Monthly Archives: Juliol 2011

ESPAGUETIS A LA CARBONARA

SPAGHETTI ALLA CARBONARA

Vet aquí una altra recepta de pasta. Serà que ens agrada molt? La salsa que hem triat avui és la Carbonara. La carbonara és una salsa tradicional de la cuina italiana. En la majoria de restaurants la fan amb crema de llet, però segons els nostres amics romans, la”vera” carbonara no en porta, es fa només amb el rovell de l’ou, pebre i una mica de formatge.

Existeixen diverses teories sobre l’origen del nom d’aquest plat: Una d’elles ens explica que la paraula carbonara ve de carbone (carbó), i que el nom del plat tindria el seu origen en el plat típic dels carboners dels Apenins. Quan els miners arribaven a casa es preparaven un plat amb el que habitualment tenien al rebost, mantega, cansalada virada i ous. Fregien la cansalada amb mantega i ho afegien a la pasta. Per donar-lo més consistència i aliment hi afegien un ou batut removent ràpidament perquè l’ou no quallés. Es diu que als miners mentre menjaven els anava caient la pols del carbó, que moltes vegades queia damunt del plat i l’embrutava.

Una altra teoria ens explica que la denominació ve de l’ús del pebre negre en l’elaboració de la salsa, que pot recordar al carbó.

Una altra esmenta que el plat va néixer durant  la Segona Guerra Mundial, quan els soldats nord-americans van portar grans quantitats d’ou i porc per alimentar els soldats i que la cansalada no es va afegir al plat fins el 1944.

Altres diuen que el primer en donar-li el nom va ser d’un noble l’escriptor napolità, Ippolito Cavalcanti, que l’any 1839 publica la recepta per primera vegada al seu llibre titulat Cucina teorico-pratica.

També trobem debat amb l’ou. Uns diuen  que només s’ha de fer servir el rovell i d’altres hi afegeixen tot l’ou batut.

Aquesta és la recepta que fem nosaltres:

Ingredients per a 4 persones

Espaguetis (400 gr.)

2 ous

100 gr. Formatge pecorino (o parmigiano regginano)

Cansalada virada (2 tires)

Pebre

Sal

Oli d’oliva

Preparació

Es bullen els espaguetis amb força aigua i sal.  Mentrestant una paella es fregeix la cansalada tallada a rostillons a foc lent. Es bat un ou sencer i un rovell de l’altre i es barreja amb 50 gr. de pecorino. Es colen els espaguetis sense refredar-los i es barregen amb l’ou batut i una mica de pebre, fent que es cogui amb l’escalfor de la pasta.  S’acaba el plat posant-hi la resta del pecorino pel damunt.

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Salses

PA DE PESSIC

PA DE PESSIC DE VIC

 

El pa de pessic és un dolç molt típic de Catalunya, sobretot per fer bases de pastissos i mones de Pasqua i un dels llocs on encara es manté molt viva aquesta tradició és a Vic, on a les pastisseries ocupa un lloc privilegiat ens els aparadors.  Encara hi trobem establiments on les clares  d’ou es munten amb vímet, com es feia antigament i no amb la clàssica batedora. D’aquí el seu gust i textura particular.

L’origen del pa de pessic el trobem en les processons patronals on era tradició portar aquest dolç  i repartir-lo entre els assistents. La gent no podia esperar al final i se l’anaven menjant pel camí a pessics, d’aquí el seu nom.

Buscant per la xarxa he trobat una recepta que m’ha agradat, en ser de les poques que no feien servir cap tipus de llevat en la seva elaboració. De fet aquesta recerca m’ha fet descobrir un blog extraordinari Ma petite boulangerie, on hi ha exquisides receptes de pa i dolços.

Ingredients

4 ous

150 gr. de sucre

50g farina de rebosteria

50g fècula de patata (puré de patates Maggi)

Ratlladura de llimona

Un polsim de sal

Preparació:


Separem els rovells de les clares i muntem les clares a punt de neu.

En un altre bol hi afegim els rovells amb el sucre ( ha de duplicar el seu volum).

Hi afegim a poc a poc la pell de llimona ratllada, la sal, la farina i el puré de patates i ho anem barrejant. Si tenim la peça de batre de la batedora quedarà més homogeni. Si es fa a mà costa una mica més perquè queda força espès.

Un cop ben barrejat s’incorporen les clares amb moviment suaus i de baix cap a dalt.

Es volca en un motllo d’uns 20 cm. de diàmetre untat amb mantega i es posa al forn  a 180º durant mitja hora aproximadament.

El pa de pessic puja bastant al forn. Perquè no baixi deixem que es refredi a poc a poc deixant la porta del forn entreoberta uns 15 min. abans de treure’l del tot.

Per decorar-lo hi podem escampar una mica de sucre fi  pel damunt.

