Tag Archives: Amanides

LLENTIES AMB TOMÀQUET “CHERRY” I FORMATGE FETA

Aquest plat tan fàcil ens el van ensenyar en una demostració d’un supermercat. L’excusa era vendre el pot de formatge feta amb espècies però va ser tastar-lo i enamorar-nos del seu gust.

És una amanida ideal per l’estiu però de fet es pot menjar tot l’any. I una altra manera de fer les llenties. I una avantatge més, en cinc minuts està preparat!

Ingredients per a 4 persones:

1 pot de llenties de mig quilo

1 pot de formatge feta amb oli i espècies o simplement feta, uns 100 gr.

1-2 tomàquets secs (els que vénen en un pot amb oli)

200 gr. de tomàquets cirerols “cherry”

El suc de mitja llima

Oli d’oliva

Sal

 

PREPARACIÓ

Triturem el tomàquet sec amb una mica d’oli.

Tallem el formatge a daus (si no hem comprat el pot on ja ve a bocins).

Tallem els tomàquets “cherry” per la meitat. Jo sempre ho faig amb els “cherrys” però de fet serveix qualsevol tipus de tomàquet. La única cosa que hem de fer és trossejar-lo a trossos petits perquè quedi ben repartit.

Agafem un bol i hi posem les llenties, el formatge, i el tomàquet.

Per damunt hi aboquem el tomàquet sec i ho amanim amb un rajolí d’oli. I finalment hi afegim el suc de la llima i la sal. Ho remenem tot, amb compte i ja ho tindríem.

file-25-9-16-19-53-14

Deixa un comentari

Filed under Amanides, Llegums, Primers plats

CIGRONS AMB MUSCLOS I VINAGRETA DE LLIMA

Sí, sona una mica estrany. He de reconèixer que jo al principi tampoc les tenia totes però la veritat és que ho vam provar en un restaurant italià i ara gairebé cada setmana els fem d’aquesta manera.

Els cigrons tenen un gran valor nutritiu i és un dels ingredients importants de la dieta mediterrània. El seu origen és desconegut però se n’han trobat restes a l’Orient Mitjà de fa 7500 anys. N’hi ha moltes varietats però segons la vikipèdia es poden agrupar principalment en dues, el “desi”, de llavor petita, cultivat a la Índia, Etiòpia i Iran i el “kabul”, més gros, cultivat a Europa i al nord d’Àfrica, Afganistan i Xile.

Anem per feina…

Ingredients:

400gr. de cigrons cuits

1 llauna de musclos en escabetx

El suc de mitja llima

Oli d’oliva

2 ous durs

1 llauna de tonyina

1 ceba tendra

sal

 

PREPARACIÓ

Realment no cal gaire temps per preparar aquests cigrons. En un cassó bullim els ous fins que estiguin durs, uns 12-15 minuts. I els deixem refredar.

Mentrestant, posem els cigrons cuits en un bol. Tallem la ceba tendra en juliana i l’afegim. Incorporem la tonyina i els musclos. (Jo he reservat l’escabetx en un got i n’he aprofitat unes cullerades per fer la vinagreta).

Fem la vinagreta amb tres cullerades soperes de l’escabetx (opcional), el suc de mitja llima, un polsim de sal i oli al gust. Ho emulsionem amb una cullereta fins que estigui ben barrejat. Si la trobem molt àcida, hi afegim més oli.

Tallem l’ou dur a bocins petits i els afegim als cigrons. Ho amanim i ho remenem tot, anant amb compte de no trencar els musclos.

Bon profit.

File 24-1-16 20 41 43

Deixa un comentari

Filed under Amanides, Llegums, Primers plats

CABDELLS AMB ANXOVES MARINADES

El truc d’aquesta recepta és marinar les anxoves. Si enlloc de posar-les directament al plat es deixen marinar una estona abans, el resultat és molt més satisfactori.  Les indicacions són del iaio Jordi, que hi té la mà trencada.

 

Ingredients per a 2 persones:

1 llauna petita d’anxoves (40gr.)

