastissera o la bossa de plàstic que tingui un gruix d’uns 2 mm. i dibuixem una espiral per damunt de la cobertura. Amb un escuradents arrosseguem les línies des del centre cap a l’exterior per dibuixar la teranyina.
Per fer les magdalenes de fantasmes:
Posem el bombó, mitja galeta oreo o mig flilpino en vertical damunt de la magdalena, clavant-lo una mica perquè s’aguanti dret.
Dividim el fondant en boles (tantes com fantasmes vulguem fer) d’uns 10-15 gr. cadascuna i amb un corró les aplanem fins que tinguin un gruix d’1 mm. aprox. No cal que quedin rodons. Col·loquem els cercles damunt dels bombons o les galetes i els donem forma de fantasma. Amb un escuradents pintem els ulls de colorant vermell o dibuixem els ulls amb un retolador de tinta comestible.
La panna cotta com el seu nom indica és nata (panna) cuita (cotta). Recorda al flam però té una textura més gelatinosa i amb gust a llet. S’elabora a partir de nata, sucre i gelatina i, s’acostuma a adornar amb coulis de fruita, caramel o xocolata.
Són unes postres molt típiques del nord d’Itàlia, que tenen el seu origen a la regió del Piemont. El quan i el com ja no està tan clar. Hi ha diverses teories. La més estesa és la que explica que s’origina a la regió de Langhe, al sud-est de Torí a principis del segle XIX. En aquella època allà hi havia molta producció de llet i es diu que una dona búlgara va aprofitar els excedents de llet per crear aquest dolç. Una altra diu que és l’evolució d’unes postres anomenades “crema blanca” del nord-est d’Itàlia i que aconseguien la consistència de la nata amb el quall. També hi ha qui diu que és una versió del biancomanggiare Sicilià, una recepta que els àrabs feien amb llet d’ametlles i que a l’illa es va substituir per llet de vaca. I fins i tot hi ha qui diu que deriva d’unes postres franceses. Així que cadascú es quedi amb la teoria que més li agradi.
A l’època de la recepta tradicional no hi havia gelatina i es bullien les espines del peix per extreure’n el col·lagen. Ara amb les làmines de gelatina és molt més fàcil de fer. De tots els gustos, em quedo amb aquesta recepta que porta nabius que hi ha al Cookidoo de la Thermomix. M’agrada el contrast àcid amb el dolç de la panna cotta.
Ingredients per unes 10 -12 terrines o pots de iogurt:
100 gr. de nabius frescos
230 gr. de sucre
1 cullerada d’aigua
8 fulles de gelatina
500 gr. de nata (mínim 35% de greix)
250 gr. de llet sencera
PREPARACIÓ
Primer preparem els motlles de flam o també queda molt bonic en gots de iogurt de vidre. I reservem dos nabius per got per decorar.
Posem al got els nabius, 50 gr. de sucre i l’aigua i programem6 minuts / a 100 graus / velocitat 2. Després colem en un bol el coulis a través d’una malla fina i el reservem.
Hidratem les fulles de gelatina dins d’un bol amb força aigua freda.
Sense netejar el got afegim la nata, la llet i 180 gr. de sucre i programem 8 minuts / 80 graus / a velocitat 3.
Després afegim la salsa de nabius reservada i la gelatina hidratada i escorreguda. Barregem 20 segons / a velocitat 3. I repartim el líquid en els gots de vidre. No cal omplir-los fins a dalt, com un flam, perquè la textura és més consistent i atipen més, jo els ompliria fins a una mica més de la meitat.
Els deixem refredar a la nevera un mínim de 6 hores abans de servir. Però quan veiem que ja ha quallat una mica hi afegim els nabius reservats per decorar, així no se’ns enfonsen però queden fixats.
Són unes postres molt ràpides de fer i el resultat és espectacular. Ideal per quan hi ha convidats a casa!
Els dorayakis (どら焼き、銅鑼焼き?) són la versió japonesa dels pancakes americans. Bé no són exactament iguals, uns es fa amb llet i els altres amb una mica mel i de licor. I uns es condimenten tradicionalment amb xarop d’auró i els altres amb pasta dolça de mongeta (anko). Però podríem dir que són cosins germans.
En japonès dora vol dir gong i segons la wikipedia aquest és probablement l’origen del nom.
Una llegenda japonesa explica que el primer dorayaki es va fer quan un samurai anomenat Benkei va oblidar-se el seu gong (dora) a la casa d’un camperol on havia estat amagat. L’home el va trobar i el va utilitzar per fer-hi pastissests, (yaki, de fets a la planxa).
Els dorayakis originals només estaven formats per una capa fins que al 1914, la pastisseria Usagiya de Tokio va inventar el sandvitx de dos. Com explicava abans, el farcit tradicional és l’anko però també el podem trobar farcit de castanya, boniato, fruites trossejades, melmelada, xocolata o tè matcha. S’acostumen a prendre amb tè o amb alguna altra beguda perquè són un dolç contundent.
El personatge d’anime Doraemon els va fer famosos arreu del món.
És una recepta que es pot fer amb o sense Thermomix, però jo us poso la que hi ha al cookidoo, que és la que he fet jo. Deixo també els ingredients i la cocció de les mongetes per si algú s’anima afer l’anko. Aquest cop hi havia gana i he anat directament al pastisset, via ràpida.
Ingredients:
Per fer l’anko
280-300 gr. de mongetes azuki en conserva (netejades i escorregudes). Al supermercats asiàtics es pot trobar.
150 gr. de sucre de canya
1 polsim de sal
20 gr. de mirin – opcional (licor d’arròs uns mica més suau que el sake, amb menys alcohol i més sucre).
Pels dorayakis (uns 20)
2 ous
40 gr. de sucre
20 gr. de mel
20 gr. de mirin
120 gr. d’aigua
1 culleradeta de bicarbonat (dissolt en una culleradeta d’aigua)
200 gr. de farina de rebosteria
PREPARACIÓ
Per fer l’anko:
Posem al got les mongetes, el sucre de canya, la sal i el minin (opcional) i programem 20 min / a 100 graus / gir invers / a velocitat 1.
Retirem el tap i programem 5 minuts / temperatura Varoma / gir invers / velocitat 1.
Retirem l’anko en un bol i reservem.
