Monthly Archives: Març 2013

MONA DE PASQUA

Aquest any els he fet la mona de Pasqua de fondant. La base són dos cócs que he recobert de fondant blanc.

El fondant un cop fet es treballa amb les mans fins que tingui una textura tova. Llavors s’estira amb un rodet fins a deixar-la amb un gruix d’uns dos milímetres. Perquè no se’ns enganxi al marbre posarem maizena a la superfície o treballarem damunt de paper film.

Hem d’estirar-lo fins aconseguir una mida que cobreixi la part del damunt i els laterals del pastís. Després el col.locarem pel damunt i anirem allisant amb molt de compte. De dalt a baix. Si algú s’anima, en aquest vídeo del you tube ho explica molt bé.

He folrat els dos pastissos per separat i després els he ajuntat. I amb motlles he fet les decoracions d’estrelles i papallones, que s’enganxen amb una mica d’aigua. Pels diferents colors només calen uns quants colorants …

Finalment només ens queda acabar-la de decorar amb els detalls clàssics que no poden faltar en cap mona: els plomalls, l’ou de xocolata i les figuretes.

mona2

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Postres

CABDELLS AMB ANXOVES MARINADES

El truc d’aquesta recepta és marinar les anxoves. Si enlloc de posar-les directament al plat es deixen marinar una estona abans, el resultat és molt més satisfactori.  Les indicacions són del iaio Jordi, que hi té la mà trencada.

 

Ingredients per a 2 persones:

1 llauna petita d’anxoves (40gr.)

2 cabdells (un per cap)

Oli d’oliva

Vinagre de vi

Vinagre de mòdena

 

PREPARACIÓ

Obrim la llauna de les anxoves i en llencem l’oli.

Passem les anxoves una a una per una per sota l’aixeta. Després les posem en una safata d’aperitiu cobertes amb aigua uns 10 minuts.

Passat aquest temps agafem les anxoves i les escorrem pressionant amb les mans perquè deixin anar tot l’aigua.

Les tornem a posar a la safata i les cobrim amb oli d’oliva i un rajolí de vinagre de vi. Les deixem reposar un mínim d’una hora.

 

anxoves

 

Tallem els cabdells en 4/6 parts cadascun i els posem en un plat gran. Posem una anxova al damunt de cada tall. Repartim la barreja  d’oli i vinagre de les anxoves per damunt  dels cabdells i hi afegim una mica més d’oli a les parts on no n’hi hagi caigut. Després acabem d’amanir amb vinagre de mòdena.

Deixem que els cabdells absorbeixin bé l’oli i el vinagre com a mínim un quart d’hora abans de servir-los.

 

cabdells amb anxoves

1 comentari

Filed under Amanides, Aperitius, Primers plats

MACARRONS CASOLANS

en aquesta recepta no hi ha molta introducció a fer. Són els macarrons preferits dels meus fills, els casolans, els que de sempre.

Ingredients:

500 gr. de macarrons

1 ceba gran

2 llonganisses d’uns 20 cm.

1 pit de pollastre petit

50 gr. de pernil ibèric

50 gr. de paté

50 gr. de mantega

1 pot de tomàquet triturat de 400 gr.

100gr. de formatge ratllat

Oli d’oliva

Sal

Sucre (una cullerada de cafè)

Un rajolí de vi ranci

 

PREPARACIÓ

Triturem la ceba ben fina i la fregim a foc suau en una paella una mica fonda durant uns 15-20 minuts. La salem.

Mentrestant tallem a bocins petits el pit de pollastre, la llonganissa (sense pell) i el pernil.

Afegim la llonganissa i el pit de pollastre a la paella, ho salpebrem i ho deixem coure uns 15 minuts més. Els últims minuts hi afegim el pernil, que es cou molt més ràpid.

Hi posem el tomàquet triturat amb una cullerada de sucre i el vi ranci i deixem que redueixi. Si cal afegim una mica d’aigua. Rectifiquem de sal.

Escalfem el forn a temperatura màxima.

Posem els macarrons a bullir. Quan estiguin fets els escorrem i els barregem amb el sofregit.

