Monthly Archives: Abril 2012

TONYINA AMB LLIT DE CARABASSÓ I PURÉ DE PATATES

Aquest és un plat ideal per dinar o sopar qualsevol dia de la setmana. Com la majoria de les meves receptes aquesta no té cap complicació. La tonyina ens agrada molt a la planxa, volta i volta; si és fresca té mil gustos, així que el que he fet és una mica d’acompanyament perquè el plat sigui més complet.

 Ingredients:

2 cebes

1 carabassó

3 patates grans

25 gr. de mantega

60 ml de llet

Sal

Pebre

Oli d’oliva

Sal Maldon

Preparació:

En una paella posem la ceba tallada a daus petits i la fregim en oli d’oliva a foc baix, durant mitja hora aproximadament. Ho salem. Hi afegim el carabassó tallat a daus i ho deixem coure fins que el carabassó estigui fet, uns 15 -20 minuts més. Ho apartem del foc. Ho deixem en un plat amb paper absorbent perquè xucli l’excés d’oli.

Paral·lelament posem 3 patates grans punxades amb una forquilla a bullir. Quan estiguin toves les traiem i les xafem en un bol, juntament amb la mantega i la llet i ho salpebrem al gust.

Fem la tonyina a la planxa, a foc fort volta i volta (o al gust de cocció de cadascú). Quan estigui feta hi afegim la sal Maldon pel damunt.

Per emplatar, primer posarem la base de verdura, després el tall de tonyina i el puré de patates pel costat. Jo he fet servir una mànega pastissera perquè quedés més bonic.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Peix, Segons plats

CROQUETES DE CARN D’OLLA I PICNIC DE BLOGGERS

La Neus de la Cookiteca em va convidar al quart picnic de bloggers que organitzava la Margot Kidman (Margot, cosas de la vida). Un gran privilegi si tenim en compte que els altres assistents eren la flor i la nata dels blogs de cuina del país. L’únic requisit era portar un plat per compartir amb tots els altres convidats. En aquesta ocasió l’empresa SelfPackaging ens va regalar unes caixes de picnic per poder portar el dinar. Els meus fills es van encarregar de decorar-les, amb la temàtica de les quatre estacions.

Vaig decidir que com que ja tenia previst fer caldo aprofitaria per fer croquetes de carn d’olla, amb tot l’afecte i tota la modèstia del món. El picnic va ser fabulós i fastuós. Vam passar una estona fantàstica parlant de cuina i de moltes altres coses amb una gent excepcional. Penjo una foto que va fer en Miquel i aquí deixo la recepta per qui tingui ganes de fer-ne.

Ingredients:

Del caldo: Agafo el que ha sobrat dels següents ingredients: ceba, porro, patates, xirivia, pastanaga, pilota i dues cuixes de pollastre. Si sobren alguns cigrons i una mica de carn, també.

1 ceba gran (o dues, depenent de la quantitat de carn d’olla que tinguem)

50 ml. de vi ranci

100 ml. de caldo

Sal i pebre

Oli d’oliva

Per la beixamel:

75 gr. de mantega

160 gr. de farina

600 ml.de llet

Per l’arrebossat:

4 ous

1 paquet de mig kg de farina de galeta

PREPARACIÓ:

Fer croquetes no té cap dificultat, tothom n’és capaç. Es qüestió de passar-se una bona estona a la cuina, res més.

Primer piquem la ceba ben fina i la sofregim en una paella amb oli d’oliva, a foc baix, fins que quedi daurada. Calculeu uns 45 minuts o una hora. Ho salem.

Agafem el bullit del caldo i el triturem ben fi, si cal afegint una mica de caldo perquè es trituri millor. Jo ho faig amb l’accessori del minipimer. Després ho incorporem a la paella on tenim la ceba i anem remenant la massa.

Hi afegim el vi ranci i ho rectifiquem de sal. Baixem el foc i donem de tant en tant voltes a la massa perquè es cogui igual pels dos costats. Si està molt espessa hi poso una mica de caldo. Hi ha un moment que es forma com una crosta i agafa una textura semblant a la d’una truita. Jo ho deixo també més o menys uns 45 minuts.

Mentrestant faig la beixamel en un recipient a part.  I quan la massa està a punt l’afegeixo a la paella i ho rectifico de sal i pebre. Ho remeno bé i ho deixo coure uns 15 minuts més. Després ho deixo refredar i ho poso a la nevera fins l’endemà.

