Tag Archives: Pasta

PASTA AMB CARXOFES I PÈSOLS, amb la Thermomix, o sense

La pasta sempre és un recurs fàcil per dinar o per sopar i també per emportar-se en un tupper. Quan tinc una estona miro de buscar receptes originals i saludables, per sortir una mica de les salses clàssiques. De vegades me les invento, sofregint verdures diferents, afegint llegums, barrejant diferents carns i textures… La qüestió és divertir-se cuinant i fer que el plat no resulti avorrit. Aquesta recepta no és inventada, l’he treta de la plataforma Cookidoo de la Thermomix, tot i que n’he variat els temps de cocció. El que m’ha agradat és que es fa amb carxofes congelades i això em permet poder-la cuinar tot l’any.

Tot i que hi ha les indicacions per la Thermomix, al final es tracta d’un sofregit que es pot fer a la paella sense cap problema.

Ingredients per a 4 persones:

30 gr. de parmesà ratllat
5-6 fulles de julivert
80 gr. d’oli d’oliva
100 gr. d’escalunyes
450 gr. de carxofes congelades tallades a quarts
150 gr. d’aigua
2 culleradetes de sal
1 polsim de pebre negre
350 gr. de pasta tipus espirals, llacets grans…
100 gr. de pèsols congelats

PREPARACIÓ

Piquem les escalunyes juntament amb l’oli i el julivert 5 segons/velocitat 7 i sofregim 10 minuts / a 120 graus / velocitat 1.

Passat aquest temps col·loquem l’estri de la papallona damunt les ganivetes, afegim les carxofes, l’aigua la sal i el pebre i programem 15 minuts / a 100 graus / gir invers / velocitat 1.

Mentrestant posem a bullir la pasta al foc en una olla amb aigua abundant.

Afegim els pèsols i programem 5 minuts / a 100 graus / gir invers / velocitat 1.

I ja ho tindríem. Quan la pasta estigui cuita la colem i la posem en un bol per servir. Hi afegim les verdures i el parmesà, remenem i servim! Si volem hi podem afegir una mica de blat de moro, també hi queda bo.

 

espirals amb carxofes (2)

Deixa un comentari

Filed under Amanides, Pasta, Primers plats, Thermomix, Verdures

MACARRONS A LA BOLONYESA AMB LA THERMOMIX …i un toc de forn

Una altra recepta estrella de la Thermomix. Fàcil ràpida i neta, fins i tot els macarrons els bullim a dins del pot. De fet, aquesta recepta m’agrada més que la de salsa bolonyesa sense pasta, que pel meu gust queda massa líquida i la carn massa desfeta.

Com la majoria de receptes que penjo al blog l’he tret de la plataforma online Cookidoo. Alguna la modifico una mica però aquesta és fil per randa com la que trobem al web.

Al nens els encanta, i als grans… també!

Ingredients:

1 ceba gran

2 pastanagues

2 grans d’all

1 tros d’api

50 ml d’oli d’oliva

250 gr. de carn picada mixta

1 cullerada petita de sal

1 cullerada petita d’orenga seca

1 polsim de pebre

1/2 kg. de tomàquet fregit (millor si és casolà).

1 polsim de sucre

400 ml. d’aigua

300 gr. de macarrons

150 gr. de formatge emmental ratllat

 

PREPARACIÓ

Posem al got la ceba tallada a quarts, la pastanaga, l’api, l’all i l’oli. Trossegem 3 segons a velocitat 5 i després sofregim 7 min / 120 graus / velocitat 1.

Després afegim la carn picada, la sal, l’orenga i el pebre. Ho barregem amb l’espàtula i sofregim 5 minuts / 100 graus / gir invers / velocitat cullera.

Un cop passat aquest temps hi incorporem el tomàquet fregit, el sucre (per neutralitzar l’acidesa del tomàquet), l’aigua i programem 5 minuts / 100 graus/ gir invers / velocitat cullera.

Afegim els macarrons dins el pot i programem el temps de cocció indicat al paquet, temperatura 100 graus / gir invers / velocitat cullera.

Mentrestant escalfem el forn a 200 graus amb el grill.

I per últim aboquem els macarrons en una safata de forn, hi escampem el formatge ratllat per damunt i els posem al forn uns 6 minuts a 200 graus. Quan el formatge estigui fos i torradet els traiem del forn.

I ja només resta servir. Bon profit!

macarrons bolonyesa

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Thermomix

FIDEUS AMB VERDURES AMB THERMOMIX

Aquesta és una de les meves receptes preferides de la Thermomix, i una de les que més agrada als meus fills. La pasta sempre triomfa entre els nens però aquesta porta més de mig quilo de verdura “camuflada” que fa que es converteixi a més a més en un plat molt sa. Va ser la Mariona qui me la va recomanar i em va passar la recepta i jo la segueixo compartint, eh Carme?

