Category Archives: Verdures

CREMA DE PÈSOLS AMB THERMOMIX

A casa tenim una nova joguina, la Thermomix. La veritat és que el preu ens frenava una mica a l’hora de comprar-la i ens resistíem, però al final hi hem caigut. I la veritat és que funciona, tant per fer receptes ràpides però bones i saludables quan un no té temps d’entretenir-se a la cuina, com per fer plats elaborats. Això vol dir que, a partir d’ara, al blog hi haurà receptes fetes de manera tradicional, i d’altres utilitzant la Thermomix.

De receptes amb Thermomix a Internet n’està ple i la pròpia empresa que la comercialitza té una web oficial amb milers de receptes de tot tipus. Però no totes queden bé. Algunes són realment espectaculars però d’altres, pels que estem acostumats a cuinar i menjar a casa no acaben de superar els nostres estàndards, que potser són una mica més exigents. Per tant, el que he anat fent aquests darrers mesos és provar-ne moltes i aquelles que m’agradaven anar-les ajustant als meus gustos. De vegades simplement n’he variat una mica les quantitats o he deixat més temps de cocció. En fi, que les receptes que trobareu aquí estan testades i millorades, són de les que queden bé.

Avui m’estrenaré amb un plat ben fàcil i ràpid de fer, per aquells dies que són quarts de nou se’ns tira el temps al damunt i no tenim res preparat per sopar. Llavors anem al congelador i agafem el paquet de pèsols congelats que sempre hi ha per emergències i si a més trobem un porro a la nevera ja tenim els ingredients bàsics que ens fan falta per fer aquest plat: una crema de pèsols. Me la va passar la Mariona, que amb dos nens petits ja sap de què parlo.

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. de pèsols congelats

70 gr. d’oli d’oliva verge extra

100 gr. de ceba

100 gr. de porro tallat a trossos

1 cullerada de cafè de sal

Mig litre d’aigua

 

PREPARACIÓ

Posem l’oli al got i escalfem 5min/temperatura varoma/velocitat 4 amb el tap posat. Per aquesta recepta mantindrem el tap en tots els passos.

Afegim la ceba tallada a quarts, el porro i la sal 4 segons/vel. 4 i després sofregim 10 min/temperatura varoma/velocitat 2.

Incorporem els pèsols i els deixem coure 7 min/temperatura varoma/velocitat 2

Hi aboquem l’aigua i programem 5 minuts/varoma/velocitat 3.

Esperem cinc minuts que baixi una mica la temperatura i batem 3 minuts a velocitat 10. La màquina a aquesta velocitat fa força soroll (millor sortir de la cuina). També podem fer la meitat del temps a velocitat 7 i després passar a la 10. D’aquesta manera la pell del pèsol que de vegades és dura queda totalment triturada.

Photo pèsols

A l’hora de servir-lo es pot decorar amb unes gotes de tomàquet triturat, nata líquid o un rajolí d’oli.

 

Deixa un comentari

Filed under Primers plats, Sopa, Thermomix, Verdures

CREMA DE BLEDES

Les bledes bullides a casa no agraden gaire i fent-ne una crema he trobat una bona manera que se les mengin. Aquesta recepta la vaig fer per unes amigues que em van demanar que els cuinés durant uns dies una dieta desintoxicant. És molt sana i té poques calories.

 

Ingredients per 4 persones:

2 menats de bledes

2 moniatos

4-5 fulles de sàlvia fresca

4 grans d’all

½ litre de brou vegetal, si en tenim

2 cebes

1-2 pastanagues

 

PREPARACIÓ

Netegem les bledes. Tallem les diferents verdures a trossos i pelem els alls. En una olla gran, d’uns cinc litres de capacitat hi posem tots els ingredients amb aigua i el mig litre de brou de verdures. Ho deixem bullir uns 30-35 minuts i després ho passem pel minipimer.

Si volem dedicar-hi una mica més de temps podem sofregir la ceba apart i afegir-la després a l’olla. La sopa queda més gustosa.

Per acabar ho podem servir amb un rajolí d’oli d’oliva pel damunt o per aquells que no estiguin a règim amb una mica d’emmental o mozzarella ratllada.

 

crema de bledes

1 comentari

Filed under Primers plats, Sopa, Verdures

SOPA DE TOMÀQUET

Una de les sopes més populars del món, molt típica als països mediterranis i també als Estats Units. La primera recepta que es coneix va ser escrita per Maria Parloa una cuinera nord-americana, el 1872. Però qui realment la va popularitzar va ser Josep Campbell’s amb la seva recepta enllaunada de sopa concentrada de tomàquet.

Aquesta és una versió un pèl sofisticada, tractant-se d’una sopa de tomàquet, però val la pena tastar-la.

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba

1 quilo de tomàquets, millor del tipus pera

1 gra d’all

3/4 de litre de brou de pollastre o vegetal

Mitja copa de vi blanc sec

2 cullerades soperes de pasta de tomàquet sec (aquest ingredient costa més de trobar però realment fa la diferència).

