GUACAMOLE AMB MANGO I NABIUS VERMELLS (amb Thermomix, o sense)

Aquesta recepta l’he après en una classe Thermomix. No em cansaré de dir que són molt interessants i sempre s’aprenen coses noves. I sobretot es perd la por a innovar. A mi no se m’hagués acudit mai barrejar l’alvocat amb el mango i la combinació és espectacular. La recepta està escrita per fer-la a la Thermomix, però en aquest cas es pot fer perfectament a mà o amb l’eina de picar del minipimer. Només cal barrejar tots els ingredients, és molt fàcil.

Ingredients:

1 mango madur
100 gr. de ceba
1 trosset de bitxo tendre (cadascú en funció del que li agradi el picant) o en conserva
1 culleradeta de sal
50 gr. de nabius vermells deshidratats
2 alvocats

PREPARACIÓ

Posem al got el mango tallat a trossos, la ceba també a trossos i el bitxo tendre (chile jalapeño) i trossegem 3 segons/ velocitat 5. Ho posem en un bol i ho reservem.

Posem al pot els alvocats a daus i la sal. Si hem posat bitxo en conserva hi podem afegir una culleradeta del suc (opcional). Barregem 4 segons/ gir invers/ velocitat 5. Si no ha quedat prou triturat, repetim el pas. Finalment, ho barregem amb el mango i la ceba i hi afegim els nabius vermells.

I ja ho tindríem. Lo seu és acompanyar-ho amb de nachos.

Anuncis

PASTÍS DE FORMATGE I NABIUS, AMB LA THERMOMIX

Avui penjo una recepta que no he preparat jo. M’he llevat amb la intenció de fer un pastís d’aniversari pel meu home però quan he entrat a la cuina la meva filla ja s’hi havia posat. M’ha fet molta il·lusió perquè veig que comença a agafar interès pel menjar, que les mil receptes que fem a casa i la varietat de coses que mengem han servit per despertar-los el cuquet de la cuina. I això per una mare és molt gratificant. Així que amb tots els honors m’he tret el davantal i li deixat a ella tot el protagonisme. I ja sigui per la passió que hi ha posat, per l’atenció que ha dedicat a cada pas de la recepta o per la dita sort del principiant, però el pastís li ha quedat boníssim.

El pastís de formatge és una de les postres més comunes del món, n’hi ha de molt tipus i textures; gairebé podríem dir que n’hi ha tantes versions com formatges i països. Alguns porten gelatina, altres es fan amb quallada, altres amb iogurt; alguns són freds -sense coure al forn-, altres es fornegen i d’altres es couen al microones… però tots, tots tenen una cosa en comú, l’ingredient principal és el formatge. Potser les receptes més conegudes són les que utilitzen formatge cremós, tipus Philadephia, però també en podem trobar amb mascarpone, amb formatge fresc, amb mató, formatge blau o gruyère, depenent del tipus de formatge que hi ha en aquella regió. A Itàlia, per exemple, fan servir principalment mascarpone i ricotta, a Grècia, amb feta, al Japó el fan amb clares i midó de blat de moro, i a Mèxic n’hi ha amb “chile”!

La història del pastís és curiosa. Alguns textos situen el seu origen a la Grècia clàssica, cap al segle VII abans de aC,. Segons els escrits en menjaven els atletes que participaven en els jocs olímpics en ser una font important de proteïnes. L’Imperi romà va adoptar –o espoliar– la recepta i la va estendre per tot el territori incorporant-la en receptaris de cuina com el llibre “De Agricultura”. Però no va ser fins a l’Edat Mitjana que es va popularitzar i es va estendre per tot el continent. Més tard, amb el flux d’immigrants europeus va arribar a Amèrica. Un dels llocs on més èxit va tenir va ser als Estats Units, i en especial a Nova York on el pastís de formatge a l’estil novaiorquès el New York Cheesecake, fet amb un formatge cremós i recobert amb melmelada de fruits vermells es va convertir en una icona de la ciutat.

A Espanya una de les primeres referències la trobem al segle XIV on l’Arxipreste de Hita ja parla de la quesada pasiega de Cantàbria al “Libro del Buen Amor”.

Aquesta recepta de la plataforma Thermomix, una de les moltes que hi ha al web, és només un petit exemple de les mil variants d’aquest pastís universal.