La recepta, com diu la Mariona es pot fer amb qualsevol verdura que tinguis a casa (bròquil, mongeta tendra, pebrot…). Nosaltres som clàssics i sempre la fem igual, però sigueu creatius i proveu-ne diferents versions, totes són bones.

Ingredients per 4 persones:

150 gr. de ceba tallada a quarts

4-5 branques de julivert

150 gr. de carbassó tallat a trossos

100 gr. d’albergínia tallada a daus

100 gr. de pastanaga

1 gra d’all

60 gr. d’oli d’oliva

1 cullerada de sal

½  cullerades de pebre

400 gr. de tomàquet trossejat o triturat

200 d’aigua

300 gr. de fideus gruixuts (jo faig servir els que van foradats per dins i són una mica cargolats)

 

PREPARACIÓ

Posem al got la ceba tallada a quarts, el julivert, el carabassó, l’albergínia, l’all, l’oli, la sal el pebre i trossegem 4 segons/ velocitat 5 i després ho sofregim 10 minuts a 120º/ gir invers/ velocitat cullera.

Incorporem el tomàquet (jo prefereixo el trossejat) i el sofregim 10 minuts / 120º/ gir invers/ velocitat cullera.

Passat aquest temps incorporem l’aigua i escalfem 3 minuts/temperatura Varoma/ gir invers/ velocitat cullera.

Després afegirem els  fideus i els barrejarem amb l’espàtula. Programem 7-8 minuts (el que posi al paquet) a 100º/ gir invers/ velocitat cullera. Per aquesta recepta no es recomanen fideus que triguin més de vuit minuts en coure’s.

Per acabar els aboquem ràpidament en una font i els servim. És important treure’ls ràpidament perquè sinó els de sota es fan més del compte  i queden pastosos.

fideus1

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Thermomix, Verdures

PASTA AL FORN

Als Estats Units és molt típic fer pasta a la cassola i acabar-la de coure al forn. Amb això no em refereixo a gratinar-la, com fem nosaltres sinó que hi acabem de coure els ingredients. A l’hora de menjar-la s’assembla força a un pastís de carn amb el seu suc, amb la diferència que no està embolicat amb pasta brisa sinó amb una capa de formatge gratinat. Ve a ser com una olla barrejada on hi podem posar de tot, carn, pollastre, verdures, llegums… Qualsevol combinació hi queda bona.

Avís, aquest no es plat lleuger, però és molt nutritiu. Ens pot servir tant de primer plat com de segon, acompanyat simplement d’una amanida verda.

 

Ingredients per 6 persones:

500 gr. de pasta tipus macarrons o espirals

1 cullerada d’oli d’oliva

1 pot de xampinyons de llauna o una safata de xampinyons frescos

(si els comprem laminats ens estalviem feina)

1 branca d’api

3 pastanagues

1 ceba

1 gra d’all

1 litre de brou de pollastre

1 branquilló de romaní

1 terrina de formatge blanc per untar tipus Philadelphia (millor light)

100 gr. de formatge parmesà

Una cullerada i mitja de farina

1 pit de pollastre

125 gr. de pa ratllat

1 cullerada de mantega

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ

En aquesta ocasió jo he fet servir api, xampinyons, pastanagues, ceba i l’all però hi podem posar carbassó, porro, albergínia…

Primer tallem les verdures a trossos petits.

Agafem una cassola i les sofregim les amb una mica d’oli fins que s’enrosseixin.

Quan tinguin una mica de color hi afegim el brou de pollastre i un branquilló de romaní i ho portem a ebullició. Si fem servir un brou comprat al supermercat, no cal que n’obrim dos, combinem un litre de brou amb mig litre d’aigua.

Ho deixem coure uns deu minuts perquè les verdures es vagin fent i hi incorporem el formatge cremós, el parmesà i la pasta. Ho remenem ben remenat i hi posem una cullerada i mitja de farina, que ajudarà a espessir el suc. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Bullim la pasta al dente, els minuts que recomani al paquet, perquè s’acabarà de fer al forn. Però si passat aquest temps hi hagués força caldo encara, pugem el foc i ho deixem reduir una mica. Ha de quedar més aviat espès.

Mentrestant escalfem el forn a 200 graus i en una paella fregim el pollastre (salpebrat) amb una mica d’oli. Després el tallem a daus i l’afegim a la cassola.

Agafem una plata una mica fonda que pugui anar al forn i hi aboquem tot el contingut.

Fonem la mantega al microones i la barregem amb el pa ratllat (millor si el ratllem nosaltres). Amb una cullera l’escampem pel damunt de la pasta i ho posem al forn durant uns 15 minuts.

Ho deixem reposar uns deu minuts abans de servir.

pasta al forn

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Segons plats

PESTO A LA GENOVESA

El pesto és una de les salses més conegudes del món. És originària de la regió italiana de la Ligúria i ja en trobem referències històriques a l’època romana -Vigili en parla a Il Moretum- tot i que la primera recepta documentada tal i com la coneixem avui és de l’any 800.