Rentem el got per fer els dorakayis:
Posem al got els ous i el sucre i barregem 2 minuts / a velocitat 5.
Afegim la mel, el mirin (opcional) l’aigua i el bicarbonat. Barregem 10 segons / a velocitat 4.
Incorporem la farina i barregem 20 segons / a velocitat 4. Acabem de barrejar bé amb l’espàtula i deixem reposar la massa una mitja hora.
Passada aquesta estona ja els podem fer. Agafem una planxa o una paella antiadherent i hi aboquem una cullerada de massa, que ens quedi una rodona d’uns 8 cm. Quan comencin a sortir bombolletes la girem i esperem que agafi el mateix color daurat per l’altra banda. I repetim el procediment amb la resta de la massa.
Agafem dos dorayakis i hi posem una cullerada de farcit a dins, ja sigui d’anko, de melmelada o de crema de cacau, i servim immediatament perquè no se’ns refredi gaire.
Si heu viatjat a Lisboa segur que n’heu sentit a parlar i n’heu menjat. És una de les postres més típiques de la cuina portuguesa i segurament la que més s’ha internacionalitzat. Es tracta d’unes petites tartaletes farcides de crema amb llimona i canyella. Tenen els seu origen al barri de Belém de la capital, d’aquí que també se’ls conegui com “Pastéis de Belém”.
Segons expliquen a la web de la fàbrica-pastisseria oficial, al segle XIX durant la Revolució Liberal, es van tancar moltes esglésies i molts convents. Un d’ells, el del San Jerónimo. Per subsistir, algunes persones que hi vivien –aprofitant que al costat hi havia una fàbrica de canya de sucre– van muntar una petita botiga i van començar a vendre els pastissets que preparaven al monestir. De seguida van agafar popularitat i aviat van haver d’ampliar el negoci.
Avui en dia es fabriquen uns 20.000 pastéis de Belém al dia, una recepta que es manté el secret i els mestres pastissers han de mantenir un acord de confidencialitat per elaborar-los artesanalment, seguint sempre la recepta original de 1837.
Amb la Thermomix es poden preparar aquestes delícies en un tres i no res. Aquí teniu la recepta que hi ha al Cookidoo:
Ingredients per 24 unitats:
Mantega per untar els motlles
2 làmines de massa de pasta de full quadrades (30×40 aprox.)
250 gr. de llet
250 gr. de nata líquida mínim 35% de greix
4 tires de pell de llimona
1 branca de canyella
200 gr. de sucre
5 rovells d’ou
20 gr. de farina
20 gr. de Maicena
1 cullerada de sucre glass per decorar (opcional)
PREPARACIÓ
Untem amb mantega una safata de motlles per magdalenes.
Agafem una làmina de pasta de full i l’enrotllem formant un cilindre de 30 cm de llarg (com un braç de gitano però sense farcit). Després el tallem per la meitat i cada meitat la tallem en 6 parts iguals.
Agafem un dels trossets, posem el dit al mig i anem aprimant les parts del centre cap a fora, formant una petita cassoleta, com si féssim plastilina. I ajustem la cassoleta a la mida del motlle. Dit d’una altra manera, és com si féssim un motlle dels de paper per magdalenes però en aquest cas aquest és de pasta de full.
Un cop tinguem les 12 cassoletes fetes i posades dins del motlle punxem la base amb una forquilla perquè la massa no ens pugi del mig i deixem reposar la safata a la nevera uns 15 minuts.
Mentrestant, preparem la crema.
Posem dins el got la llet, la nata, la pell de llimona i la branca de canyella i programem 10 minuts / a 80 graus/ i a velocitat 1. Després ho deixem refredar uns 5-10 minuts.
Passada aquesta estona retirem la canyella i les pells de llimona i escalfem el forn a 220 graus.
Afegim al got el sucre, els rovells i les farines. Ho barregem 5 segons/ a velocitat 4 i escalfem 7 minuts/ a 90 graus / a velocitat 4.
Farcim les tartaletes amb la crema i les posem al forn entre 15 i 20 minuts, fins que la crema de dalt estigui durada. Quan s’hagin refredat una mica les desemmotllem i repetim l’operació amb l’altra pasta de full.
Quan estiguin fredes les podem decorar amb una mica de sucre glas.
Si us sobra crema la podeu aprofitar per farcir un pa de pessic o un croissant (o us la mengeu a cullerades…).
Com que les clares no es fan servir en aquesta recepta, les podem aprofitar per fer amb elles una merenga, un pastís de clares o uns financiers una mena de magdalenes d’origen francès que es fan amb farina d’ametlla i que a casa causen furor.
El seu nom deriva del llatí calapaccea, derivat de calappacus, “tortuga”, per comparació amb la closca d’aquest animal.
La carbassa és una hortalissa típica de la tardor. A la cuina es pot fer de mil maneres, amb cremes, com a bresa, acompanyant una bona espatlla de xai, o pollastre. En podem fer xips, melmelada. El cabell d’àngel l’utilitzem per fer pastissets o tortells; les pipes, soles, com snack o a l’amanida. En fi, que és difícil cansar-se’n.
Avui he fet servir la polpa per fer un pastís. I si el feu, comprovareu que queda una textura humida i molt esponjosa del tot addictiva. Cada cop que hi passis per davant no podràs evitar-ne menjar-te’n un tros.
Està fet amb la Thermomix, però crec que és fàcil fer-lo sense. Al final es tracta de fer un pa de pessic i una cobertura de formatge cremós, que es pot fer amb les barnilles.
Ingredients per un pastis de 20-24 cm de diàmetre:
Pel pa de pessic:
1 cullerada de mantega per untar el motllo
280 gr. de sucre
10 tires de pell de taronja (2 peces)
400 gr. de polpa de carbassa tallada a daus
4 ous
240 gr. d’oli de gira-sol
250 gr. de farina de rebosteria
2 culleradetes rases de bicarbonat
2 culleradetes rases de llevat químic en pols (tipus Royal)
1½ cullerades de canyella en pols
½ cullerada de nou moscada en pols (opcional, jo no li he posat)
¼ culleradeta de sal
Per la cobertura:
80 gr. de xocolata blanca per a postres
70 gr. de mantega a temperatura ambient
400 gr. de formatge cremós (tipus Philadelphia)
30 gr. de suc de taronja
50 gr. de sucre glass
Per la decoració:
Un paquet de fondant blanc
Colorant alimentari de diferents colors
PREPARACIÓ
Per fer aquest pastís millor si tenim un motlle desmuntable. Si no, doncs el desemmotllarem amb compte, tampoc passa res.
