Monthly Archives: Setembre 2011

Restaurant Lusitano, un sopar amb aire portuguès

La setmana passada, gràcies a la meva amiga Montse vam descobrir un restaurant d’aquells que no surten a les guies turístiques però que té un encant especial, una calidesa senzilla i acolllidora. O Lusitano és un lloc per perdre-s’hi en parella, amb amics, sol, deixant passar el temps assegut en una de les seves butaques mentre un contempla les fotografies penjades a la paret de l’última exposició. Es troba darrere el mercat de la Unió, al Poblenou, al Carrer dels castanys, 23.

Pel seu nom ja es pot deduir que es tracta d’un espai portuguès, ara, com definir-lo ja és més complicat: restaurant, cafeteria, sala d’exposicions, bodega. En el local hi venen i hi elaboren tot tipus de productes portuguesos, des de pa, melmelades i pastes dolçes passant per formatges, vins i plats fets amb bacallà. També hi podem trobar artesania i tot el mobiliari està en venda: Si ens agrada aquella taula on hem estat prenent un vi o les cadires on estem asseguts ens les podem emportar, de manera que com si es tractés d’un teatre el decorat sempre va canviant. També organitzen cates de vins i de fados, venen llibres portguesos i promocionen el turisme del país. És en definitiva un petit bocí de Porugal al bell mig d’un barri molt mediterrani i barceloní.

Nosaltres hi vam anar a sopar: assotit de formatges fumats, una amanida i una mena de brandada de bacallà amb espinacs i gambes acompanyat amb un bon vi negre portuguès. Tot era boníssim i ens van entrar ganes de tornar-hi, per l’armonia d’aquell lloc, la tranquilitat i el bon gust. Ja no vam arribar a les postres, però el pastéis de Belém tenia una pinta espectacular. Se’ns girava feina, a part de sopar, també ens caldria buscar un forat en les nostres agendes per anar-hi a berenar.

Deixa un comentari

Filed under Restaurants

BASE DE PIZZA

BASE DE PIZZA

Si us agrada la pizza i normalment en feu a casa, proveu de fer també la massa enlloc de comprar-la, guanya moltíssim. De fet nosaltres ja no anem mai a la pizzeria, ara fem les nostres pròpies creacions. Fins i tot tenim una pedra que es posa al forn i que fa que la massa quedi més cruixent, gairebé com si fos feta en un forn de llenya.

Hem provat de fer pizza amb diferents masses, però al final la que més ens agrada per gust i textura és la del receptari de la panificadora Moulinex. La quantitat de la recepta dona per fer unes cinc pizzes individuals. Es pot fer en panificadora o a mà.

Ingredients

400 ml d’aigua

2,5 cullerades soperes d’oli

2,5 culleradetes de cafè de sal

900 gr. de farina de força

22 gr. de llevat fresc

Preparació

Si teniu panificadora poseu els ingredients per aquest odre a la panificadora i escolliu el programa de fer massa. Si es a mà es barregen els ingredients en un bol fins que ens quedi una massa compacta.

Es deixa reposar un parell d’hores tapada amb un drap i si teniu temps, encara millor si la deixeu tota la nit a la nevera.

Es Fan diferents boles (tantes com pizzes vulguem) i amb un corró s’amassa fins que quedi una base prima.

Nosaltres enlloc de fer pizzes individuals en fem una de la mida de la safata del forn i la condimentem amb diferents ingredients.

Deixa un comentari

Filed under Pa, Pizza

RECEPTA BÀSICA DE PA

PA BÀSIC

Des que em vaig comprar una panificadora que quan tinc un moment provo de fer pa. Al principi seguia el receptari que venia amb la màquina, però de mica en mica un es va animant i es va atrevint amb altres receptes. De fet, ara faig servir la panificadora bàsicament per fer la massa i acabo totes les receptes al forn. De mica en mica comencen a quedar uns pans gustosos, tot i que encara em falta perfeccionar la forma, perquè tots em queden més aviat baixos.

Aquesta recepta és molt senzilla i el pa surt molt bo.

Ingredients:

 

300 ml d’aigua

10 gr. de sal

500 gr. de farina de força

10 gr. de llevat fresc

 

Preparació

 Com que tinc la panificadora poso tots els ingredients per aquest ordre a la panificadora. Poso el programa “amasado” que dura 1:50 min (inclou fermentació).

Si es fa a mà, barrejar bé la farina amb el llevat primer i després els altres ingredients.

Traiem la massa amb molt de compte que no se’ns trenqui i la treballem en una superfície enfarinada fins aconseguir la forma de pa desitjada. Si voleu que us quedi un pa encara més bo i amb més volum podeu seguir les indicacions de Richard Bertinet de pastar la massa en aquest vídeo del You Tube (està en castellà). Jo ho vaig provar i tot i que ell aconsegueix la textura adequada en 10 minuts jo m’hi vaig passar més de mitja hora.

Deixem fermentar la massa durant 2 hores, tapada amb un drap (perquè no faci crosta es pot mullar la massa una mica amb aigua). Jo la vaig deixar a la nevera tapada amb paper film fins l’endemà.

Passat aquest temps posem la massa a la safata del forn amb molt de compte i hi fem els talls amb unes tisores. Un truc perquè pugi més la massa és posar-lo damunt d’una pedra especial per forn, que farà que es cogui més uniformement i quedi més cruixent. Aquesta pedra també és molt pràctica per fer pizzes, la massa queda com si la féssim en un forn de llenya!

Per crear el vapor inicial es pot introduir un bol amb aigua o pulveritzar les parets del forn.

Posem el pa al forn pre-escalfat a 230 º i el deixem coure durant 45 minuts.

El deixem refredar damunt una reixeta.

1 comentari

Filed under Pa