La paraula Pesto ve de pastare, que en italià significa picar o triturar amb el morter (pestello).

El seu ingredient principal es l’alfàbrega. I si filem prim i parlem amb algú de Gènova ens dirà que aquesta salsa no es pot preparar amb qualsevol tipus d’alfàbrega sinó que ha d’estar cultivada al barri de Prà, a l’oest de la ciutat, on les particulars propietats de la terra d’aquesta zona fan que la planta tingui una aroma i gust únic i especial.

Tot i que el pesto alla genovese és el més famós, al llarg d’Itàlia en trobem d’altres com el pesto rosso (vermell) o sicilià fet amb tomàquet sec i altres ingredients com el pebrot o l’api.

Entrant en matèria, per fer l’autèntica salsa al pesto ens cal un morter de marbre i una mà de morter. Té una mica més de feina que si la fem amb el minipimer però el resultat i la textura també són diferents.

En tot cas, tant si es fa de la manera tradicional com amb la trituradora les quantitats i els ingredients no varien.

 

Ingredients:

1 gra d’all

100 ml. d’oli d’oliva

50 gr. d’alfàbrega fresca

30 gr. de formatge pecorino (2 cullerades)

70 gr. de formatge parmesà (6 cullerades)

15 gr. de pinyons (1 cullerada)

Un polsim de sal

 

PREPARACIÓ

Per seguir la recepta tradicional agafarem el morter i primer hi picarem l’all. Quan el tinguem fet una pasta hi afegirem les fulles d’alfàbrega i un polsim de sal, que farà que sigui més fàcil aixafar-les i alhora ajuda a conservar el color verd. (NOTA: Si volem netejar les fulles d’alfàbrega ho fem amb un drap una mica humit, però no les passem per aigua perquè perden sabor).

Picarem les fulles contra la paret en una direcció i girarem el morter en direcció contrària fins que l’alfàbrega desprengui un líquid verd. Llavors hi afegirem els pinyons. Quan els tinguem triturats hi posarem el formatge de mica en mica i per últim hi incorporarem l’oli d’oliva. Seguirem pastant fins que ens quedi una massa homogènia.

La salsa pesto acompanya qualsevol tipus de pasta italiana, nyoquis o patates. També es pot afegir a les sopes minestrone, a les amanides de tomàquet o a les verdures al forn.

Si no es menja immediatament cal tapar-la, ja que s’oxida fàcilment. Es conserva en òptimes condicions a la nevera, en un pot de vidre o un tupper. No es recomana congelar-la perquè perd el perfum.

pesto

1 comentari

Filed under Pasta, Salses

SOPA DE PASTA AMB POLLASTRE I XAMPINYONS

A casa ens agraden les sopes. És cert que la majoria de vegades faig caldo i simplement hi afegeixo la pasta, més gran o més petita, en funció del temps que tenim i poca improvisació més. Com a molt, algun dia hi afegeixo un ou ratllat i pernil dolç o mandonguilles petites, o cigrons i una mica de pastanaga.

Ara que els nens són més grans i ja no els molesta trobar-se “coses” dins la sopa hem començat a experimentar amb diferents ingredients i textures.

Aquesta és una variant de la sopa de caldo a la qual hi afegim pollastre i xampinyons.

 

Ingredients per a 4 persones:

1 litre de brou de pollastre

1 fulla de llorer

4-5 alls tendres

Pasta petita (jo hi he posat estrelletes)

1 llauna de xampinyons laminats

1 pit de pollastre

Mitja copa de vi blanc sec

Julivert o cibulet per decorar

Sal

 

PREPARACIÓ:

En una cassola escalfem el brou de pollastre amb la fulla de llorer.

Quan bulli hi afegim els anys tendres tallats a rodanxes ben fines i els xampinyons a làmines, si no els tenim de llauna. Ho salem si cal.

Mentrestant en una paella fregim el pollastre amb una mica d’oli. El deixem refredar i el tallem a tires.

Afegim la pasta al brou, baixem el foc i ho deixem coure uns 7-8 minuts.

Quan la pasta estigui cuita hi incorporem el pollastre, el vi i el julivert o el cibulet tallat ben petit i ho deixem coure uns 2-3 minuts més i rectifiquem de sal en cas necessari.

Bon profit.

 

sopa de pollastre i xampinyons

2 comentaris

Filed under Pasta, Pollaste, Primers plats, Sopa

PASTA AMB BRÒQUIL I ANXOVES

A Itàlia cada pasta s’adiu amb un tipus d’ingredient o salsa. Per això trobem els spaghetti alle vongole (amb cloïsses) o els penne (macarrons) alla Siciliana (amb albergínia, tomàquet i mozzarella). Pel bròquil, i les verdures en general, una de les pastes que més s’utilitza són les orecchiette (orelletes), que tenen forma d’orella petita o de barret. En podem trobar en botigues especialitzades i en alguns grans supermercats.

