Monthly Archives: Setembre 2014

OUS AL PLAT

L’altre dia estava fent whatsapp amb la Montse i em enviar una foto del seu sopar: ous al plat. Eren força diferents dels que jo estava acostumada a fer, amb sobrassada, salsa de tomàquet i pèsols, però tenien un aspecte fantàstic. I francament estan molt bons. Aquesta és la seva recepta:

Ingredients per 4 persones:

Verdures, les que hi hagi a la nevera: pebrot, carabassó, patata, pèsols, mongeta tendra, pastanaga, xampinyons, albergínia, espàrrecs verds…

Ceba

Una dent d’all

Oli d’oliva

sal

50 gr. de pernil salat o xoriço (opcional)

Ous (un per persona)

Formatge ratllat, tipus emmental o especial per gratinar

 

PREPARACIÓ

Tallem a daus totes les verdures i les sofregim a foc molt baix (el que en castellà diríem “pochar”), una mitja hora com a mínim. La quantitat de verdura dependrà del número de comensals. Com a referència jo he fet la recepta per a dues persones i hi he posat mitja ceba, una pastanaga, una patata, mig carabassó, una llauna petita de xampinyons i un grapat de pèsols. Ho salem.

Quan les tinguem cuites hi afegim el pernil salat tallat a tires o el xoriço i ho deixem sofregir amb un parell de minuts. Aquest últim pas és opcional.

Escalfem el forn a la màxima temperatura.

Agafem terrines individuals o qualsevol motlle que pugui anar al forn i l’omplim amb les verduretes. Posem al damunt l’ou cru amb compte que no es trenqui i hi escampem el formatge ratllat per damunt.

Ho posem a gratinar al forn uns dos tres minuts. Quan veiem que la clara està cuita ho retirem  i ho servim.

Com diu la Moo, assegura’t de tenir pa a mà per sucar el rovell 😉

ous al plat

Anuncis

1 comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Segons plats

SOPA DE TOMÀQUET

Una de les sopes més populars del món, molt típica als països mediterranis i també als Estats Units. La primera recepta que es coneix va ser escrita per Maria Parloa una cuinera nord-americana, el 1872. Però qui realment la va popularitzar va ser Josep Campbell’s amb la seva recepta enllaunada de sopa concentrada de tomàquet.

Aquesta és una versió un pèl sofisticada, tractant-se d’una sopa de tomàquet, però val la pena tastar-la.

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba

1 quilo de tomàquets, millor del tipus pera

1 gra d’all

3/4 de litre de brou de pollastre o vegetal

Mitja copa de vi blanc sec

2 cullerades soperes de pasta de tomàquet sec (aquest ingredient costa més de trobar però realment fa la diferència).

Alfàbrega fresca

1 pot de crema de llet

Oli d’oliva

2 cullerades soperes de mantega

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ:

Ratllem la ceba. Pelem i trossegem els tomàquets.

En una cassola barregem un rajolí d’oli d’oliva i la mantega. Quan aquesta s’hagi dissolt i comenci a fer bombolles hi afegim la ceba ratllada. Ho deixem coure uns deu minuts, a foc suau, remenat de tant en tant i vigilant que no se’ns cremi.

Quan la ceba canviï de color i es torni transparent hi afegirem el tomàquet trossejat. És important que aquest pas es faci just abans que comenci a enrossir-se, no volem que el gust de la ceba sigui massa fort.

Després hi incorporarem l’all tallat a bocins petits, el brou, el vi i les dues cullerades de pasta de tomàquet sec. Si no trobeu la pasta a la majoria de supermercats venen tomàquets secs. Es deixen estovar amb aigua el dia abans i després se n’extreu la polpa, com faríem amb les nyores.

Ho salpebrem i ho deixem coure a foc baix durant 30 minuts, remenant de tant en tant per evitar que els tomàquets s’enganxin al fons de la cassola.

Passat aquest temps retirem la sopa del foc. Piquem 5 o 6 fulles d’alfàbrega, les barregem amb el tomàquet i ho passem tot pel minipimer.

Afegim la crema de llet i ho tornem a escalfar sense que arribi a bullir. En funció de la consistència hi podem afegir més crema de llet o una mica més de brou. Rectifiquem de sal i pebre i ho apartem.

Aquesta sopa es pot menjar freda o calenta. La servim freda amb unes fulles d’alfàbrega de decoració.

sopa de tomaquet

 

1 comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Sopa, Verdures

 EL PASTÍS D’ANIVERSARI D’EN POL: PASTÍS DE LACASITOS

Aquest any en Pol no m’ha demanat ni un pastís d’Spiderman, o del Rayo McQueen. Volia simplement un pastís de Lacasitos. Així que hem mirat diferents opcions a Internet i finalment ha triat un pastís de xocolata cobert amb ratlles de colors.