Alfàbrega fresca

1 pot de crema de llet

Oli d’oliva

2 cullerades soperes de mantega

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ:

Ratllem la ceba. Pelem i trossegem els tomàquets.

En una cassola barregem un rajolí d’oli d’oliva i la mantega. Quan aquesta s’hagi dissolt i comenci a fer bombolles hi afegim la ceba ratllada. Ho deixem coure uns deu minuts, a foc suau, remenat de tant en tant i vigilant que no se’ns cremi.

Quan la ceba canviï de color i es torni transparent hi afegirem el tomàquet trossejat. És important que aquest pas es faci just abans que comenci a enrossir-se, no volem que el gust de la ceba sigui massa fort.

Després hi incorporarem l’all tallat a bocins petits, el brou, el vi i les dues cullerades de pasta de tomàquet sec. Si no trobeu la pasta a la majoria de supermercats venen tomàquets secs. Es deixen estovar amb aigua el dia abans i després se n’extreu la polpa, com faríem amb les nyores.

Ho salpebrem i ho deixem coure a foc baix durant 30 minuts, remenant de tant en tant per evitar que els tomàquets s’enganxin al fons de la cassola.

Passat aquest temps retirem la sopa del foc. Piquem 5 o 6 fulles d’alfàbrega, les barregem amb el tomàquet i ho passem tot pel minipimer.

Afegim la crema de llet i ho tornem a escalfar sense que arribi a bullir. En funció de la consistència hi podem afegir més crema de llet o una mica més de brou. Rectifiquem de sal i pebre i ho apartem.

Aquesta sopa es pot menjar freda o calenta. La servim freda amb unes fulles d’alfàbrega de decoració.

sopa de tomaquet

 

1 comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Sopa, Verdures

ESPÀRRECS VERDS AMB TOMÀQUET I RICOTTA

Quan vivíem als Estats Units com a mínim un cop a la setmana fèiem aquesta recepta per sopar. Després, potser perquè aquí no és tan habitual menjar espàrrecs verds vam deixar de fer-la i ara l’hem tornat a recuperar. És molt senzilla, com la majoria de coses que cuinem, però és d’aquells plats agraïts, que te’ls menges amb un somriure de satisfacció.

Ingredients:

Un menat d’espàrrecs verds (Uns 6-7 per persona)

Salsa de tomàquet amb alguna espècie (jo la faig servir de pot “barilla basilico”)

125 gr. de Ricotta (o recuit)

50 gr. de mozzarella ratllada

50 gr. d’emmental ratllat

Sal

 

PREPARACIÓ

Agafem els espàrrecs verds, en tallem la part blanca del final que és la més dura i els posem a bullir amb una mica de sal durant uns 20 minuts o fins que estiguin tous.

Els escorrem i els col.loquem en una safata que pugui anar al forn. Al damunt hi posem la salsa de tomàquet. S’hi pot posar qualsevol salsa de tomàquet, comprada, feta a casa, un sofregit… A mi m’hi agrada molt la d’alfàbrega que fa la casa Barilla per aquest plat.

I damunt del tomàquet hi afegim la ricotta. Si no en trobem també hi podem posar recuit o mató i també hi queda bé.

Hi escampem el formatge ratllat i com que els espàrrecs ja estan cuits només cal posar-ho uns cinc minuts al forn a gratinar, a temperatura màxima. Quan veiem que el formatge es torra una mica els traiem del forn i emplatem.

espàrrecs amb ricotta

1 comentari

Filed under Primers plats, Verdures

PASTA AMB BRÒQUIL I ANXOVES

A Itàlia cada pasta s’adiu amb un tipus d’ingredient o salsa. Per això trobem els spaghetti alle vongole (amb cloïsses) o els penne (macarrons) alla Siciliana (amb albergínia, tomàquet i mozzarella). Pel bròquil, i les verdures en general, una de les pastes que més s’utilitza són les orecchiette (orelletes), que tenen forma d’orella petita o de barret. En podem trobar en botigues especialitzades i en alguns grans supermercats.

Una altra opció més assequible és cuinar aquesta recepta amb espirals, on el bròquil s’hi agafa molt bé.

Les orecchiette són un plat típic de la Pulla, al sud d’Itàlia. El seu origen el trobem a l’edat mitjana, a la provença francesa. La seva forma, semblant a la d’un barret era senzilla de fer i de secar i aquestes característiques n’haurien facilitat el transport i l’emmagatzematge en grans quantitats. Es diu que la dinastia d’Anjou al segle XII les hauria introduït a Itàlia. Els xinesos també tenen una pasta semblant, anomenada maoerduo.

A Pulla, la recepta original es fa amb les fulles del rave, cime di rappa, tot i que l’alternativa del bròquil està àmpliament acceptada.