Ingredients:

200 gr. de nabius (en guardem alguns per decorar)

25 gr. de sucre

90 ml. de suc de llimona (20 ml. per la cobertura i 70 ml. pel pastís)

80 gr. de mantega

200 gr. de galetes de granola, tipus Digestive

500 gr. de formatge mascarpone

360 gr. de llet condensada

 

PREPARACIÓ:

Posem dins el got els nabius, el sucre i 20 ml. de suc de llimona i programem 5 minuts/a 80graus/i velocitat cullera. Ho aboquem en un bol i reservem.

Netegem el got i  fonem la mantega, 2 minuts/ a 50 graus/ velocitat 2. Després afegim les galetes i triturem 10 segons/velocitat 8. Cobrim amb aquesta preparació el fons d’un motlle d’uns 20 cm. de diàmetre, fent pressió amb els dits o amb la part posterior d’una cullera perquè quedi compacte. Un cop tinguem la base preparada  posem el motlle dins la nevera.

Tornem a netejar el pot i col·loquem la papallona damunt les ganivetes. Afegim el mascarpone, la llet condensada i la resta del suc de llimona. Barregem 20 segons/velocitat 3 i quan acabi de barrejar traiem la papallona.

Agafem el motlle de la nevera i posem la meitat de la crema de formatge damunt la base de galeta.

Anem a buscar el bol reservat amb els nabius, els escolem i els afegim al motlle  (guardem el suc). Després aboquem la resta de la crema de formatge i amb una espàtula allisem la superfície. I altre cop a la nevera, on el deixarem reposar durant un mínim de tres hores.

Passat aquest temps el traiem i el decorem amb els nabius que hem reservat i el suc que teníem guardat. I finalment el servim a porcions.

No està gens malament per ser la primera vegada!

ARRÒS AMB BACALLÀ I CEBA amb la THERMOMIX

Si una cosa fa bé aquesta màquina són els arrossos i els risottos: de mar, de muntanya, de verdures, n’hi ha per triar i remenar. Un dels meus preferits és l’arròs amb galeres. Quan és temporada m’agrada cuinar-lo els diumenges, no és una paella però trobo que també fa festa. L’arròs caldós és una altre dels top ten, i aquest de bacallà, descobert per casualitat, ha estat tota una troballa.

No és que avui m’hagués proposat fer un arròs. Havia comprat bacallà per fer esqueixada i aquesta era la primera intenció. Però llavors el meu fill m’ha preguntat què hi havia per dinar i m’ha demanat si no podíem fer arròs, que feia dies que no en menjàvem. I  ja se sap que els fills quan et miren amb aquells ullets…

Per aprofitar el bacallà, que ja el tenia dessalat amb aigua, he mirat si al Cookidoo hi havia alguna recepta d’arròs que s’adaptés i que no portés gaires coses més, perquè la improvisació té això, t’has d’ajustar als ingredients que tinguis per casa. I voilà! M’ha aparegut aquesta recepta de bacallà i ceba perfecta pels meus propòsits. Com que les quantitats que hi surten estan pensades per a dues persones, les he variat una mica al meu aire.

Ingredients per a quatre persones:

60 gr. d’oli d’oliva

2 grans d’all

500 gr. de bacallà dessalat a trossos, sense pell ni espines

160-180 gr. de ceba (una ceba mitjana)

½ culleradeta de pebre vermell

Uns quants brins de safrà

120 gr. de tomàquet triturat en conserva

1 litre de brou de peix

300 gr. d’arròs extra

 

PREPARACIÓ

Posem al got l’oli, els alls i el bacallà i sofregim 5 min/ 120 graus/ gir invers/ velocitat cullera.

Retirem els trossos de bacallà, però deixem els alls a dintre. Jo el que he fet és utilitzar el cistell com a colador. Llavors he colat l’oli i l’he tornat a abocar al pot. Amb compte he triat els alls d’entre els bocins de bacallà i els he tornat a posar dins. I en un bol he apartat el bacallà.

Afegim la ceba i trossegem 4 segons/ velocitat 4 i després sofregim 5 minuts/ a 120 graus/ gir invers/ velocitat cullera.

Incorporem el pebre vermell, el safrà i el tomàquet i ho cuinem tot durant 2 minuts/ a 120 graus/ gir invers/ velocitat cullera.

Aboquem el caldo i el bacallà reservat i programem 4 minuts/ 100 graus/ gir invers/velocitat cullera.

Finalment hi posem l’arròs i programem 13 minuts/ 100 graus/ gir invers/ velocitat cullera. Quan estigui cuit l’aboquem en una safata i el deixem reposar dos minuts abans de servir. Si es vol més caldós es pot afegir una mica més de brou o un pèl d’aigua.