Agafem la safata del forn i hi bolquem els macarrons. Tallem una llenca de mantega a daus i la repartim per la safata. I fem el mateix amb el paté. Finalment cobrim els macarrons amb formatge ratllat i ho posem a la part de dalt del forn a gratinar uns cinc minuts.

 

macarrons casolans

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats

PASTÍS DE XOCOLATA AMB KIT- KATS

Aquest pastís és més fàcil del que sembla i és ideal per celebracions. I no, no només agrada als nens, el vaig fer pel 60è aniversari de la meva mare i li va fer molta il·lusió.

He intentat buscar l’origen de la recepta però no me n’he sortit, és un d’aquests pastissos que trobes en innumerables webs i t’acabes perdent en les traduccions.

La base és un pa de pessic. Jo he fet servir la recepta del cóc de iogurt però qualsevol massa que no sigui molt feixuga serveix. L’original està fet amb una massa molt esponjosa que els americans anomenen pastís d’àngel.

Ingredients:

Pel cóc:

4 ous

1 iogurt de llimona

3 mesures de iogurt de farina

2 mesures de sucre

1 mesura d’oli de gira-sol

1 sobre de llevat químic

1 sobre de sucre avainillat o unes gotes d’essència de vainilla

Per la cobertura:

1 rajola de xocolata amb llet

1 pot de nata líquida

Mitja rajola de xocolata fondant

9 paquets de kit-kats

Pel farciment:

Melmelada de figues

Per les figuretes:

Pasta de sucre de color rosa, fondant rosa o fondant blanc i colorant vermell (comprar en botigues especialitzades). L’altra opció es fer-lo a casa amb nubes.

PREPARACIÓ:

Comencem fent les figuretes. Podeu mirar la fotografia per veure les parts que s’han de modelar. El porquet que està repenjat a la tanca té el cap enganxat al cos amb un tros d’escuradents perquè no es desmunti. Les marques estan fetes amb un ganivet. Quan tinguem totes les parts acabades les apartem i les deixem que s’endureixin.

El cóc el podem fer el dia abans (recomanable) o al matí així ja estarà fred i el podem muntar fàcilment. Barregem tots els ingredients en un bol i ho batem bé amb la batedora. Ho bolquem en un motllo rodó de 20 cm. i el deixem coure al forn durant 35-40 minuts a 180 graus. És important que el motlle sigui d’aquesta mida per la quantitat de kit-kats que fem servir. Com més gran sigui més kit-kats necessitarem. A més ens interessa que sigui un pastís alt perquè només sobresurti per la part de dalt una petita part de les xocolatines.

Tallem el pa de pessic per la meitat o en tres capes (2 talls) i el farcim amb melmelada de figues. Es pot farcir amb qualsevol melmelada, crema o xocolata.  Jo he preferit aquest gust perquè no és molt dolç.

Tallem els kit-kats de 2 en 2.

En un bol que pugui anar al microones fonem la xocolata negra amb unes gotes d’aigua. Amb l’ajuda d’una espàtula recobrim tot el lateral del pastís i hi anem enganxant amb molt de compte els kit-kats al voltant. Quan estiguin tots posats envoltem el pastís amb un llaç que a part de guarnir-lo ens ajudarà a aguantar les xocolatines.

En un altre bol una mica més gran que l’anterior fonem la rajola de xocolata amb llet. Si ens ha sobrat xocolata negra també la podem incorporar. La barregem amb la nata líquida i la deixem refredar una bona estona (quan més temps la deixem més consistència tindrà).

Finalment aboquem la xocolata per damunt del pastís i hi posem les figuretes.  Amb la part del mànec d’un ganivet podem fer algun dibuix a la xocolata simulant  el xipolleig dels porquets al fang.

pastís xocolata 3

Deixa un comentari

Filed under Postres

BUNYOLS DE VENT

La tradició diu que durant la Quaresma i fins a Pasqua s’han de menjar bunyols.

Segons el Gremi de Pastissers de Barcelona “el seu origen deu sorgir de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger. A més, el seu aspecte és sobri, lluny de la fastuositat del tortell o de la Mona de Pasqua.”