Una altra opció més assequible és cuinar aquesta recepta amb espirals, on el bròquil s’hi agafa molt bé.

Les orecchiette són un plat típic de la Pulla, al sud d’Itàlia. El seu origen el trobem a l’edat mitjana, a la provença francesa. La seva forma, semblant a la d’un barret era senzilla de fer i de secar i aquestes característiques n’haurien facilitat el transport i l’emmagatzematge en grans quantitats. Es diu que la dinastia d’Anjou al segle XII les hauria introduït a Itàlia. Els xinesos també tenen una pasta semblant, anomenada maoerduo.

A Pulla, la recepta original es fa amb les fulles del rave, cime di rappa, tot i que l’alternativa del bròquil està àmpliament acceptada.

 Ingredients per a dues persones:

200 gr. de bròquil (mig bròquil)

160 gr. d’orelletes

1 gra d’all petit

Una llauna d’anxoves (6-7 unitats)

1 bitxo petit

Oli d’oliva

Sal

 

PREPARACIÓ

Posem a bullir la pasta amb aigua abundant i una mica de sal. La deixarem al dente, just els minuts que digui al paquet.

Mentrestant tallarem el bròquil i en un cassó el deixarem bullir cinc minuts. I quan hagi passat aquest temps el colarem.

Esmicolarem l’all i tallarem les anxoves a trossos petits.

En una paella hi afegim una mica d’oli d’oliva i hi fregim l’all amb el bitxo, molt poca estona perquè l’all aviat es crema. Quan estigui daurat hi afegim les anxoves. Ho deixem coure uns dos minuts.

Agafem el bròquil i el tallem encara més petit. Com que està tou és més fàcil. L’afegim a la paella, juntament amb la pasta. Ho barregem tot bé i ho rectifiquem de sal. Quan estigui tot ben remenat, 1-2 minuts, l’apartem del foc, traiem el bitxo i emplatem.

orecchiette

 

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

ESPAGUETIS AMB TOMÀQUET I PORRO

Els paquets d’espaguetis Barilla són una capsa de sorpreses. Al darrere sempre hi ha una recepta, generalment molt fàcil de fer, original i bona. A Itàlia trobm mil combinacions per fer la pasta mentre que aquí no acostumem a sortir de les quatre o cinc receptes clàssiques; si ens parem a mirar aquestes petites idees veurem que amb pocs ingredients la pasta es pot cuinar de moltes altres maneres diferents que ens sorprendan al paladar.

Avui la meva primera opció era fer-los a la bolonyesa, però en agafar el paquet d’espaguetis m’ha cridat l’atenció la foto que hi havia al darrere, llavors he mirat els ingredients que portava, semblava senzill de fer i casualment els tenia tots. El canvi ha satisfet tots els comensals.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’espaguetis (uns 80gr. per persona)

400 gr. de tomàquest tipus cherry (jo hi he posat una bossa sencera)

40 gr. d’alfàbrega fresca

40 gr.de porro (=1 porro gran)

Oli d’oliva verge extra

Sal i pebre

Parmesà

 

PREPARACIÓ

Posem aigua a bullir per fer la pasta.

En una paella una mica fonda (perquè després hi abocarem els espaguetis) hi fregim el porro tallat amb juliana amb una mica d’oli. Ho deixem uns cinc minuts a foc suau fins que estiguin una mica daurats.

Hi afegim mig got d’aigua i els tomàquets tallats a quarts. Ho deixem coure uns 8 minuts a foc mig.

Bullim els espaguetis i mentrestant triturem l’alfàbrega amb dos dits d’oli.

Quan estiguin al dente colem els espaguetis i els aboquem a la paella, renenant perquè el porro i els tomàquets quedin ben repartits.

Finalment hi posem l’oli amb l’alfàbrega pel damunt i ho servim amb una mica de parmesà.

image

2 comentaris

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

SALSA BOLONYESA

Per fer una bona salsa bolonyesa l’important és deixar-la coure a foc lent perquè la carn quedi ben cuita i melosa. De fet a la zona de Bolònia, d’on és originària aquesta salsa n’hi diuen “ragú”, adaptació de la paraula francesa “ragout” que consisteix en coure la carn en el seu propi suc a foc molt baix i durant un mínim de dues hores, podent-la deixar fins a quatre.

Les quantitats dels ingredients poden variar, hi a qui li agrada posar parts iguals de carn de porc i vedella, hi ha qui hi posa també una mica de cansalada, pastanaga o api.

Aquesta és la salsa bolonyesa de la meva infància.

 

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba gran

300 gr. de carn picada de vedella

100 gr. de carn picada de porc

1 Kg de tomàquets madurs

Mig got de vi o de vi ranci

Oli d’oliva

Una culleradeta de sucre

Sal

Pebre

Orenga, alfàbrega i herbes de provença

(Si se’n vol fer més quantitat i congelar-la, només cal doblar-ne les quantitats).