Segur que no en sobrarà!

 

PASTÍS SACHER amb la Thermomix

Oriol, aquesta recepta te la dedico a tu. Espero que la facis moltes vegades i quealgun dia ens la deixis tastar; més que res per comparar ;P

El pastís Sacher és un pastís de xocolata farcit de melmelada d’albercoc i banyat amb una capa de xocolata negra pel damunt, que s’acostuma a servir amb nata muntada.

Diu la història que a la Viena del S. XIX un famós pastisser havia de confeccionar unes postres especials per un selecte grup de convidats del príncep Klemens Wenzel von Metteric. L’atzar va fer que el pastisser es posés malalt i fos el seu aprenent de només 16 anys, Franz Sacher, l’encarregat de preparar-les. I així va ser com aquell jove desconegut va haver d’improvisar un pastís de xocolata que va fer les delícies d’aquells amfitrions.

Passaven els anys i aquell aprenent es va convertir en cap de cuina i més tard va obrir el seu propi negoci. La popularitat del pastís de Franz Sacher va anar passant de palau en palau i fent-se cada vegada més famós arreu. El temps seguia corrent i els fills del pastisser van voler continuar amb la tradició familiar. Un d’ells, l’Eduard, es va formar i va treballar en una altra pastisseria, la Demel. Més tard va comprar un hotel al centre de Viena on servia el famós pastís del seu pare, que va seguir recollint elogis de tothom qui el tastava. I el seu nom va quedar per sempre lligat al de la ciutat. (fins i tot se’n va fer un vals amb el seu nom).

Actualment si es va a Viena es pot degustar en aquests dos llocs emblemàtics, l’hotel i la pastisseria Demel. El “pastís original” a l’hotel. S‘identifica amb un segell de qualitat en forma de cercle i conté dues capes de melmelada, una al mig i l’altra sota la cobertura de xocolata. I el “vertader”, anomenat també “pastís Eduard Sacher”, a la pastisseria Demel, amb un segell de qualitat en forma de triangle i sense melmelada al mig. La fórmula amb els ingredients es guarda en secret des de fa més de 150 anys.

Però anem a la recepta “original”…del receptari de “Rebosteria i pastisseria 2” de la Thermomix.

Ingredients:

Pel pastís:

200 gr. de xocolata fondant (mínim 50% de cacau) a trossos

120 gr. de mantega

190 gr. de sucre

50 gr. de brandi

6 rovells d’ou

120 gr. de farina de rebosteria

1 culleradeta de llevat químic, tipus Royal

6 clares d’ou

1 polsim de sal

400 gr. de melmelada d’albercoc ( 1 pot, si n’hi ha una mica més també va bé)

200 gr. de xocolata

Per la cobertura:

200 gr. de xocolata fondant (mínim 50% de cacau) a trossos

70 gr. d’aigua

70 gr. de mantega

 

PREPARACIÓ

Escalfem el forn a 180º

Agafem un motlle desmuntable de 22-24 cm i l’untem amb mantega.

Al pot de la Thermonix hi posem 200 gr. de xocolata a trossos i ratllem 10 segons/velocitat 10 (pujant la velocitat primer fins al cinc i progressivament fins al 10). Si no estigués prou esmicolat, repetim el pas.

Baixem amb l’espàtula la xocolata que hagi pogut quedar a les parets i afegim la mantega i 150 gr. de sucre. Escalfem amb el tap posat 4 segons/ 50 graus/ velocitat 2.

Retirem el tap i programem a velocitat 3 (sense temps) i incorporem el brandi i els sis rovells d’ou, un a un per l’obertura.

Afegim la farina i el llevat i barregem 10 segons/velocitat 3,5. Després aboquem la massa a un bol i reservem mentre fem les clares a punt de neu.

Molt important, perquè les clares ens pugin el got ha d’estar completament net, sense greix i fred. Jo el que faig és que el poso uns deu minuts al congelador o una estona a la nevera.

Col·loquem l’eina de la papallona i muntem les clares. Per fer-ho afegim les clares al pot juntament amb 40 gr. de sucre i el polsim de sal i programem 4 minuts / velocitat 3,5.

Incorporem les clares al bol i barregem la massa amb l’espàtula de manera envolvent, de baix cap a dalt.

Ho aboquem al motlle procurant que quedi uniforme. Podem donar uns copets al pot per anivellar-lo i ho posem al forn durant 45 minuts.