El resultat, aquest…

pastís de Lacasitos

És un pastís molt fàcil de fer, només cal una mcia de paciència per posar les xocolatines una al costat de l’altra.

El coc pot ser el de iogurt mateix i si es vol fer de xocolata s’hi afegeixen 50 gr. de cacau en pols (no cola-cao) i substituïm l’essència de llimona per una cullerada de vainilla.

Un cop cuit el cobrim amb Nutella de manera generosa perquè s’hi enganxin els Lacasitos i començant pel centre anem fent línies de colors fins a tenir tot el pastís cobert, els laterals també.

 

Una variació d’aquest pastís és partir-ne un tros i convertir-lo en un peix. Als nens els fascina…

peix

Deixa un comentari

Filed under Postres

SOPA DE PASTA AMB CIGRONS I CANSALADA FUMADA

Avui he estrenat el meu nou llibre de cuina italiana (Italian Kitchen) amb aquesta recepta típica del centre d’Itàlia. Es tracta d’una sopa d’hivern, espessa, molt nutritiva amb un sabor marcat per la cansalada fumada i el romaní.

Ingredients per a 2-3 persones:

1 pot de cigrons

3 grans d’all

1 fulla de llorer

70 gr. de cansalada fumada

1 branca de romaní

160 gr. de pasta (pistons, conquilles…)

Oli d’oliva

Sal i pebre

Formatge parmesà ratllat com a guarniment (opcional).

Cibulet (opcional)

PREPARACIÓ:

Agafem un colador i passem els cigrons per sota l’aigua per treure’ls l’escuma. Els escolem i els posem en una cassola coberts d’aigua. Hi afegim un gra d’all sencer pelat, una fulla de llorer, un rajolí d’oli i un polsim de pebre i ho deixem bullir com a mínim mitja hora perquè els cigrons s’estovin. S’hi pot afegir tanta aigua com calgui.

Un cop tous traiem la fulla de llorer i retirem de la cassola més o menys la meitat dels cigrons. Els posem en un bol i els triturem amb el minipimer, amb una mica del caldo de bullir-los. Un cop tenim el puré de cigrons fet el tornem a posar a l’olla barrejats amb els altres cigrons.

Tallem la cansalada a tires molt fines i les saltegem en una paella. Hi afegim dos grans d’alls trinxats ben petits i la fulla de romaní. Quan la cansalada estigui rossa l’aboquem a la cassola dels cigrons. La fulla de romaní la podem treure o deixar-la a la sopa (jo l’he apartada). Hi afegim una mica més d’aigua i ho portem a ebullició. Quan bulli hi incorporem la pasta i la deixem coure els minuts que indiqui al paquet. Jo hi he posat pistons.

Rectifiquem de sal i de pebre i si té poc gust hi podem afegir una mica de cibulet tallat ben fi.

Quan la pasta estigui cuita la servim amb una mica de parmesà ratllat per damunt, si agrada.

sopa de pasta i cigrons

1 comentari

Filed under Llegums, Uncategorized

THE ITALIAN KITCHEN, de Gabriella Mariotti

M’he comprat un llibre de receptes italianes. Hi ha més de 200 plats clàssics que es poden fer amb pocs ingredients. La informació està molt ben detallada amb fotografies tant dels ingredients com dels plats ja acabats i estan presentats de manera clara i entenedora.

Jo tinc la versió americana però es pot aconseguir per Internet a la web internacional d’Amazon. A la seva pàgina en espanyol aquest llibre en particular no hi és però si n’hi ha d’altres escrits per l’autora.

La cuina italiana és molt heterogènia, cada regió té es seves especialitats. Florència, Venècia, Gènova, el Piemont, Roma o Nàpols tenen la uns plats molt característics i particulars. En les regions del sud, per exemple hi predominen ingredients com els tomàquets secs, l’albergínia o el pebrot. A la costa el peix és l’ ingredient estrella; el millor formatge el trobem a Parma i la millor carn a la Toscana. A cada regió té un plat típic, algun dels més famosos són el risotto a la milanesa, els espaguetis al ragú –o a la bolonyesa- de Bolònia, a l’Emília Romana, la pizza napolitana o el xai rostit amb romaní que podem degustar a Roma i per extensió del Lazio.

En aquest llibre hi trobem una bona representació de les receptes italianes més populars.

The Italian kitchen

Deixa un comentari

Filed under Llibres