Escalfem el forn a 180º.
Untem els laterals del motllo amb mantega i cobrim la base i els laterals amb paper de forn, de manera que el paper sobresurti uns 2-4 cm pel damunt.
Posem al got de la Thermomix el sucre i la pell de taronja i polvoritzem 20 segons / a velocitat 10. Sense Thermo ratllem la pell de la taronja i la barregem amb el sucre.
Després afegim la carabassa i triturem 5 segons / a velocitat 5. Per fer-ho sense la màquina haurem d’utilitzar la picadora Moulinex. I si no, es pot bullir la carbassa i afegir-la ja tova. O ratllar la carbassa amb un ratllador, amb una mica de paciència.
Afegim els ous i l’oli de gira-sol i barregem 30 segons / a velocitat 5.
Incorporem la farina, el bicarbonat, el llevat químic, la canyella, la nou moscada i la sal i, barregem 3 segons / a velocitat 6. Acabem de baixar els ingredients amb l’espàtula, si cal.
Aboquem la barreja al motllo i ho posem al forn uns 60 minuts a 180º.
Passat aquest temps retirem el pastís del forn i deixem refredar-lo dins el motlle durant 20 minuts abans de desemmotllar-lo i posar-lo damunt d’una reixeta perquè s’acabi de refredar del tot.
Mentrestant rentem el pot i preparem la cobertura. Posem a dins el got net la xocolata blanca i la fonem 8 segons / a velocitat 8. (Sense màquina es fa en un moment al bany maria o amb compte uns segons al microones).
Amb l’espàtula baixem la xocolata cap al fons i fonem la mantega, 2 minuts /a 50 graus / a velocitat 1.
Incorporem el formatge cremós, el suc de taronja el sucre glass i barregem 30 segons / a velocitat 3. Passat aquest temps baixem els ingredients amb l’espàtula i tornem a barrejar 30 segons / a velocitat 4.
Deixem la cobertura a la nevera mentre el pastís s’acaba de refredar. Un cop estigui fred el tallem per la meitat i posem una mica de crema de formatge al mig. I després amb l’ajuda d’una espàtula cobrim el pastís amb la resta de la crema.
I ja estaríem. Per fer-lo més bonic jo m’he entretingut amb el fondant a fer carbassetes de diferents mides i colors per decorar el pastís. És com treballar plastilina, a mesura que es manipula la pasta, s’estova. Si veieu que costa donar-li forma perquè està massa tou afegiu una mica de sucre glass fins aconseguir la textura desitjada.
Per col·locar-les i que no ens rellisquin podem clavar un escuradents a la base de cada carbassa i ens quedaran fixes al pastís. Deixeu-lo 15 minuts a la nevera abans de servir
Demà és Sant Jordi i amb els nens a casa, aquesta pot ser una bona manera de celebrar la diada i de pas passar una estona distreta amb els nens.
Podem fer la base dels cupcakes amb qualsevol recepta de magdalenes que ens agradi, jo he triat la de vainilla però si preferiu les podeu fer de llimona, taronja, xocolata o qualsevol altre gust. El mateix pel frosting -la glassa del damunt-. El de mantega és el que resisteix millor i aguanta més bé la forma, però si jo he de triat prefereixo el que porta mascarpone. Avui farem la recepta clàssica (el de mantega), perquè el que volem és que facin patxoca.
Ingredients:
Per la massa
200 gr. de farina de rebosteria
1,5 cullerades de llevat químic tipus Royal
1 polsim de sal
110 gr. de mantega a temperatura ambient
130 gr. de sucre
3 ous
70 gr. de llet
2 culleradetes de vainilla líquida
Pel frosting de crema de mantega
100 gr. de sucre
250 gr. de mantega a temperatura ambient
85 gr. de llet a temperatura ambient
2 culleradetes de vainilla líquida
Colorant (vermell)
PREPARACIÓ
Primerament escalfem el forn a 180 graus. Preparem una safata per magdalenes amb els motlles de paper.
Després posem al got la farina, el llevat i la sal i barregem 15 segons / a velocitat 7. Reservem.
Afegim al got la mantega tallada a trossos i el sucre, i barregem 30 segons/ velocitat 3. Sense posar el tap petit barregem 1 minut / a velocitat 3 i anem afegint els ous per l’obertura, un a un.
Incorporem la llet i la vainilla líquida i sense temps programem velocitat 3. Llavors anem afegint la farina tamisada de mica en mica. Un cop tinguem una massa homogènia parem la màquina, posem la massa en una màniga pastissera i omplim els motlles de magdalenes.
NOTA: Podem fer servir el cistell com a suport de la màniga o també omplir els motlles agafant la massa directament del pot amb una una cullera o una cullera pels gelats. Hem d’omplir fina a una tercera part.
Les posem al forn durant 20 minuts i un cop fetes les deixem refredar.
Mentrestant anem fent la crema de mantega.
Rentem el got i l’eixuguem bé. Hi posem el sucre i el polvoritzem 30 segons a / velocitat 10.
Col·loquem la “papallona” al pot i afegim la mantega tallada a daus, la llet, la vainilla i les gotes de colorant. Remenem 2 minuts / a velocitat 3. Si no ens queda prou intens el vermell hi afegim unes gotes més i podem remenar amb una espàtula o uns segons més a velocitat 3 fins que aconseguim el to que volem.
Agafem una mànega pastissera, hi col·loquem una “boquilla” de flor i amb compte, decorem del centre cap a fora.
S’acosta Sant Jordi i ja que el confinament no ens permetrà anar a comprar la rosa, aquest any la podem fer nosaltres a casa. Se m’acudeixen mil maneres: de paper, amb xapes de les càpsules de cafè, amb plastilina, origami, dibuixades,… Però també en podem fer de més dolces, com aquestes de galeta i després a més ens la podem menjar!
La recepta és d’una classe de Thermomix especial Sant Jordi. És molt fàcil de fer i els ingredients segurament els tenim a casa; i si ens en falta algun el podem trobar al supermercat del costat.