1 comentari

Filed under Postres

SOPA DE PEIX

SOPA DE PEIX:

De vegades fer un bon plat no ha de ser complicat. Avui hem comprat un lluç sencer per dinar i amb l’excusa que ens havien posat el cap i les espines m’he animat i he fet sopa de peix. Com que també tenia un cap de rap congelat, només m’ha calgut comprar una mica de peix de roca i poca cosa més

 

Hi ha moltes maneres de fer la sopa de peix, el meu pare es va sorprendre perquè hi posava patata i pastanaga. La recepta que escric és la de la meva sogra, que és qui me la va ensenyar i d’ençà aleshores l’he fet seguint la seva recepta al peu de la lletra, sense afegir ni treure cap ingredient.

Ingredients:

1 cap de rap

1 cap de lluç + les espines

¼ de peix de roca (galeres, congre…)

2 cebes

1 patata

1 pastanaga

3 tomàquets

Pa torrat o pasta o arròs

1 gra d’all

12 ametlles torrades

1 fulla de llorer

Sal

Oli

Musclos, cloïsses, lluç o rap (opcional)

Absenta o anís (opcional)

 

Preparació

Es fa el brou. S’afegeixen els caps i les espines, el peix de roca, la patata, una ceba, un tomàquet punxat, 1 pastanaga i una fulla de llorer. Jo el faig amb uns quatre litres d’aigua. Ho deixem bullir fins que la patata sigui cuita. Si teniu olla a pressió, amb mitja hora n’hi ha prou.

Mentrestant es prepara el sofregit i quan la ceba és daurada s’hi afegeixen dos tomàquets naturals pelats i trinxats i una mica de sal. Es deixa reduir a foc lent. Jo l’acostumo a deixar una hora i si veig que redueix massa hi poso una mica d’aigua.

Quan ja el tenim gairebé a punt fem una picada amb un gra d’all i les ametlles i ho afegim al sofregit.

Colem el brou i triturem la patata, la ceba, el tomàquet i la pastanaga en aquest caldo. Després hi afegim el sofregit. Es tasta i es rectifica de sal. Si teniu absenta o anís, se n’hi poden tirar dues gotes, deixen un gust molt bo.

A partir d’aquí hi ha diverses versions d’acabat. S’hi pot posar una mica d’arròs, de fideus, de pa torrat (untat amb all, per exemple)… Jo l’he fet amb una mica d’arròs i també hi he posat uns musclos, una mica de lluc trossejat i unes cloïsses.

Teníem molta gana i me oblidat de fer-ne una fotografia. La propera vegada que en faci la penjo al blog.

Deixa un comentari

Filed under Peix, Primers plats, Sopa

PASTÍS DE IOGURT

Aquest matí m’he llevat d’hora i he aprofitat per fer un coc per esmorzar.  El de iogurt és dels més fàcils de fer, sobretot perquè les mesures es fan amb el mateix pot i per tant no et cal cap balança. Aquest pastís es pot menjar així, amb una mica de sucre pel damunt o el podem farcir del què vulguem (crema, xocolata, melmelada, nata) . Igualment el podem decorar de mil maneres, aquí ja depèn de la traça i la imaginació de cadascú. Però com a base és un pastís molt pràctic.

Ingredients:

1 iogurt de llimona (si no en tenim, pot ser natural o griego)

4 ous

3 mesures de iogurt de farina

2 de sucre

1 d’oli d’oliva

1 sobre de llevat tipus Royal

1 ratlladura de llimona (o essència de llimona)

1 sobre de vainilla ensucrada

Preparació

Posem el iogurt en un bol, després els ous, la farina, el sucre, l’oli, el llevat, la llimona i la vainilla i ho remenem tot amb la batedora. Jo abans feia primer les clares a punt de neu i després afegia els altres ingredients a mà. També ho vaig provar de barrejar amb les barilles de la batedora. Però al final queda igual de bé amb les fulles normals.

Es posa en un motllo prèviament untat amb mantega i al forn. En el meu triga 40 minuts a 180º.

Una manera de decorar-lo és amb sucre. Cinc minuts abans que s’acabi de fer es tira sucre pel damunt i es posa a gratinar. Quan el sucre està desfet es deixa refredat i queda coma glacejat.

Encara més senzill és tirar-hi sucre pel damunt quan el traiem del forn. No falla mai!

4 comentaris

Filed under Postres

JO TAMPOC SÉ COM ES DIU EMPANADILLA EN CATALÀ

Aquesta tarda els nens m’han demanat que els fes crestes però m’han dit que no les fes de tomàquet, tonyina i ous, com les de l’escola. Érem a la plaça amb un grup d’amigues i m’han preguntat què eren cretes.  Els he dit que “empanadilles” però he vist que aquella paraula no era molt coneguda. Llavors me n’ha anat a Internet i de fet no n’he tret l’aigua clara, la traducció que més s’aproximava era la “panada”, tot i que feia referència a una mena de panets farcits que es fan a les Illes. M’ha fet molta gràcia trobar un grup al facebook que es deia “jo tampoc sé com es diu empanadilla en català”.