Passat aquest temps deixem refredar el pastís una mitja hora sobre una reixeta i després desemmotllem. Mentrestant netegem el pot per fer la cobertura.

Quan el pastís estigui fred el tallem per la meitat i el farcim amb la melmelada. Si veiem que és massa espessa la podem escalfar dins el got 1 min/ 80 graus/ velocitat 2 i després cobrim els laterals i la part de dalt també amb la resta de melmelada.

Finalment fem la cobertura de xocolata. Posem al got 200 gr. de xocolata a trossos i ratllem 10 segons/ velocitat 10, com abans. Amb l’espàtula, baixem la xocolata. Afegim aigua calenta i escalfem 4 minuts / a 50 graus/ velocitat 2.

Després afegim la mantega i barregem 4 minuts/50 graus/ velocitat 2 un altre cop.

Col·loquem una plata o un plat gran a sota de la reixeta i aboquem la xocolata desfeta per damunt del pastís, intentant cobrir tota la superfície, ajudant-nos d’una espàtula plana .

El deixem refredar una hora i ja ens el podem menjar. Bon profit! I si tenim ganes podem muntar a la Thermomix la nata per acompanyar. Però això, ja és una altra recepta.

BACALLÀ AMB MANTEGA DE CÍTRICS

Seguim amb les receptes per fer amb la Thermomix. El llibre verd bàsic és perfecte pel dia a dia. La primera vegada sempre faig fil per randa la recepta del llibre i en funció del resultat final afegeixo, trec o modifico algun. Però en general acostumen a quedar bé. Aquesta de bacallà amb cítrics té fins i tot un toc oriental. Queda un pèl àcida, qui la vulgui més suau pot posar-hi menys llimona o substituir-la per llima.

Ingredients per a 4 persones:

1 taronja

1 llimona petita, o una llima

700 gr. d’aigua

400 gr. de patates

400 gr. de carabassó tallats a rodanxes de 5 mm

80 gr. de mantega

4 lloms de bacallà

½ culleradeta de sal

½ culleradeta de pebre negre

 

PREPARACIÓ

Posem dins el pot la pell de la taronja i la de la llimona i piquem tres segons/ velocitat 7. Després ho reservem.

Exprimim el suc de la taronja i la llimona i també l’apartem.

Afegim aigua al got i hi col·loquem el cistell. A dins hi aboquem les patates tallades a trossos. Damunt del got situem el recipient Varoma i hi incorporem el carabassó a rodanxes. Ara untem la safata del Varoma i la posem al damunt. Salpebrem el bacallà per les dues bandes i el col·loquem sobre la safata. Al damunt hi espolsem una quarta part de la pell dels cítrics que tenim reservada. Aquest plat es cuina tot a la vegada.

Posem la tapa al Varoma i programem 25 minuts/temperatura Varoma/ velocitat1

Un cop  passat aquest temps retirem el Varoma, traiem el cistell de dins el pot i buidem l’aigua.

Al pot hi afegim la mantega i les pells dels cítrics restants i escalfem 4 minuts/60 graus/velocitat 1. Quan acabi afegim els sucs al got i barregem 30 segons/velocitat 3.

Mentrestant comencem a emplatar. Posem les patates i les verdures a sota i el bacallà al damunt.

I finalment hi aboquem la mantega de cítrics pel damunt.

Bon profit!

 

RESTAURANT “LA TAQUERÍA”

Fa molt temps que no escric sobre restaurants. De fet, no m’agrada gaire perquè sembla que els facis propaganda gratuïta, i no cal, però avui vull fer una excepció. A casa ens hem aficionat al programa de TV3 de “Joc de Cartes”, serà perquè ens apassiona a tots menjar… el fet és que anotem els restaurants que ens agraden de cada capítol i, si podem, hi intentem anar. De la primera temporada ens van cridar molt l’atenció el veneçolà “Caña de Azúcar” – encara el tenim pendent,  però prometem fer-ho– i el mexicà “La Taquería”, un restaurant informal on tal i com du el seu nom hi fan “tacos”. I aquest últim, “La Taquería” bé es mereix una ressenya al blog.

He viatjat diverses vegades a Mèxic i la seva cuina, tot i no agradar-me el picant, em té enamorada. En guardo molts records i sobretot moltes olors. I fora de Mèxic poques vegades aconsegueixo trobar aquells sabors i aquelles textures i aromes tan particulars. Per això em va sorprendre aquest restaurant,  perquè per uns moments vaig viatjar en el temps i vaig tornar-me a sentir al Districte Federal, menjant tacos al pastor a la plaça Coyoacán.