 

El bunyol és una massa de pasta fregida en oli. Es fan amb llet, aigua o gasosa, o fins i tot cervesa -segons la recepta- ous, farina, sucre i algun greix (mantega, oli). S’inflen molt i acostuma a quedar amb un buit a l’interior (d’aquí el nom de vent) que es pot farcir de crema.

També en trobem de salats, però els de Pasqua són dolços.

 

Per fer aquests bunyols de vent he seguit la recepta del Gremi de Pastissers de Barcelona tot i que el procés d’elaboració l’he simplificat una mica. Me n’han sortit uns cent i encara que sembli exagerat han volat!

 

Ingredients per a un centenar de bunyols: 

Primer grup:

250 gr. de mantega

½ litre d’aigua

10 gr. de sucre

6 gr. de sal

Segon grup:

400 gr. de farina per rebosteria tamisada

8 ous

 

1 litre d’oli de gira-sol per fregir els bunyols

100 gr. de sucre per arrebossar els bunyols

 

PREPARACIÓ:

En un cassó escalfem la mantega perquè es vagi fonent.

Afegim tots els ingredients del primer grup fins que el conjunt trenqui a bullir. Llavors ho retirem del foc.

Afegim la farina tamisada (Jo per incorporar-la he fet servir un colador) i amb una espàtula anem remenant perquè es barregi bé.

Un cop hem incorporat tota la farina posem la pasta al foc uns 3 minuts sense deixar de remenar i fent moviments de baix cap a dalt.

Després la retirem del foc i la deixem refredar. La recepta diu que fins que la massa assoleixi una la temperatura de 45 graus. Jo no tinc termòmetre, així que l’he deixat refredar fins que ha quedat tèbia.

Amb la batedora anem incorporant els ous d’un en un. Si veiem que amb set ja n’hi ha prou, no cal posar el vuitè; el resultat ha de ser una massa fina i cremosa que deixem reposar una estona.

El pas que ve ara jo me l’he saltat però l’escric per si algú el vol fer. El gremi de pastissers posa la massa en una mànega pastissera i en fa petites porcions damunt d’un paper de forn (d’això se’n diu escudellar). Retalla el paper i posa a fregir els bunyols directament amb el paper. D’aqueta manera és més fàcil manipular-los i quan comencen a fregir-se el paper es desprèn.

En un cassó o una paella una mica fonda posem l’oli a escalfar, a 180 graus (foc mig) i anem tirant els bunyols amb l’ajut d’una cullera fins que estiguin daurats.

Els retirem del foc i els passem primer per un paper de cuina perquè absorbeixin l’oli sobrant i després per un plat ple de sucre.

Si es vol es poden farcir de crema.

bunyols

 

 

1 comentari

Filed under Postres

RISOTTO DE CARXOFES

Queden pocs dies de temporada de carxofes i hem passat pel mercat per comprar-ne a la pagesa i fer un risotto. Hem pres com a referència la recepta que hi ha publicada al blog d’ Els fogons de la Bordeta.

El risotto és un plat típic de la cuina italiana que té com a ingredient principal l’arròs. (De fet, riso vol dir arròs en italià). Provè del nord d’Itàlia, de les regions del Piamont, la Llombardia i el Veneto.

De risottos en trobem de molts tipus (de verdures, llegums, carn, peix, bolets, marisc) i un dels més coneguts arreu del món és el risotto a la milanesa (arròs, formatge de Parma, cansalada i safrà).

Els ingredients que normalment es fan servir a part de l’arròs són la ceba, la mantega o l’oli i el vi blanc. I per bullir l’arròs s’utilitza brou (de verdures, pollastre carn o peix) en lloc d’aigua.

El secret d’aquets plat és el manteniment del midó que al final de la cocció lliga els grans d’arròs entre ells com si fos una crema. Habitualment es fan servir varietats d’arròs de gama alta, com l’Arborio, el Carnaroli el Maratelli i el Vialone nano, amb poc contingut d’amilosa i d’una mida de gra no gaire gran que facilita l’absorció del líquid i allibera el midó. Aquí és una mica difícil trobar totes aquestes varietats, s’ha d’anar a botigues italianes o especialitzades,  però sorprenentment l’arborio el podem comprar al Lidl quan fan la setmana de productes italians. Si no se’n troba sempre es pot provar amb un arròs bomba o un arròs de Pals.