Ingredients:
75 gr. de sucre
250 gr. de farina de rebosteria
190 gr. de mantega a temperatura ambient
2 ous
1 cullerada de vainilla líquida
Unes gotes de colorant alimentari groc i vermell
Pals de pinxos (opcional)
PREPARACIÓ
Primer escalfem el forn a 200 graus.
Posem dins del got tots els ingredients (menys el colorant) i barregem 30 segons/velocitat 4. Si no tenim Thermomix, doncs els barregem amb el minipimer.
Separem la massa en dos bols i hi afegim unes gotes de colorant groc en un i vermell en un altre. Barregem i mirem si el color ens agrada. Si no és prou viu en posem unes gotes més.
Aboquem cada massa en una mànega pastissera i busquem una “boquilla” en forma de flor per fer la forma (aquí en poso alguns exemples d’una foto que he trobat a Internet http://www.mamaflor.com).
Damunt d’una safata folrada amb paper de forn els hi donem forma de rosa, començant pel centre.
Un cop dissenyades les posem al forn 10 – 12 minuts.
Quan les traiem, que encara son calentes i una mica toves podem afegir-hi un pal de pinxo, com si fos la tija de la flor.
Qui diu que no es poden fer receptes tradicionals de xup-xup i amb un resultat espectacular amb la Thermomix? L’exemple n’és aquest fricandó. Si el servim en una cassola de terrissa ningú no notarà la diferència.
El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana. Segons la Viquipèdia el nom podria venir de la paraula occitana frica, que ve del llatí frigere (fregir), ja que es tracta d’una carn enfarinada tallada a filets fins que es fregeix amb oli d’oliva o amb saïm.
La recepta tal com la coneixem avui en dia, la trobem escrita per primer cop en un receptari del segle XVIII, Avisos y instrucciones per lo principiant cuiner, del pare Josep Orri i s’ha conservat pràcticament igual des de llavors, tenint com a elements essencials la carn de vedella enfarinada, el sofregit de bolets i la picada.
És una de les receptes de la Thermomix que més m’agraden.
Ingredients per a 4 persones:
Per fer la picada
4 nyores netes, sense llavors
50 gr. d’ametlles torrades
50 gr. d’avellanes torrades
3 nous
1 grapat de pinyons torrats lleugerament
4 grans d’all
1 branca de julivert (només les fulles)
Per la carn
25 gr.de bolets secs (moixernons o cama-secs)
350 gr. d’aigua calenta (la de remullar els bolets)
300 gr. de ceba tallada a quarts
2 grans d’all
100 gr. d’oli d’oliva verge extra
100 gr. de tomàquet triturat, natural o en conserva
Una culleradeta de sal
Un polsim de pebre
50 gr. de farina
800 gr. de filets fins de vedella
50 gr. de picada
100 gr. de brandy, vi o vi ranci
PREPARACIÓ
Abans de començar posem els bolets en 350 gr. d’aigua calenta perquè s’hidratin, un mínim de 20 minuts. I també salpebrem els filets de carn i els enfarinem.
El primer que prepararem és la picada. Amb les quantitats que posa la recepta en surt per quatre vegades. La que no fem servir, la guardem en un pot o en un tupper a la nevera i la podem fer servir pel proper fricandó o per altres receptes que portin picada.
Posem al got les nyores i les triturem 5 segons / velocitat 6.
Després hi afegim les ametlles, les avellanes, les nous i els pinyons i programem 7 segons / a velocitat 6. Si no ha quedat ben triturat repetim l’operació.
Tot seguit incorporem els alls i les fulles de julivert i programem de nou 7 segons /a velocitat 6. Si han quedat restes d’ingredients a les parets, els baixem amb l’espàtula i triturem 5 segons / a velocitat 7. En pesem 50 gr. que reservarem per després, i la resta la guardem en un recipient.
Posem al got la ceba, els alls i l’oli i trossegem 3 segons / a velocitat 5. Després sofregim 10 minuts / temperatura Varoma / velocitat cullera.
Passat aquest temps hi afegim el tomàquet, la sal i el pebre i programem 5 minuts / a temperatura Varoma / velocitat cullera.
Incorporem la carn i programem 2 minuts / temperatura Varoma / gir invers / velocitat cullera.
Incorporem la picada, els bolets, l’aigua de remullar-los i el brandy (jo hi he posat vi ranci) i ho deixem coure 30 minuts/ temperatura Varoma / gir invers / velocitat cullera.
Finalment, ho aboquem a una cassola de terrissa o una font, o ho servim directament al plat.
A nosaltres ens agrada acompanyar-ho amb arròs basmati fet al vapor.
La mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades de Setmana Santa. Simbolitza que ja s’ha acabat la Quaresma i el període d’abstinència. Segons explica Joan Amades al Costumari català, la recepta és coneguda des del segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que ja se’n menjaven des de molt abans. Inicialment, la mona era una coca amb sucre i portava ous durs al damunt. S’hi posaven tants ous com anys tenia l’infant, encara que mai no superava la dotzena, anys en el que els nens abans feien la comunió.
Recordo perfectament les que feia la meva àvia per tots els fillols de la família, amb un trosset de massa per damunt de cada l’ou que el subjectava a la coca. Amb el temps els ous de xocolata han substituït els de gallina i s’han convertit en la base de la mona, que ara en molts casos ja no porta ni base de pastís.
És tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al fillol o als néts el diumenge de Pasqua, tradicionalment un cop acabada la missa, i després es mengi diumenge o dilluns amb família o els amics. Al meu poble, Bellmunt del Priorat, aquesta tradició està encara molt arrelada i dilluns es va al tros o al riu a “esclafolla” la mona.
Enguany, confinats com estem, l’hem fet i ens l’hem menjat a casa amb una base de pastís tipus Sara que em van ensenyar en un taller de Pasqua de la Thermomix. I hem tornat als ous durs, només que en aquest cas els hem decorat d’Angry Birds.
Ingredients:
Pel pa de pessic
4 ous
320 gr. de sucre
190 d’oli de gira-sol
190 gr. de llet
320 de farina
1 sobre de llevat químic tipus Royal
Per la cobertura
Melmelada d’albercoc
300 gr. de mantega
120 de sucre glass
100 gr. de llet
40 gr. de cacau pur en pols
150 gr. d’ametlla laminada
Per decorar
Ous durs/ ou de xocolata / figureta / plomes
(la que acabo de fer porta ous durs pintats, ous de xocolata petits i kit-kats)
PREPARACIÓ
Escalfem el forn a 180 graus.