“La Taquería” es troba al passatge de la Font, a prop de la Sagrada Família. En arribar estava ple a vessar, però ells mateixos ens han adreçat al que tenen a l’altra banda, a carrer Sardenya, també amb el mateix nom.

El local només entrar ja et fa olor d’autèntic. Llums de neó, figuretes diverses de ceràmica, colors estridents, estovalles estampades, cactus, tota una amalgama de records mexicans. Cal avisar abans de res que si algú s’espera trobar un restaurant tranquil i relaxat que s’abstingui.  Aquí l’espai és petit, informal, amb estovalles de plàstic i ple de cadires i tamborets.

La carta no decep: chicharrones, nopales, frijoles, tacos… bones sensacions. Fins i tot la cervesa és Corona, no Coronita.

Com que veníem de fer el vermut no teníem excessiva gana, tot i així ens hem animat a demanar guacamole, tacos al pastor -els meus preferits amb diferència- i unes quesadilles de flor de carabassó. I val a dir que tot estava exquisit. El guacamole, autèntic, amb coriandre i un toc de llima. Els tacos al pastor, de carn de porc marinada, acompanyada amb quatre salses de xilè diferents i les quesadilles de flor de carbassó i formatge impressionants.

M’he quedat amb les ganes de tastar els frijoles, els chicharrones i les quesadillas de huitlacoche, un fong del blat de moro que té un gust molt particular.

De ben segur que hi tornarem.

Els preus són molt ajustats per la bona qualitat del menjar, van dels 4 als 8 euros per plat. Com que l’espai és reduït és millor reservar abans per telèfon. També ofereixen l’opció és encomanar-ho i que t’ho portin a casa, que tampoc està gens malament.

Val la pena!

LA MONA FETA AMB THERMOMIX

Va bé anar a les classes que ofereixen gratuïtament els de Thermomix perquè sempre s’aprenen coses. Per exemple avui ens han explicat que per fer un almívar es posa la mateixa quantitat d’aigua que de sucre i es deixa quinze minuts a 110  graus. I que si el volem aromatitzar hi podem posar essència de llimona, de vainilla, de rom… i ens dóna un toc diferent als pastissos.

Bé, avui la classe en realitat anava de mones. De totes les que ens han ensenyat a fer aquesta tarda m’he decidit per la de niu de niu de xocolata amb ous.

(Ja sé que la penjo passades unes setmanes, però de fet no deixa de ser un pastís. Així que si li traiem la decoració de Pasqua es pot fer tot l’any).

La base de la mona és com la del kringle, una mena de tortell trenat.

Ingredients:

30 gr. de sucre

2-3 tires de pell de taronja (sense la part blanca)

120 ml. de llet

30 gr. de mantega

15 gr. de llevat fresc

1 rovell d’ou

300 gr. de farina de força

1 polsim de sal

150 gr. de crema de cacau i avellanes

2-3 ous de xocolata

1 tros de xocolata per fer encenalls

 

PREPARACIÓ

Posem al got el sucre i la pell de taronja i polvoritzem 15 segons / velocitat 10.

Amb l’espàtula baixem els ingredients que hagin quedat a les parets cap a baix i hi afegim la llet i la mantega i el llevat i programem 1 minut / 37º / velocitat 2

Afegim el rovell i barregem 4 segons / velocitat 3

Posem la farina i la sal i amassem 2 min / vel espiga

Escalfem el forn a 180 graus.

Deixem la massa a dins del pot i quan hagi doblat el seu volum la traiem i la posem sobre una superfície plana on puguem treballar-la, com el marbre per exemple. L’estenen amb l’ajut d’un corró fins a tenir un rectangle d’aproximadament 40 x 50 cm.

L’untem amb crema de cacau i l’enrotllem per la part més ampla dels dos extrems cap al centre. Ens han de quedar 2 rotllos iguals (una mica com si féssim palmeres). Tallem pel mig per separar les dues parts i després tallem cada rotlle per la meitat  sense arribar al final (una mica com si obríssim un panet).

Col·loquem els rotlles en una safata de forn amb paper de fornejar, un a continuació de l’altre formant una espiral, amb la part oberta cap a dalt. Sinó ens surt, el trenem formant una corona i cap problema.

Fornegem a 180 graus durant 20 minuts. Després retirem la mona del forn i la deixem refredar.

Decorem amb els ous de xocolata i virolles de xocolata o qualsevol altre motiu decoratiu que hi vulguem posar.