 

PREPARACIÓ:

Piquem la ceba ben fina i la deixem coure a foc suau en una paella uns 15-20 minuts. Salem. En aquesta mateixa paella hi cuinarem  tots els altres ingredients per tant hem de preveure que sigui prou gran.

Després hi afegim la carn picada i el pebre, remenem i ho deixem coure uns 25 minuts. Hi afegim mig got de vi ranci (o vi blanc) i deixem que s’evapori.

Pelem els tomàquets, els triturem i els afegim a la carn. Posem la culleradeta de perquè el tomàquet no es torni àcid, les herbes de provença, l’orenga i l’alfàbrega. Tampoc cal tirar-ne molta quantitat perquè la barreja és molt aromàtica. És millor triar-ne una mica, remenar, tornar a tastar i si cal afegir-ne una mica més.

Ho deixem coure a foc molt baix durant un parell d’hores o més. Si se’ns redueix molt hi afegim una mica d’aigua o de brou.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

2 comentaris

Filed under Pasta, Salses

MACARRONS CASOLANS

en aquesta recepta no hi ha molta introducció a fer. Són els macarrons preferits dels meus fills, els casolans, els que de sempre.

Ingredients:

500 gr. de macarrons

1 ceba gran

2 llonganisses d’uns 20 cm.

1 pit de pollastre petit

50 gr. de pernil ibèric

50 gr. de paté

50 gr. de mantega

1 pot de tomàquet triturat de 400 gr.

100gr. de formatge ratllat

Oli d’oliva

Sal

Sucre (una cullerada de cafè)

Un rajolí de vi ranci

 

PREPARACIÓ

Triturem la ceba ben fina i la fregim a foc suau en una paella una mica fonda durant uns 15-20 minuts. La salem.

Mentrestant tallem a bocins petits el pit de pollastre, la llonganissa (sense pell) i el pernil.

Afegim la llonganissa i el pit de pollastre a la paella, ho salpebrem i ho deixem coure uns 15 minuts més. Els últims minuts hi afegim el pernil, que es cou molt més ràpid.

Hi posem el tomàquet triturat amb una cullerada de sucre i el vi ranci i deixem que redueixi. Si cal afegim una mica d’aigua. Rectifiquem de sal.

Escalfem el forn a temperatura màxima.

Posem els macarrons a bullir. Quan estiguin fets els escorrem i els barregem amb el sofregit.

Agafem la safata del forn i hi bolquem els macarrons. Tallem una llenca de mantega a daus i la repartim per la safata. I fem el mateix amb el paté. Finalment cobrim els macarrons amb formatge ratllat i ho posem a la part de dalt del forn a gratinar uns cinc minuts.

 

macarrons casolans

2 comentaris

Filed under Pasta, Primers plats

ELS CANELONS DE LA NOEMÍ

Aquesta recepta me l’ha passada la meva amiga Noemí. Aquest any em tocava a mi fer el dinar de Sant Esteve i tot i que jo ja feia una recepta de canelons amb les sobres de la carn d’olla en volia fer una de més elaborada per l’ocasió. He de dir que l’autora originària d’aquesta recepta és la Carme Ruscalleda, tampoc li hem de treure el mèrit i el reconeixement, però per mi sempre seran els canelons de la Noemí.

 

Ingredients (per a una seixantena de canelons)

500 gr. de carn de vedella tallada a trossos i millor desossada (millor jarret o conill)

500 gr. de carn de porc tallada a trossos (millor la part del coll)

¾ de pollastre, també a trossos

4 pastanagues, 3-4 porros, 3 cebes, 3 tomàquets, 1 cabeça d’alls

1 fulla de llorer, un polsim de canyella i un polsim de nou moscada

Sal i pebre

100 ml. d’oli d’oliva

50 gr. de llard

100 ml. de brandi

2 llesques de pa sense crosta o 2 torrades

1 llauna de 50gr de paté

200 ml de llet

3 capses de plaques de pasta per fer canelons

 

Per la beixamel:

1 litre de llet

45 gr. de farina

55 gr. de mantega

1 cullerada de sal

Un polsim de pebre blanc i de nou moscada

30 ml. de xerès

100 gr. de formatge emmental ratllat

PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a 200 graus.

Tallem la carn i les verdures a trossos. La carn la desossem perquè ocupi menys espai. Pel que fa a la cabeça d’alls jo li trec pràcticament totes les capes blanques i rasco amb un ganivet la part de dalt dels alls, perquè l’aroma de les verdures entri a dins mentre es cou (sinó com que la pell fa d’aïllant queden més bullits).

En una safata de forn ho col·loquem tot barrejat però sense que quedi apilat. Ho amanim amb la sal, el pebre, la canyella, la nou moscada i les fulles de llorer. Ho ruixem tot amb l’oli, hi afegim el llard i ho posem al forn durant 45 minuts.