Agafem un motlle d’uns 24-26 cm aprox. i l’untem amb mantega. Jo ho faig amb un motlle desmuntable, és més còmode. A la base hi he posat paper de forn perquè no s’enganxi.
Posem la “papallona” al pot i barregem els ous i el sucre 6 minuts / a 37 graus / velocitat 3,5. Després repetim aquest pas però sense temperatura 6 minuts / velocitat 3,5.
Incorporem l’oli i la llet i programem 6 segons/ a velocitat 2.
Tot seguit hi posem la farina i el llevat i batem 20 segons / a velocitat 2. Traiem la “papallona” i acabem de remenar amb l’espàtula de manera suau mirant que no quedi cap grumoll de farina.
Aboquem la massa al motlle i la posem al forn 35-40 minuts.
Després traiem el pa de pessic del forn i aprofitem que el tenim calent per daurar les ametlles. Posem la funció del grill i a la safata del forn hi aboquem les ametlles ocupant tota la superfície. En un minut estan torrades s’ha de vigilar constantment perquè és molt fàcil que es cremin. Les reservem en un bol per després.
Netegem el got i fem el sucre glass. Posem el sucre i el molem. 20 segons / a velocitat 10. Agafem la “papallona” i la tornem a posar a dins. Afegim la mantega tallada a trossos i la llet i programem 3 minuts /a velocitat 3.
Amb la meitat de la mantega en tenim prou per cobrir tot el pa de pessic. L’altra la podem barrejar amb xocolata i fer-la servir per decorar, utilitzant una màniga pastissera. Llavors deixem la mantega sobrant al pot i hi afegim el cacau. Programem 30 segons/ a velocitat 3 i ja tenim la crema de mantega al xocolata.
Un cop el pastís estigui fred l’obrim per la meitat i el farcim amb melmelada d’albercoc. Jo aquest cop no en tenia i li he posat de maduixes però he de reconèixer que m’agrada més la d’albercoc, queda més suau.
Després amb una espàtula o un ganivet cobrim el tot pastís de mantega, els laterals també.
Ara, amb compte i paciència, amb la mà, hi anem posant l’ametlla.
I quan el tinguem tot cobert decorem com ens agradi més.
Amb la mantega de xocolata podem fer petites flors i damunt posar-hi ous petits, per exemple. També podem decorar amb una figureta de xocolata o un ou al mig i plomes. El meu fill aquest any la volia d’Angry Birds i aquest és el resultat.
A casa ens agrada molt menjar i sobretot els dolços. Sempre hi ha a punt alguna cosa per esmorzar i berenar, ja sigui una coca, unes galetes o unes magdalenes. I com et despistis ni ho tastes. Sempre els dic que tinc la cuina plena de ratolinets. I aquests dies que som tots a casa, el forn treu fum. Com allarguin gaire el confinament haurem d’eixamplar les portes 😊. Bromes a part, últimament trobem receptes a tot arreu, fins i tot als diaris, que han canviat una mica els seus continguts i fan propostes adaptades a la nova situació que ens està tocant viure. I és així com el meu home va descobrir aquesta recepta al diari Ara. I va ser amor a primera vista! De taronja encara no n’havíem fet mai, i mira que n’arribem a fer de magdalenes, muffins i cupcakes!!
Doncs dit això, en aquest cas la meva única aportació ha estat menjar-me-les. I puc dir que són molt lleugeres i que el gust de taronja s’hi escau!
Ingredients per unes 18 magdalenes:
3 ous
70 gr. de llet sencera
70 gr. de sucre blanc
70 gr. de sucre moreno
40 gr. de mel
4 gr. de sal
1 pell de taronja ratllada
200 gr. de farina de rebosteria
2 sobres de gasosa (les dues parts)
200 gr. d’oli d’oliva
PREPARACIÓ
Escalfem el forn a 210 graus.
Amb el batedor de ma batem els ous amb els sucres, la mel, la sal i la llet.
Quan estigui tot ben barrejat hi ratllem la pell de la taronja ben fina. Després amb un tamisador -si en tenim- hi afegim a poc a poc la farina i els sobres de gasosa, remenant fins que la massa que homogènia. NOTA: si no tenim tamisador ho podem fer amb el colador.
Finalment, hi afegim l’oli i batem fins que quedi ben integrat. Repartim la massa pels motlles de magdalena i ho posem al forn durant 9 minuts, amb la funció del ventilador si la tenim, si no, amb calor a dalt i a baix.
L’Alma Obregón va fer ahir aquest pastís a través de l’Instagram de la Thermomix. Són dies de quedar-se a casa i molts de nosaltres ens entretenim mirant receptes de cuina i sobretot fent pastissos i dolços. I si no, com s’explica que sigui impossible trobar farina i llevat als supermercats? Doncs a mi el confinament també m’ha descobert els vídeos en directe de les Stories de l’Instagram. Jo només faig servir l’aplicació per penjar fotos però resulta que molts cuiners l’estan utilitzant aquests dies per cuinar en directe les seves receptes. Hi ha un xat on pots fer-los preguntes i ells van contestant i responent els dubtes al mateix moment. I ahir vaig enganxar l’Alma fent aquest pastís. Pels que no la conegueu és una experta pastissera, que ha publicat nombrosos llibres de receptes i fins i tot té un programa al Canal Cocina. També té una pàgina web on es poden fer cursos, comprar productes de rebosteria i on hi trobem moltes receptes, sobretot de cupcakes i magdalenes, que són la seva especialitat Aquí hi ha l’adreça: http://www.objetivocupcake.com/p/recetario.html .
Vaig veure que aquest pastís era molt fàcil de fer, que casualment tenia tots els ingredients que necessitava i em vaig animar. S’assembla molt al pastís de plàtan que ja tinc al blog, però és veritat que la pinya i el coco li donen un toc especial.
