Monthly Archives: gener 2015

PIT DE POLLASTRE AMB RAÏM

El pit de pollastre normalment ens el mengem a la planxa o laminat i arrebossat però fullejant el llibre de la Gabriella Mancotti m’ha cridat l’atenció aquesta recepta amb raïm i pesto vermell i m’he decidit a provar-la. El resultat és un plat molt melòs i suau que combina perfectament el dolç i el salat.

Ingredients per a 4 persones:

3 cullerades d’oli

4 pits de pollastre

1 ceba mitjana (millor vermella o de Figueres)

2 cullerades de salsa pesto (veure recepta)

1 cullerada de pasta de tomàquet sec

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

100 gr. de raïm

Cibulet – opcional

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ

En una cassola fregim a foc mitjà el pollastre fins que el tinguem enrossit per les dues bandes. L’hi tirem una mica de sal i de pebre. Un cop estigui cuit l’apartem. Tampoc passa res si per dins encara està una mica cru perquè s’acabarà de coure quan el tornem a posar a la cassola.

Tallem la ceba a tires i la fregim en el mateix oli juntament amb el pesto i la cullerada de tomàquet sec. Ho deixem coure uns deu minuts, remenant constantment. La ceba ha d’estar tendra però no daurada.

Passats deu minuts hi afegim el vi i l’aigua i ho portem a ebullició. Hi incorporem el pollastre i rectifiquem de sal, si en cal. Tallem el cibulet i l’afegim a la cassola. La recepta original portava julivert però a mi m’agrada més el gust del cibulet amb el pollastre. Això va a gustos. Com que ja porta l’alfàbrega del pesto fins i tot se’n pot prescindir.

Abaixem el foc, tapem la cassola i ho deixem coure durant uns vint minuts, remenant de tant en tant perquè no se’ns enganxi. Si volem el pollastre mes tendre el podem deixar més estona.

Mentrestant tallem el raïm per la meitat i li traiem les llavors. L’afegim a la cassola i ho coem tot plegat uns 5-10 minuts més o fins que la salsa estigui lligada i prou espessa (això al gust de cadascú). Tastem i tornem a salpebrar  en cas necessari (el raïm endolceix la salsa) i ho retirem del foc.

Es pot servir amb una mica d’arròs bullit, tipus basmatti o arròs salvatge (el que porta la clofolla), o amb una mica d’amanida verda tipus ruca, créixens…

pollastre amb raïm

Anuncis

4 comentaris

Filed under Pollaste, Segons plats

PESTO A LA GENOVESA

El pesto és una de les salses més conegudes del món. És originària de la regió italiana de la Ligúria i ja en trobem referències històriques a l’època romana -Vigili en parla a Il Moretum- tot i que la primera recepta documentada tal i com la coneixem avui és de l’any 800.

La paraula Pesto ve de pastare, que en italià significa picar o triturar amb el morter (pestello).

El seu ingredient principal es l’alfàbrega. I si filem prim i parlem amb algú de Gènova ens dirà que aquesta salsa no es pot preparar amb qualsevol tipus d’alfàbrega sinó que ha d’estar cultivada al barri de Prà, a l’oest de la ciutat, on les particulars propietats de la terra d’aquesta zona fan que la planta tingui una aroma i gust únic i especial.

Tot i que el pesto alla genovese és el més famós, al llarg d’Itàlia en trobem d’altres com el pesto rosso (vermell) o sicilià fet amb tomàquet sec i altres ingredients com el pebrot o l’api.

Entrant en matèria, per fer l’autèntica salsa al pesto ens cal un morter de marbre i una mà de morter. Té una mica més de feina que si la fem amb el minipimer però el resultat i la textura també són diferents.

En tot cas, tant si es fa de la manera tradicional com amb la trituradora les quantitats i els ingredients no varien.

 

Ingredients:

1 gra d’all

100 ml. d’oli d’oliva

50 gr. d’alfàbrega fresca

30 gr. de formatge pecorino (2 cullerades)

70 gr. de formatge parmesà (6 cullerades)

15 gr. de pinyons (1 cullerada)

Un polsim de sal

 

PREPARACIÓ

Per seguir la recepta tradicional agafarem el morter i primer hi picarem l’all. Quan el tinguem fet una pasta hi afegirem les fulles d’alfàbrega i un polsim de sal, que farà que sigui més fàcil aixafar-les i alhora ajuda a conservar el color verd. (NOTA: Si volem netejar les fulles d’alfàbrega ho fem amb un drap una mica humit, però no les passem per aigua perquè perden sabor).

Picarem les fulles contra la paret en una direcció i girarem el morter en direcció contrària fins que l’alfàbrega desprengui un líquid verd. Llavors hi afegirem els pinyons. Quan els tinguem triturats hi posarem el formatge de mica en mica i per últim hi incorporarem l’oli d’oliva. Seguirem pastant fins que ens quedi una massa homogènia.

La salsa pesto acompanya qualsevol tipus de pasta italiana, nyoquis o patates. També es pot afegir a les sopes minestrone, a les amanides de tomàquet o a les verdures al forn.

Si no es menja immediatament cal tapar-la, ja que s’oxida fàcilment. Es conserva en òptimes condicions a la nevera, en un pot de vidre o un tupper. No es recomana congelar-la perquè perd el perfum.

pesto

1 comentari

Filed under Pasta, Salses