L’endemà la massa està més consistent i és més fàcil de modelar.

Batem els ous i preparem la farina de galeta en un plat pla gran. Agafem petites quantitats de massa i li donem la forma de les croquetes. Jo ho faig amb els dits, encara que molta gent utilitza un parell de culleres per fer-ne la forma. Passem la croqueta per l’ou i després per la farina de galeta. Si voleu que us quedin més cruixents podeu passar-les primer per farina de galeta, després per ou i altre cop per la farina.

Una farina de galeta que queda molt bona es la de la casa Quelis; no és ben bé pa ratllat tradicional i dóna a les croquetes un gust diferent i molt bo.

6 comentaris

Filed under Aperitius, Segons plats

FONDANT DE NUBES

FONDANT FET AMB “NUBES”

Si volem preparar fondant (pasta de sucre) per decorar galetes, cupcakes o pastissos la manera més fàcil avui en dia és  comprar-lo envasat. A botiges especialitzades com la cookiteca hi ha una extensa varietat de fondants de diferents colors i gustos a preus molt raonables. Però també hi ha l’opció de fer-lo a casa, no és gaire complicat i el gust no és tan artificial, tot i que desenganyem-nos, les nubes no deixen de ser “chuches”.

El fondant de “nubes” –mashmallows en anglès- és el que més es fa servir als Estats Units pel seu bon gust i la facilitat de trobar-ne els ingredients. Jo he fet servir la recepta d’una cuinera experimentada que té un fantàstic blog de rebosteria, megasilvita i es dedica a fer cursos de pastisseria per tota Espanya.

Els ingredients que fa servir són els següents:

1 bossa de nubes (jo en vaig trobar al Carrefour). N’hi ha 300 gr.

Colorants per tenyir la massa si la volem d’algun color concret.

Sucre de llustre (el doble de la quantitat de nubes que tinguem)

Unes gotes d’essència de llimona o de vainilla/ o una cullerada de suc de llimona (opcional).

Una cullerada de margarina.

Una cullerada rasa d’aigua.

Preparació:

Tallem les nubes a trossets petits perquè es desfacin millor. Si son meitat roses i meitat blanques i volem mantenir els dos colors separats farem la recepta dues vegades. Jo he barrejat els dos colors i m’ha quedat la massa de color rosa clar (que si la volguéssim tenyir, crec que no faria variar gaire el color final). Però si es vol fer ben fet, millor separar els colors.

Preparem la mateixa quantitat de nube que de sucre (si cal, pesar-ho).

Posem les nubes en un bol apte per microones untat amb margarina i s’hi afegeix una cullerada d’aigua (o de suc de llimona) i una cullerada de margarina. Si hi volem posar l’essència de llimona també ho fem ara 8llavorsem la meitat d’aigua). Una altra opció, també opcional és substituir l’essència de llimona per l’essència de vainilla, també donarà bon gust a la nostra pasta.

Ho introduïm al microones durant un minut aproximadament. Si encara no s’han desfet ho posem uns segons més, procurant que no es cremin.

Amb una cullera anem remenant fins que quedi una textura de puré i les nubes s’hagin desfet completament. Més o menys la textura seria aquesta:

De mica en mica hi anem afegint el sucre, sense deixar de remenar. Primer ho fem dins del bol, amb una cullera, fins que la massa sigui massa compacta i ens obligui a treballar-la amb les mans. Llavors la posem damunt del marbre i la seguim amassant amb les mans untades amb mantega fins que ja no s’enganxi ni a les mans ni a la taula. En aquest punt hauríem d’haver fet servir tot el sucre i la massa hauria de tenir elasticitat i una textura semblant a la de la plastilina. Si encara està una mica enganxosa hi podem afegir una mica més de sucre.

Llavors fem una bola, la recobrim amb margarina i l’emboliquem amb paper film i la posem a la nevera. Millor esperar un dia que la massa reposi abans de fer-la servir. Es conserva 3 mesos. No la poseu al congelador. Quan vulguem fer-ne servir, n’agafem la quantitat que ens calgui i afegim colorant.

Aquí teniu un exemple de magdalenes decorades amb fondant.

Algunes consideracions sobre el fondant:

Per fer fondant de diferents colors n’agafem la part que necessitem i hi afegim unes gotes de colorant. Millor fer-ho en el moment que vulguem utilitzar-lo perquè alguns colorants perden el color i el gust amb el temps.