Ingredients:
300 gr. de farina
3 culleradetes de llevat químic tipus Royal
2 culleradetes de canyella en pols
Mitja culleradeta de sal
160 ml d’oli d’oliva
2 culleradetes de vainilla líquida
300 gr. de sucre
2 ous
2 plàtans madurs
300 gr. de pinya en almívar (sense el suc)
80 gr. de nous
60 gr. de coco ratllat (opcional si no us agrada)
PREPARACIÓ
La recepta està pensada per fer amb la Thermomix, però al final és com qualsevol altre coc, es pot fer sense, barrejant els ingredients amb les barnilles o amb el minipimer.
Primerament escalfem el forn a 180 graus. Agafem un motlle rectangular d’uns 20-25 cm de llargada per 8-10 cm d’alçada, l’untem amb oli i folrem la base amb paper de forn perquè no se’ns enganxi.
Posem les nous al pot i les trossegem 5 segons / a velocitat 4 i les reservem en un bol.
Triturem també el plàtan i la pinya 5 segons / a velocitat 4 i ho afegim al bol on hi tenim les nous. Si no ens agrada tan agrumollat podem repetir l’operació perquè quedi més desfet.
Barregem l’oli, l’ou i el sucre 30 segons / a velocitat 2 i després hi afegim la vainilla, la farina, el llevat químic, la canyella i la sal i barregem 30 segons / a velocitat 3.
Afegim els ingredients que teníem reservats, més el coco, i barregem 10 segons / a velocitat 2.
Aboquem la massa al motlle i el posem al forn 45 minuts aproximadament.
Si volem podem preparar una glassa ràpida amb una mica de sucre glas (uns 100 grams) i nata líquida en un bol. Remenem amb una forquilla fins aconseguir una textura similar a la d’un iogurt i l’aboquem pel damunt. Jo no li he posat, perquè ja el trobo prou bo de gust, i és afegir-hi més calories – que en la situació actual quasi que no ens calen– però l’Alma sí que el va decorar, i encara hi va afegir unes nous al damunt per fer-lo més bonic.
Aquests dies de confinament aprofito per escriure unes quantes receptes que tenia pendents de posar al blog. El dia a dia normalment no em permet tenir gaire estona lliure i acostumo a passar poques estones a casa. I ves per on, ara no ens en movem. Qui ens havia de dir que viuríem una situació tan estranya i incerta. Sembla talment una pel·lícula de ciència ficció, projectada a càmera lenta; les hores semblen tenir més minuts i els dies els veiem passar per la finestra en un silenci que fa por.
Però ja que no podem lluitar contra les circumstàncies, aprofitarem el temps i posarem al dia el blog. La recepta d’avui és molt fàcil. He fet servir la Thermomix, però es pot fer perfectament sense.
A casa ens agraden molt els musclos, sobretot a mon pare, i no hi falten mai al vermut del diumenge. Si n’hi ha de frescos, fantàstic, els fem al vapor, i si no, doncs en escabetx, igual de bons.
Avui faré una maionesa diferent per acompanyar els musclos frescos, amb taronja. La vaig aprendre en una taller de la Thermomix. He de donar les gràcies al Xavi Vega pel seu suport i la seva disponibilitat sense horaris cada vegada que tinc un dubte, que perdo una recepta o m’oblido dels ingredients. Gràcies Xavi per ser-hi sempre.
Ingredients per a 6 persones:
100 gr. d’aigua
1 quilo de musclos
2 tires de pell de taronja
250 gr. de mantega amb sal
60 gr. de suc de taronja
3 rovells d’ou
Mitja culleradeta de sal
Un polsim de pebre negre
PREPARACIÓ
Primer farem els musclos al vapor. Els rentem i els anem posant al recipient del Varoma per coure’ls. Posen l’aigua al pot i quan els tinguem tots nets tapem el Varoma i el col·loquem a la seva posició. Programem 15 minuts / temperatura Varoma / velocitat 1. Els destapem i reservem els musclos .
Després rentem el got i l’eixuguem bé. Hi posem la pell de taronja i triturem 5 segons / a velocitat 10.
Tot seguit hi afegim la mantega i la fonem 3 minuts / a 70 graus /velocitat 2. Guardem el líquid en un bol i reservem.
NOTA: Si no tenim la Thermo, posem la mantega en un bol, ratllem al damunt la taronja i la fonem al microones.
Posem al got el suc de taronja, els tres rovells d’ou, la sal i el pebre i programem 2 minuts / a 70 graus / velocitat 4. Això ho podem fer amb el minipimer si no tenim Thermomix, i el següent pas també, no deixa de ser una maionesa.
Tornem a programar 3 minuts més / a 70 graus / i velocitat 5 i al mateix anem afegint la mantega fosa a poc a poc per damunt de la tapa, sense treure el tap, com quan fem allioli.
Posem la maionesa en una salsera i servim els musclos en una safata.
El risotto és un dels plats més populars de la cuina del nord d’Itàlia, concretament del Vèneto i la Llombardia. Risotto ve de “riso”, arròs en italià i s’acostuma a preparar amb les varietats “arborio”, “carnaroli” o el “vialone nano”. Al nostre país la varietat més fàcil de trobar l’arborio, n’hi ha a la majoria de supermercats.
Segons explica l’assessor gastronòmic Raúl Garcia Jiménez el risotto neix a la zona de Milà al segle XV, durant el Renaixement. La llegenda explica que un jove aficionat a la cuina va voler sorprendre els convidats del seu casament amb un plat d’arròs simple però diferent. Hi va posar safrà, una espècie que venia d’Orient i que fins aleshores no s’utilitzava a la cuina sinó com a colorant per fer pintures. El plat, tan aromàtic i acolorit va ser tot un èxit. I es diu que va ser a partir de llavors es va començar a fer servir aquest condiment en els arrossos.
El risotto a la Milanesa aviat es va fer popular. A part del safrà portava formatge parmesà, mantega i trossos de salsitxa. El secret consistia en anar afegint el caldo poc a poc, sense deixar que s’absorbís del tot i sense parar de remenar, i així s’aconseguia una textrua cremosa.
En l’actualitat cada regió italiana té la seva pròpia recepta, algunes, com les de peix, no porten formatge i d’altres incorporen tot el brou al principi de la cocció.
Amb la Thermomix, fer un bon risotto és bufar i fer ampolles. Aquest de pera i gorgonzola per estrany que ens pugui semblar la combinació d’aquests dos ingredients és espectacular. És una recepta perfecte per sorprendre els convidats!