2 cabdells (un per cap)

Oli d’oliva

Vinagre de vi

Vinagre de mòdena

 

PREPARACIÓ

Obrim la llauna de les anxoves i en llencem l’oli.

Passem les anxoves una a una per una per sota l’aixeta. Després les posem en una safata d’aperitiu cobertes amb aigua uns 10 minuts.

Passat aquest temps agafem les anxoves i les escorrem pressionant amb les mans perquè deixin anar tot l’aigua.

Les tornem a posar a la safata i les cobrim amb oli d’oliva i un rajolí de vinagre de vi. Les deixem reposar un mínim d’una hora.

 

anxoves

 

Tallem els cabdells en 4/6 parts cadascun i els posem en un plat gran. Posem una anxova al damunt de cada tall. Repartim la barreja  d’oli i vinagre de les anxoves per damunt  dels cabdells i hi afegim una mica més d’oli a les parts on no n’hi hagi caigut. Després acabem d’amanir amb vinagre de mòdena.

Deixem que els cabdells absorbeixin bé l’oli i el vinagre com a mínim un quart d’hora abans de servir-los.

 

cabdells amb anxoves

1 comentari

Filed under Amanides, Aperitius, Primers plats

XATONADA

Aquesta nit no tenia moltes ganes de cuinar i m’he decidit per una cosa fàcil i ràpida: amanida. He vist que a la nevera hi havia escarola i he pensat que podia fer una xatonada, per variar una mica.

La xatonada té el seu origen en el món del vi. Quan el vi estava a la bóta a punt de ser tastat, es procedia a “aixetonar “ la bóta; es col·locava una petita aixeta, “l’aixetó”,  que permetia que el vi sortís. Aquest acte marcava l’inici de la festa del vi nou, una celebració que s’acompanyava amb les conserves salades que hi havia a les cases de pagès i amb les fulles de verdura de la temporada d’hivern amanides amb una salsa especial, coneguda ara com el xató.

Hi ha diverses poblacions catalanes de les comarques del Penedès i dels Garraf  que s‘en disputen la paternitat i l’origen, com Vilafranca, que defensa que el mot ve del francès “chateau”, o Vilanova que argumenta que la paraula és d’origen mariner, de quan els mariners de Vilanova “xatonaven” o foradaven les bótes del vi. Cada població elabora aquest plat amb petites variacions.

És un plat molt ràpid de fer.  Aquesta és la meva recepta:

Ingdredients:

1 escarola

1 tomàquet madur pelat (si pot ser escalivat millor)

12 ametlles torrades pelades

12 avellanes torrades pelades

Mig gra d’all (si us agrada forta, un de sencer)

Nyora  (si no en teniu es pot posar pebre vermell). També es pot comprar al súper un pot de “pimiento choricero” i llavors en posem una cullerada de cafè.

Pebre vermell picant

125 ml d’oli

1 rajolí de vinagre de vi

Sal

Opcional  per complimentar el plat: bacallà esqueixat, tonyina i olives negres

Preparació:

Es posa l’escarola en un bol. Tota la resta d’ingredients es posen en un minipimer i es trituren.

NOTA: Per treure la pell del tomàquet, si no l’hem escalivat abans el podem escaldar; el punxem i el submergim 15 segons en aigua bullint. La pell surt molt millor.

Es tasta la salsa i es va rectificant al gust (més sal, més nyora, vinagre, més pebre…). Ha de quedar una salsa una mica forta perquè quan es barreja amb l’escarola el gust es suavitza. Si queda molt espessa hi afegim una mica més d’oli. L’oli també es pot acabar d’afegir un cop tenim la salsa barrejada amb l’escarola, per assegurar-nos que queda ben repartit.

Si es fa servir nyora seca s’ha de deixar estovar unes hores i després rascar amb un ganivet la polpa de la part de dins.

Jo aquesta vegada l’he fet un plat bàsic, només l’escarola i la salsa, però el plat habitualment es complementa amb tires de bacallà esqueixat, anxoves i olives negres.

1 comentari

Desembre 4, 2011 · 8:18 am