Passats els 45 minuts traiem la safata del forn, ruixem la bresa amb el brandi i donem al volta a tots els talls de carn i les verdures. Abaixem el forn a 170 i ho deixem coure 30 minuts més.

Tornem a treure la plata del forn, ho girem tot una altra vegada, abaixem el forn a 150 graus i ho deixem rostir 30 minuts més.

Ho deixem refredar una mica i triturem tot el rostit juntament amb dues llesques de pa remullat amb llet, el paté i les verdures. Reservem el suc que ha quedat a la safata pel següent pas.

Agafem el suc i el barregem amb 200 ml. de llet. L’afegim al farcit i ho aboquem tot el en una cassola. Ho coem a foc mig remenant constantment durant 4 minuts i ho rectifiquem de sal.

Deixem refredar la carn. Mentrestant posem a bullir les plaques de pasta amb sal i un rajolí d’oli. És important que un cop traiem les plaques de l’olla les posem ràpidament en un bol amb aigua i glaçons perquè no se’ns trenquin ni es coguin més. Després les estenem sobre un drap de cuina per eixugar-les i muntem els canelons amb el farcit.

canelons (2)

LA BEIXAMEL

Habitualment jo faig una salsa de beixamel més espessa, però com que els canelons ja són prou consistents he trobat que aquesta altra versió hi queda millor.

Posem la mantega en un cassó i quan estigui desfeta hi afegim la farina i deixem coure a foc lent sense deixar de remenar durant mig minut.

Ho retirem del foc i hi posem la sal, el pebre blanc i la nou moscada.

En un altre pot bullim la llet i l’afegim a la farina a foc suau remenant amb les barilles fins que torni a arrencar el bull. Ho deixem coure mig minut més i hi afegim el xerès sec i ho barregem bé. Si queden grumolls no passa res, ho passem per la batedora.

Posem el forn a 180graus. Preparem la safata dels canelons. Comencem posant una capa de beixamel al fons de la plata i damunt hi col·loquem els canelons. Els tapem amb la resta de la beixamel i hi tirem el formatge ratllat per damunt. Ho posem al forn uns 10 minuts o fins que el formatge estigui gratinat. El últims minuts podem posar la plata a la part de dalt del forn amb l’opció de gratinar.

canelons 2

2 comentaris

Filed under Pasta, Primers plats, Segons plats

MACARRONS AMB CARABASSÓ

Aquí tenim una recepta de pasta molt senzilla, molt ràpida de fer i diferent. L’origen, un paquet de pasta Barilla. No hi ha excusa per fer un bon àpat amb quatre ingredients bàsics.

Ingredients per 4 persones:

350 g de macarrons

300 gr. de carabassó

1 ceba tendra

50 gr. de nata líquida

50 gr. de iogurt

20 gr. de parmesà

20 gr. de pecorino (formatge d’ovella curat)

Oli d’oliva

1 cullerada d’alfàbrega

Sal, pebre

PREPARACIÓ

Tallem la ceba tendra molt fina i la sofregim en un mica d’oli a foc baix. Mentrestant tallem el carabassó a rodanxes i després el tornem a tallar per la meitat. El posem a la paella on ja hi tenim la ceba i hi afegim un polsim de pebre i un de sal. Ho deixem coure durant 20-25 minuts, fins que la ceba estigui ben cuita (el carabassó es cou més ràpid). Aprofitem aquest temps per bullir els macarrons. I un cop bullits els escorrem i els apartem.

Quan tenim el sofregit fet el retirem del foc i hi afegim la nata líquida, el iogurt i l’alfàbrega picada. Ho barregem amb els macarrons i ho condimentem amb pecorino ratllat.

La foto no fa justícia en aquest cas, però us asseguro que són molt bons.

3 comentaris

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

PASTA FRESCA

PASTA FRESCA

A casa ens agrada molt la pasta i des que vam comprar la màquina Imperia, ara ja fa uns quants anys, poques vegades l’anem a comprar.

Imperia és la marca estrella de màquines de fer pasta fresca. La van inventar a Torí el 1932 i des de llavors han anat ampliant la gama de productes. Nosaltres a part de la màquina bàsica manual hem adquirit els estenedors per eixugar la pasta i els motllos per fer raviolis.

Aquí en teniu unes fotografies:

Es pot trobar a botigues com Vinçon, Habitat o a l’Amazon.

Fer pasta és molt senzill, de fet a casa els que s’ho passen millor preparant-la són els nens.

Ingredients per fer mig quilo de pasta:

350 gr. de farina
2 ous sencers
Una mica d’aigua (la recepta original no en porta, però sinó costa molt d’amassar.

Preparació:

Es fa una muntanya amb la farina i se li fa un forat al centre on hi afegirem els ous. Amb una forquilla batrem els ous delicadament incorporant de mica en mica la farina dels costats. Després anirem treballant la massa fins que quedi una pasta homogènia(uns deu minuts).