Si quan el volem fer servir la massa està massa dura, podem posar-la uns segons al microones perquè recuperi l’elasticitat.

Si utilitzem el fondant per cobrir tot un pastís és millor que el coc sigui una mica sec perquè aguanti el pes i perquè li puguem donar la forma que vulguem al pastís (es poden fer meravelles, jo encara no m’he atrevit). Llavors millor fer-lo un parell o tres dies abans o bé buscar un tipus de coc una mica més consistent, com el Madeiran Sponge Cake, el més utilitzat en aquest tipus de pastissos. En aquest enllaç d’EiTB hi trobareu la recepta bàsica, però es pot personalitzar afegint-hi essència de llimona, taronja, vainilla, canyella. Abans de posar el fondant ruixem el pastís amb almívar perquè recuperi la seva esponjositat. Si a més a més el partim per la meitat i el farcim, encara serà més amorós.

Per enganxar fondant sobre fondant només cal una mica d’aigua. Si volem enganxar alguna figureta o quelcom que pesi una mica llavors millor utilitzar glassa reial.

3 comentaris

Filed under Postres

MONA DE PASQUA

Avui és el dia de la mona. Ja fa molts anys que enlloc de comprar-la ens la fem nosaltres. La primera idea era fer una mona amb pasta fondant i decorar-la amb algun dibuix animat, però els meus fills van insistir en una cobertura clàssica de xocolata i amb figuretes comprades perquè així després hi podrien jugar tot l’any. Així que el que volia ser una mona una mica treballada s’ha convertit en un senzill pastís de iogurt amb cobertura de xocolata.

La recepta del pastís de iogurt és al blog. En aquest cas, com que era motllo més gran, de 25 cm., he posat una mesura i mitja de cada ingredient. El temps del forn també ha canviat, enlloc de 35 minuts l’he tingut una hora.

Un cop refredat l’he cobert amb xocolata fondant. He agafat una pastilla sencera de xocolata per fondre i l’he desfet al microones amb una cullerada d’aigua. Mentre el desfeia hi he afegit una mica de llet perquè no fos tan forta. No en podem posar gaire perquè sinó no s’endureix.

Com que em feia gràcia experimentar he decorat els laterals amb fondant de “nubes”.  I el resultat és aquest:

Deixa un comentari

Filed under Postres

PASTÍS DE POMA (TARTA TATIN)

La llegenda explica que a finals del segle XIX les germanes Stéphanie i Caroline Tatin regentaven un hotel a la regió francesa de Solonge. Un dels postres que tenia més seguidors era el pastís de poma, que se servia cruixent i caramel·litzat. Un dia, amb les presses, Stéphanie es va oblidar de posar la massa base abans de les pomes i se li va ocórrer provar de fer-ho al revés. Un cop cuit el va girar i la va servir encara calent del forn. Els clients sorpresos enlloc de disgustar-se van aplaudir aquelles noves postres tot i que el plat no va ser molt popular, tret de a l’Hotel Tatin. Va ser el famós restaurant Maxim’s de París qui el va popularitzar i el va convertir en un dels grans clàssics de la cuina francesa.

Ingredients:

8 -9 pomes

100 gr. de sucre moreno

60 gr. de mantega

1 paquet de pasta brisa dolça

Preparació:

Pelem les pomes, les tallem a quarts (si són molt grans les podem tallar en més trossos, però cal tenir en compte que quan les coem es redueixen força) i  en llencem el cor. Tallem la mantega a daus.

En una cassola hi posem la mantega, les pomes i el sucre. Si la cassola és de ferro forjat o d’algun altre material que pugui anar al forn, molt millor, no caldrà utilitzar cap motllo addicional. Jo ho he hagut de fer utilitzant dos recipients.

Deixem coure les pomes a foc lent durant 40 minuts, remenant de tant en tant perquè se’ns facin per tots costats. No cal tapar la cassola. Quan veiem que les puntes estan caramel·litzades apaguem el foc.

Escalfem el forn a 210º.

Si la cassola no pot anar al foc agafem un motllo de pyrex o de qualsevol altre material, que no sigui molt alt i hi podem les pomes.

Estenem la pasta brisa i si cal amb un corró l’estirem fins que tingui la mateixa mida del motllo. El posem damunt les pomes i si ens obra sobra una mica de massa la dobleguem pels costats.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Postres