Ingredients per a 6 persones:
60 gr. de ceba
30 gr. d’oli d’oliva verge extra
350 gr. d’arròs carnaroli
50 gr. de vi blanc sec
800 gr. de caldo de verdures
Mitja cullerada de sal
200 gr. de formatge gorgonzola tallat a daus petits
200 gr. de pera pelada i tallada a daus
30 gr. de mantega
PREPARACIÓ:
En un cassó posem a bullir al foc el caldo de verdures.
Mentrestant posem l’oli i la ceba tallada per la meitat al pot i trossegem 3 segons / a velocitat 7. Després sofregim 3 minuts / a 120 graus / velocitat 1.
Afegim l’arròs i programem 3 minuts / a 120 graus / gir invers / velocitat 1 sense posar el dau del tap petit, així n’afavorim l’evaporació.
Incorporem el caldo (bullint) i la sal i programem 11 minuts / a 100 graus/ gir invers / velocitat 1.
Tallem el formatge a daus i la pera a trossets petits i l’afegim a l’arròs. Programem 2 minuts / a 100 graus / gir invers/ velocitat 1.
Finalment aboquem el risotto en un bol per servir, hi afegim la mantega remenant fins que es desfaci i servim immediatament.
Comentaris tancats a RISOTTO DE PERA I GORGONZOLA, AMB LA THERMOMIX
La focaccia, o fogassa en italià és una espècie de pa de coca pla, que es prepara a partir d’una simple massa de farina amb un alt contingut de gluten, oli d’oliva i aigua, sal i llevat de forner. Pot ser dolça o solada, en funció dels ingredients que hi posem al damunt. Que acostumen a ser pocs: herbes aromàtiques com el romaní, sal, tomàquets cirerols, olives, etc. Algunes fins i tot van farcides amb embotits.
Es tracta d’un pa molt tradicional de la cuina italiana.
Els orígens, com passa moltes vegades amb les receptes, són incerts. La Viquipèdia parla que el seu origen podria ser grec o etrusc. En d’altres webs situen l’origen en zones costeres on la salabror del mar impedia que el llevat del pa pugés correctament i se’l menjaven més aplanat. Alguns investigadors van més enllà i en daten l’origen al segle II aC també en pobles de la costa on els pescadors la menjaven durant les llargues jornades de pesca pel seu contingut calòric, perquè era fàcil de conservar durant dies i també de guardar.
Avui a cada regió d’Itàlia hi trobem la seva recepta de focaccia. Una de les més famoses és la fugàssa en ligur de la Ligúria, que porta formatge. Jo avui proposo la de cirerols.
Ingredients per una foccacia de la mida de la safata del forn:
Per la cobertura:
20 tomàquets cirerols (cherry) tallats per la meitat
1 cullerada d’all en pols
1 polsim de sal
2 cullerades d’orenga sec
5 cullerades d’oli d’oliva verge extra
Per fer la massa:
300 gr. d’aigua
25 gr. de llevat fresc
1 cullerada de sucre
30 gr. d’oli d’oliva verge extra
200 gr. de farina de força
150 gr. de farina normal
1 cullerada de sal
PREPARACIÓ
En un bol posem tots els ingredients per decorar la focaccia i reservem.
Posem al got l’aigua, el llevat, el sucre i l’oli i barregem un minut / a 37 graus/ velocitat 2. Si ho fem sense Thermomix barregem els ingredients amb aigua tèbia.
Després afegim les farines i la sal i pastem durant 1 minut / funció espiga (amassat). Aquesta massa és força líquida, és normal. La posem en un bol que cobrirem amb paper film i la deixarem reposar mínim 20 minuts.
Escalfem el forn a 220 graus i agafem una safata de forn, que cobreixi tota la superfície (la que els forns acostumen a portar per defecte) i l’untem amb oli d’oliva.
Aboquem la massa damunt la safata i amb una espàtula l’anem estenent per tota la superfície. Hi col·loquem els tomàquets per damunt (tots cap per amunt o tots cap per avall, quedarà més bonic) i finalment hi aboquem l’oli amb alfàbrega del bol on hi teníem els tomàquets.
Enfornem durant 20-25 minuts o fins que la massa estigui daurada.
Retirem del forn i la tallem a porcions per servir.
A casa ja fa temps que vam introduir el gall d’indi a la dieta. És una carn blanca igual que el pollastre però amb menys greix i menys colesterol i té un alt contingut en ferro. Fins ara sempre el compràvem a làmines, per fer entrepans però des de fa un temps també el cuino com si fos pollastre: a la planxa, a filets, o a daus quan fem “quesadilles”, per exemple.
Aquesta recepta, que també es pot fer amb pollastre, la vaig aprendre en una classe presencial de receptes Thermomix.
Ingredients per a 6 persones:
1 pit de gall d’indi sense pell obert pel mig en un filet fi.
Mitja cullerada de sal
Pebre negre
100 gr. de pernil dolç tallat fi
1 poma pelada (millor Reineta) a làmines
140 gr. de formatge tallat a làmines (el que fem servir pels bikinis)
70 gr. de panses
70 gr. de prunes sense pinyol
50 gr. de nous
150 gr. de cansalada viada a làmines (opcional)
Per fer la ceba caramel·litzada:
700 gr. de ceba tallada a quarts
70 gr. de mantega
30 gr. d’oli d’oliva
1 cullerada de sal
30 gr. de caramel
1 polsim de pebre
PREPARACIÓ
Tallem un tros prou gran de paper de film i hi posem el pit de pollastre obert al damunt. El salpebrem. A sobre hi col·loquem el pernil dolç, el formatge, la poma, les panses i les nous i emboliquem el gall d’indi com si féssim un braç de gitano. A les puntes hi incorporem les prunes i si volem, amb compte emboliquem el braç amb tires de cansalada, queda més gustós i de pas ajuda a lligar la peça. Però aquest pas és opcional.
Un cop muntat ho emboliquem amb el paper film, pressionant. Agafem les puntes i sense deixar anar el fem rodolar per la taula com si es tractés d’un corró, aguantant dels extrems, fins que ens quedi com un caramel. Un cop estigui ben embolicat el guardem dins el Varoma i reservem.
A continuació preparem la ceba caramel·litzada. Posem la ceba al got i trossegem 6 segons / velocitat 4.