Si la textura de la massa és massa seca se li pot afegir aigua tèbia (a mi sempre em cal).

Quan la consistència sigui òptima es fa una bola, es tapa o s’embolica amb paper film i es deixa reposar en un bol durant una hora. Si fa molta calor millor deixar-la a la nevera.
La resta de la recepta la faig amb la màquina de fer pasta. Però es podria agafar la massa i amb un corró anar-la treballant fins aconseguir làmines fines de pasta i fer lasanya, raviolis o espaguetis tallats amb tisores.

La màquina Imperia per una banda ens permet fer les làmines de pasta i per l’altra ens la talla en forma d’espaguetis o tallarines.

 


Aquesta és la recepta bàsica de pasta, a partir d’aquí hi podem afegir d’altres ingredients i fer per exemple pasta d’espinacs (250 gr. d’espinacs bullits i
triturats per 500 gr. de farina), de tomàquet (una cullerada de tomàquet triturat per cada 100 gr. de farina), tinta de calamar, de safrà, etc.

Deixa un comentari

Filed under Pasta, Primers plats

CANELONS DE CARN D’OLLA

CANELONS DE CARN D’OLLA

Dies de pluja, dies de cuina. Com que divendres plovia de valent i la previsió era pluja durant tot el cap de setmana vaig anar a comprar per fer caldo. Així, ja teníem el dinar de l’endemà arreglat i podíem aprofitar per anar al cine. Com que sempre faig una olla gran de 10l on hi cap molt de material, després de menjar la sopa i la carn d’olla que volem, aprofito les restes per fer croquetes o canelons. Hi poso allò que em sobra, per tant les indicacions són orientatives, de vegades hi ha més patates, o més pilota, o més pastanaga… El que sempre reservo són dos cuixes grans de pollastre.

Ingdredients:

Per la farsa

Del caldo: Agafo el que tinc dels següents ingredients: ceba, porro, patates, xirivia, pastanaga, pilota i les cuixes de pollastre.
2 cebes
Sal i pebre
Vi ranci
Caldo
75 gr. de mantega
160 gr. de farina
600 ml de llet
Oli d’oliva

Pel sofregit de tomàquet:
4 tomàquets
1 ceba
Oli d’oliva

Per la beixamel de cobertura:
1 ceba petita
75 gr. de mantega
160 de farina
600 ml de llet

2 paquets de canelons (me n’han sortit 37)
Parmesà
Emmental

Preparació:

Pico la ceba.
En una paella d’uns 30 cm de diàmetre hi fregeixo la ceba triturada i la deixo uns 10 minuts o fins que estigui daurada.
Trituro els ingredients del caldo i els afegeixo a la ceba. Baixo el foc. Ho salpebro. Hi afegeixo mig got de vi ranci. Ho deixo coure durant mitja hora, remenant perquè no se m’enganxi. Si la massa queda massa espessa hi puc afegir una mica de caldo.
Hi poso la mantega, després la farina, sense deixar de remenar i després la llet (és una beixamel molt fàcil de fer). Ho deixo coure cinc minuts més i ho aparto.
Quan està fred ho poso a la nevera i li deixo fins l’endemà.

Segon dia:
Bullo la pasta durant 10 minuts i la faig refredar en un bol ple d’aigua amb gel.
Faig els canelons i els poso en una safata untada amb mantega.

Faig la salsa de tomàquet i la beixamel (veure recepta de beixamel a notes).

Cobreixo els canelons amb la salsa de tomàquet i per damunt la beixamel. Per acabar hi posem el parmesà i l’emmental.
Ja només ens queda posar-los al forn a gratinar a la temperatura màxima fins que el formatge estigui desfet i torradet.

NOTES: El sofregit de tomàquet el faig amb una ceba, un pot de passata (tomàquet triturat – es pot trobar al Caprabo), oli, sal sucre i un rajolí de vi ranci. Fregim la ceba, quan està daurada hi afegim el tomàquet, la sal, la culleradeta de sucre i el vi ranci i ho deixem reduir uns 20 minuts a foc baix, anant remenant de tant en tant.

Per fer la beixamel també començo fregint una ceba petita molt triturada amb la mantega. Quan està cuita hi poso la farina i sense deixar de remenar hi vaig afegint la llet de mica en mica. Ho salpebro al gust

4 comentaris

Filed under Pasta, Primers plats

ESPAGUETIS A LA CARBONARA

SPAGHETTI ALLA CARBONARA

Vet aquí una altra recepta de pasta. Serà que ens agrada molt? La salsa que hem triat avui és la Carbonara. La carbonara és una salsa tradicional de la cuina italiana. En la majoria de restaurants la fan amb crema de llet, però segons els nostres amics romans, la”vera” carbonara no en porta, es fa només amb el rovell de l’ou, pebre i una mica de formatge.