 Ingredients per a dues persones:

200 gr. de bròquil (mig bròquil)

160 gr. d’orelletes

1 gra d’all petit

Una llauna d’anxoves (6-7 unitats)

1 bitxo petit

Oli d’oliva

Sal

 

PREPARACIÓ

Posem a bullir la pasta amb aigua abundant i una mica de sal. La deixarem al dente, just els minuts que digui al paquet.

Mentrestant tallarem el bròquil i en un cassó el deixarem bullir cinc minuts. I quan hagi passat aquest temps el colarem.

Esmicolarem l’all i tallarem les anxoves a trossos petits.

En una paella hi afegim una mica d’oli d’oliva i hi fregim l’all amb el bitxo, molt poca estona perquè l’all aviat es crema. Quan estigui daurat hi afegim les anxoves. Ho deixem coure uns dos minuts.

Agafem el bròquil i el tallem encara més petit. Com que està tou és més fàcil. L’afegim a la paella, juntament amb la pasta. Ho barregem tot bé i ho rectifiquem de sal. Quan estigui tot ben remenat, 1-2 minuts, l’apartem del foc, traiem el bitxo i emplatem.

orecchiette

 

Deixa un comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

PASTA DE FULL AMB ESPINACS

Aquest és un aperitiu molt fàcil de fer que es pot menjar fred o calent. Té un gust molt suau i és força lleuger.

Ingredients:

1 base de pasta de full

200 gr. d’espinacs

1 pot de nata líquida

1 ceba petita

Panses i pinyons (50gr.) – opcional

Un rovell d’ou – opcional

100 gr. de formatge mascarpone

Sal, pebre o nou moscada

 

PREPARACIÓ:

Primer fem els espinacs a la crema. També els podem cuinar a la catalana o simplement bullits, a mi m’agraden força amb crema de llet.

Posem a bullir els espinacs amb una mica de sal fins que estiguin cuits. Si són espinacs frescos els trossegem ben petits. Els colem i els reservem.

Tallem una ceba petita i la fregim amb una mica d’oli a foc suau durant uns quinze minuts.

Quan estigui rossa hi afegim els pinyons i les panses (si en hi agraden). Els saltegem una mica i tot seguit hi aboquem els espinacs. Remenem amb una cullera de fusta perquè es reparteixi bé i hi afegim la crema de llet i un polsim de pebre o nou moscada. Rectifiquem de sal, si cal i ho deixem coure uns cinc minuts.

Deixem que els espinacs es refredin una mica abans de posar-los damunt la pasta de full perquè sinó amb l’escalfor se’ns pot trencar la massa.

Escalfem el forn a 200 graus.

Agafem la pasta de full i l’estirem. (Jo no la trec del paper de forn amb que va embolicada). La punxem diverses vegades amb una forquilla i la col·loquem sobre la safata del forn.

Untem la massa generosament amb mascarpone, com si poséssim nocilla i al damunt hi afegim una capa d’espinacs. L’enrotllem com si fos un braç de gitano i segellem les puntes amb una forquilla perquè no s’escapi el farcit.

Si volem que quedi més bonic pintem amb ou la part de dalt i posem la safata al forn seguint les instruccions de cocció del paquet  (a 200 graus durant 15 min o fins que la pasta de full es vegi cuita i daurada).

Ho tallem a rodanxes i ho servim, fred o calent. Bon profit!

mil fulles d'espinacs

mil fulles d'espinacs 3

1 comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Verdures

QUICHE DE VERDURES

Avui una altra versió de quiche. Les quiche es poden fer de mil i un gustos diferents. Aquest cop hi hem posat verdures que queden especialment bones combinades amb el pernil.

 Ingredients:

1 base de pasta de full

½ carbassó

1 porro

½ albergínia

50 gr. de pernil ibèric

1 ceba petita

3 ous

1 pot de nata líquida per cuinar

50 gr. d’emmental (opcional)

Sal

 

PREPARACIÓ

Tallem i trossegem a daus petits totes les verdures, no han de quedar  gaire gruixudes.

En una paella sofregim a foc molt suau les verdures amb una mica d’oli d’oliva. És important que es coguin lentament perquè quedin ben cuites i no se’ns cremin; jo les tapo. Quan estiguin ben toves, passats uns 20 minuts, hi afegim el pernil tallat a encenalls i ho deixem coure 5 minuts més.

Escalfem el forn a 200 graus.

En un bol deixatem els ous i els barregem amb la nata líquida. Després hi afegim les verdures. Si hi volem posar formatge emmental també l’incorporarem en aquest pas. Jo aquest cop no n’hi he posat perquè ens la menjarem per sopar i sense formatge queda una mica més lleugera.

Posem la pasta de full en un motlle baix rodó, d’uns 26 cm. de diàmetre i punxem la base diverses vegades amb una forquilla perquè no se’ns infli.

Hi aboquem l’ou amb les verdures i ho escalfem al forn, a 200 graus, uns 10-15 minuts o fins que veiem que la pasta es comenci a daurar.

Bon profit!

quiche de verures 6

 

Deixa un comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Segons plats, Verdures