En tot cas es diguin com es diguin he decidit fer-les de pernil i formatge. Potser no són tan típiques però estan igual de bones.

EMPANADILLES

Ingredients:

2 paquets d’oblees

250 gr. de mozzarella

100 gr. de pernil salat

250 gr. de mató

1 cullerada de formatge parmesà ratllat

3 ous

1 menat de julivert

Oli d’oliva (per fregir-les )

Sal

Pebre

Preparació

Es talla el pernil i la mozzarella a daus. En un bol posem el mató, el salpebrem i ho remenem. Hi afegim 2 ous batuts, el pernil, la mozzarella i el parmesà. Ho remenem i hi afegim el julivert tallat molt fi i ho tornem a remenar.

Agafem les oblees i posem una cullerada de farcit a cada oblea. Humitegem el contorn amb ou batut i les tanquem en forma de cresta, segellant-les amb una forquilla.

Les fregim en oli d’oliva o si es prefereix perquè siguin més suaus es poden fer al forn. Llavors amb la resta de l’ou les pintem pel damunt i es posen en una safata de forn. Jo a sota hi he posat un paper de forn perquè no s’enganxin. Les deixem coure un quart d’hora a 180º o fins que estiguin daurades pel damunt. Sempre són un èxit.

2 comentaris

Filed under Aperitius, Primers plats, Segons plats

CRÊPES

Avui hem fet un esmorzar diferent i hem canviat les galetes i els cereals per unes creps. La paraula crep ve del francès “crêpe”, que a la vegada ve del llatí “crispus” (crespo) i és fonamentalment una massa fina de farina de blat i en forma de disc. Les creps poden ser dolces o saldades, en funció del farciment i per tant les podem fer per esmorzar, com a postres o com a primer plat. En aquest cas les hem fetes dolces, farcides de xocolata.

CREPS

Ingredients per a 15 creps aprox:

250 gr. de farina

2 ous

2 cullerades soperes de sucre

1 got de llet freda

1 got d’aigua

1 cullerada sopera de mantega fosa (o oli)

1 culleradadeta (mida cafè) de sal

 

En un bol es posa la farina, el sucre i la sal. Al mig es fa un forat i s’hi afegeixen els ous batuts. Es remena i s’hi afegeix l’aigua, la llet i la mantega fosa. Es remena tot fins que quedi una pasta ben fina i es deixa reposar una estona.

S’unta una paella antiadherent amb una mica de mantega i quan és calenta s’hi tira una cullerada o dues de pasta. l’escampem be perquè quedi una massa ben fina. La deixem coure fins que agafi un color una mica marronós i la girem amb una espàtula.

Es farceix , del que més es desitgi, de nutel.la, de melmelada, amb nata muntada, amb pernil i formatge, mel, etc.

 

 

1 comentari

Filed under Postres

SPAGHETTI ALLE VONGOLE (espaguetis amb cloïsses)

Avui hem fet spaghetti alle vongole, un dels meus plats preferits. Són molt senzills de fer, només calen bons ingredients. Nosaltres hem tret la recepta de la web italiana de receptes Giallo Zafferano

Els espaguetis amb cloïsses son un dels plats més famosos i apreciats de la tradició culinària napolitana on han esdevingut un plat de referència per a les grans ocasions.

SPAGHETTI ALLE VONGOLE

Ingredients:

3-4 granets d’all

1 gotet d’oli d’oliva extra verge

Pebre (segons gust)

1 menat de julivert

400 gr. d’espaguetis

1 kg de cloïsses

1 gotet de vi blanc (opcional)

Preparació

Abans de començar a preparar aquest plat cal deixar les cloïsses amb aigua salada unes quantes hores perquè deixin anar les impureses i la sorra.

Es posen les cloïsses en una paella a foc fort fins que s’obrin. Aquí si volem hi podem afegir una mica de vi blanc i ens quedarà una salsa més gustosa.  Es retiren i el suc que han deixat es filtra amb un colador.

En una altra paella es fregeix l’allet tallat a làmines i abans que es dori massa s’hi afegeix el suc de les cloïsses i una mica de julivert per lligar la salsa.  Hi posem les cloïsses i ho deixem coure a foc lent durant uns cinc minuts.

Mentrestant posem a bullir els espaguetis en aigua abundant i sal fins que estiguin al dente i un cop fets els barregem  amb la salsa i les cloïsses.  Hi posem pebre i el julivert tallat ben petit per damunt i ho servim.

1 comentari

Filed under Pasta, Peix, Primers plats