Ingredients per 4 persones:

– 200 gr. d’arròs

– 2/3 carxofes

– 1 ceba petita

– 1 cullerada de polpa de nyores

– Caldo de verdures (com a mínim un litre)

– Mitja copa de vi blanc

– Oli, sal i pebre

– Una llenca de mantega

– Parmesà

PREPARACIÓ

Tallem la ceba molt fina i la fregim amb oli d’oliva a foc baix, deixant que s’enrosseixi. Mentrestant tallem les carxofes a làmines, agafant només la part més tendra (traiem la part filosa). Un cop la ceba està a punt hi afegim les carxofes.

Quan comencin a enrossir-se, hi posem l’arròs i remenem perquè quedi ben barrejat. Hi afegim la polpa de nyores, un raig de vi blanc i deixem que redueixi.

Llavors anem abocant el brou en petites quantitats i sense deixar de remenar. Quan veiem que s’ha consumit, en posem una mica més i així successivament fins que l’arròs estigui cuit, uns 15-18 minuts en funció de la varietat que fem servir. El més pràctic és tenir el caldo en un cassó al fogó del costat, de tal manera que es mantingui calent per anar-lo afegint durant tot el procés.

Retirem el risotto del foc i hi afegim un tros de mantega i parmesà ratllat, remenant-ho tot perquè quedi ben lligat. La quantitat de mantega i formatge dependrà una mica del gust de cadascú, si es vol més mantegós, afegirem més mantega i si el volem amb un gust més fort a formatge, n’afegirem una mica més.

En algunes regions italianes un cop cuit es gratina al forn amb el formatge i la mantega.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

1 comentari

Filed under Arròs, Primers plats

QUICHE DE PORROS I GAMBES

La paraula quiche prové de l’alemany  küchen i vol dir coca. Apareix documentada per primer cop a la regió francesa de Lorena el 1605 però no és fins el segle XIX que aquest plat es popularitza tal i com el coneixem avui.

És tracta d’un pastís salat que es fa amb una base de pasta brisa que omplim amb una barreja líquida de farina, ous i llet i a la qual incorporem formatge ratllat i altres ingredients.

Una de les versions més conegudes és la quiche lorraine que porta cansalada tallada a rostillons, formatge i ceba. Al nord de França són també molt típiques les quiches de verdures, però la veritat és que el plat ofereix moltes combinacions diferents.

Avui he preparat una quiche de porros i gambes. He triat la recepta d’unes companyes de feina que també tenen un blog de cuina lacuinanofapor. Enlloc de fer-la amb pasta brisa l’he fet amb pasta de full, que li confereix una textura més lleugera.

 

Ingredients per a 6 persones:

1 base de pasta de full

200 gr. de cues de gamba congelades

4 porros

3 ous

150 gr. de formatge gouda o emmental a làmines

Oli, sal i pebre

 

PREPARACIÓ

Per fer la quiche farem servir un motllo d’uns 24 cm.

Primer rentem els porros i els tallem a rodanxes ben fines. Llavors els podem en una paella i els fregim amb una mica d’oli fins que estiguin tous i canviïn de color. Els reservem.

En la mateixa paella saltegem les gambes i les salpebrem. Un cop cuites les deixem refredar.

En un bol deixatem els ous i hi afegim les gambes i els porros.

Escalfem el forn a 180 graus. Folrem el motlle amb paper de forn i hi posem la pasta de full aixecant una paret d’uns dos dits d’alçada. La punxem amb una forquilla i la posem al forn, a durant 5 minuts.

Traiem el motlle del forn i cobrim la base amb el formatge.  Hi aboquem la barreja de porros i gambes i ou i ho posem al forn uns 10-15 minuts, vigilant que no se’ns cremi la pasta de full.

Ho retirem del forn i tan ho podem menjar calent, tebi com fred.

Bon profit!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

4 comentaris

Filed under Aperitius, Pizza, Primers plats, Segons plats, Verdures