Hi afegim la mantega i l’oli i col·loquem el Va roma a la seva posició. Programem 40 minuts / temperatura Varoma / gir invers / velocitat cullera.
Un cop passat aquest temps retirem el Varoma i afegim al pot la sal, el pebre i el caramel líquid. Programem 3 minuts / 100 graus / velocitat 1.
Finalment, agafem el rodó de gall d’indi, el desemboliquem i el tallem a rodanxes per servir amb la ceba caramel·litzada.
Avui cuinarem un pastís salat, de peix. És un plat fàcil, que podem fer quan tenim convidats, o per dinar el dissabte o diumenge, però també és una manera que els nens mengin peix. Es prepara força ràpid i només hem de preveure que s’ha de deixar un mínim de dues hores a la nevera.
Jo l’he fet en un motlle rodó de la Thermomix, dels que tenen un forat al mig, però si no el teniu es pot fer també amb un de rectangular d’uns 30 cm. Ja m’agafa gana només d’escriure la recepta…
Ingredients per a 6 persones:
400 gr. de barretes de cranc
5 ous
200 gr. de tonyina al natural o amb oli d’oliva escorregut
400 gr. de llet evaporada (al súper acostuma a estar al costat de la nata)
6 pebrots del piquillo (més un altre per decorar -opcional)
Mitja cullerada de sal
1 polsim de pebre negre
1-2 ous durs per decorar (opcional)
maionesa
enciam, per decorar
PREPARACIÓ
Abans de començar hem de folrar el motlle amb paper film transparent.
Posem les barretes de cranc dins el got i trossegem 4 segons / velocitat 4.
En deixem la meitat a dins i l’altra meitat la reservem en un bol.
Posem tots els altres ingredients al pot: els ous, la tonyina, la llet evaporada, els pebrots, la sal i el pebre i programem 7 minuts / a 90 graus / a velocitat 5.
Afegim la resta del cranc, remenem bé i ho aboquem al motlle, donant-li uns copets per uniformitzar i evitar que hi quedin bombolles.
Deixem el pastís dues hores mínim a la nevera i passat aquest temps desemmotllem. Podem decorar-lo amb enciam o amanida i posa-hi maionesa o salsa rosa pel damunt, ou dur i unes tires de pebrot.
Aprofitaré aquests dies de confinament a casa per penjar unes quantes receptes que he anat provant aquests darrers mesos però que no trobava el moment de penjar-les al bloc.
La Thermo és perfecta per fer gelats. Normalment pensem més en cremes i en salses i la veritat és que té un ampli receptari de gelats i postres fredes. Aquesta recepta és un entremig, com un granissat d’avellanes però cremós. Es fa en un moment. La única cosa que hem de tenir en compte és congelar la llet el dia anterior. I les farem just abans de servir… Comencem!
Ingredients per a 6 racions:
100 gr. de sucre
200 gr. d’avellanes crues amb pell ( i alguna més que farem servir per decorar)
700 gr. de llet sencera congelada en glaçons
PREPARACIÓ
La nit anterior posem 700 ml/gr. de llet en glaçoneres. Si no en tenim prou sempre podem comprar aquelles bosses de plàstic que serveixen per fer glaçons.
Agafem el pot i hi triturem les avellanes durant 40 segons / a velocitat 10.
Tot seguit hi afegirem els glaçons amb la llet congelada. Posem la tapa, sense el tap petit i pel forat i hi introduïm l’espàtula. Triturem 2 minuts / velocitat 6 i anem remenant tota l’estona mentre tritura, de costat a costat, perquè no quedin trossos grossos de gel.
Servim immediatament en copes de gelat i decorem amb avellanes.
La samfaina és una de les quatre bases de la cuina catalana, juntament amb el sofregit, la picada i l’allioli.
Consisteix en una barreja de diferents verdures trossejades que barregem amb tomàquet. Els ingredients més habituals són el pebrot, la ceba, les albergínies i el carabassó. Jo per exemple, com que soc intolerant al pebrot, doncs no n’hi poso. També hi ha gent que no hi posa carabassó o hi afegeix pastanaga…. La majoria de vegades es fa sevir com a acompanyament de carn, peix o caragols.
“Samfaina” ve de la paraula llatina “simfonia”, que després va evolucionar en “samfònia” i finalment en “samfaina”. És una salsa relativament moderna, si pensem que el tomàquet no va arribar a la Península fins al segle XV. I en moltes regions del sud d’Europa i del Mediterrani se’n fan variacions molt similars, com el tombet mallorquí, l’alboronía andalusa, la fritada murciana, el pisto manxec o el txilindrón basc. També a França la podríem comparar amb el ratatouille o fins i tot trobaríem semblances amb la kapunata maltesa o la caponata siciliana.
Per aquesta recepta he fet servir orada, però es pot fer amb llobarro, amb lluç, amb llenguado o amb qualsevol peix blanc. És fàcil i ràpida de preparar!
Ingredients:
200 gr. de ceba tallada a quarts
1 gra d’all
100 gr. de pebrot vermell tallat a trossos
100 gr. de pebre verd tallat a trossos
200 gr. de carbassó tallat a trossos
50 gr. d’oli d’oliva
500 gr. de patates tallades a rodanxes de 4 cm
4 ous
2 dorades sense cap
½ cullerada de sal
Un polsim de pebre negre
1 llimona tallada a rodanxes/ o el suc
400 gr. de tomàquet triturat
1 cullerada de sucre
PREPARACIÓ
Posem la ceba, l’all, el pebrot verd, el vermell, el carbassó i l’oli al got i trossegem 4 segons / velocitat 4. Despès sofregim 10 minuts / a 120 graus / velocitat cullera.
Mentre, anem tallant les patates i les col·loquem al recipient Varoma en vertical i al mig posem els ous embolcallats amb paper film.
Damunt col·loquem la safata Varoma. Salpebrem els filets d’orada, hi afegim un rajolí de llimona i les emboliquem amb paper film.
Tapem el Varoma i reservem.
Incorporem al got el tomàquet triturat, el sucre i el pebre. Posem el Varoma al damunt i programem 25 minuts / temperatura Varoma / velocitat cullera.
Retirem el Varoma. Desemboliquem el peix i els ous, traiem les espines del peix i muntem el plat.