Existeixen diverses teories sobre l’origen del nom d’aquest plat: Una d’elles ens explica que la paraula carbonara ve de carbone (carbó), i que el nom del plat tindria el seu origen en el plat típic dels carboners dels Apenins. Quan els miners arribaven a casa es preparaven un plat amb el que habitualment tenien al rebost, mantega, cansalada virada i ous. Fregien la cansalada amb mantega i ho afegien a la pasta. Per donar-lo més consistència i aliment hi afegien un ou batut removent ràpidament perquè l’ou no quallés. Es diu que als miners mentre menjaven els anava caient la pols del carbó, que moltes vegades queia damunt del plat i l’embrutava.

Una altra teoria ens explica que la denominació ve de l’ús del pebre negre en l’elaboració de la salsa, que pot recordar al carbó.

Una altra esmenta que el plat va néixer durant  la Segona Guerra Mundial, quan els soldats nord-americans van portar grans quantitats d’ou i porc per alimentar els soldats i que la cansalada no es va afegir al plat fins el 1944.

Altres diuen que el primer en donar-li el nom va ser d’un noble l’escriptor napolità, Ippolito Cavalcanti, que l’any 1839 publica la recepta per primera vegada al seu llibre titulat Cucina teorico-pratica.

També trobem debat amb l’ou. Uns diuen  que només s’ha de fer servir el rovell i d’altres hi afegeixen tot l’ou batut.

Aquesta és la recepta que fem nosaltres:

Ingredients per a 4 persones

Espaguetis (400 gr.)

2 ous

100 gr. Formatge pecorino (o parmigiano regginano)

Cansalada virada (2 tires)

Pebre

Sal

Oli d’oliva

Preparació

Es bullen els espaguetis amb força aigua i sal.  Mentrestant una paella es fregeix la cansalada tallada a rostillons a foc lent. Es bat un ou sencer i un rovell de l’altre i es barreja amb 50 gr. de pecorino. Es colen els espaguetis sense refredar-los i es barregen amb l’ou batut i una mica de pebre, fent que es cogui amb l’escalfor de la pasta.  S’acaba el plat posant-hi la resta del pecorino pel damunt.

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Salses

SPAGHETTI ALLE VONGOLE (espaguetis amb cloïsses)

Avui hem fet spaghetti alle vongole, un dels meus plats preferits. Són molt senzills de fer, només calen bons ingredients. Nosaltres hem tret la recepta de la web italiana de receptes Giallo Zafferano

Els espaguetis amb cloïsses son un dels plats més famosos i apreciats de la tradició culinària napolitana on han esdevingut un plat de referència per a les grans ocasions.

SPAGHETTI ALLE VONGOLE

Ingredients:

3-4 granets d’all

1 gotet d’oli d’oliva extra verge

Pebre (segons gust)

1 menat de julivert

400 gr. d’espaguetis

1 kg de cloïsses

1 gotet de vi blanc (opcional)

Preparació

Abans de començar a preparar aquest plat cal deixar les cloïsses amb aigua salada unes quantes hores perquè deixin anar les impureses i la sorra.

Es posen les cloïsses en una paella a foc fort fins que s’obrin. Aquí si volem hi podem afegir una mica de vi blanc i ens quedarà una salsa més gustosa.  Es retiren i el suc que han deixat es filtra amb un colador.

En una altra paella es fregeix l’allet tallat a làmines i abans que es dori massa s’hi afegeix el suc de les cloïsses i una mica de julivert per lligar la salsa.  Hi posem les cloïsses i ho deixem coure a foc lent durant uns cinc minuts.

Mentrestant posem a bullir els espaguetis en aigua abundant i sal fins que estiguin al dente i un cop fets els barregem  amb la salsa i les cloïsses.  Hi posem pebre i el julivert tallat ben petit per damunt i ho servim.

1 comentari

Filed under Pasta, Peix, Primers plats

PENNE ALLA SICILIANA (macarrons amb albergínia)

Avui hem tingut convidats a dinar i cuinant un bon plat de pasta sempre quedes bé.  A qui no li agrada la pasta?  I de pas els nens també en mengen i no hem de fer dos plats diferents. En aquesta ocasió hem trit fer macarrons (penne) alla Siciliana, és a dir, amb albergínies.

PENNE ALLA SICILIANA

Ingredients per a 4 persones:

2 albergínies

2 mozzarelles

2 grans d’all

1 pot de tomàquet triturat (millor si és passata)

Penne rigate (100 gr. Per ració)

100 gr. de parmigiano regiano

Sal, sucre i oli

Alfàbrega (millor fresca, si no seca)

Preparació.

Primer de tot pelem l’albergínia. Nosaltres no hi posem la pell perquè és una mica indigesta i d’aquesta manera el plat no és tant pesat. Es tallen les albergínies a daus i se salen. Es posen en un colador i deixen tapades amb un plat durant una bona estona (1h) perquè suïn i treguin l’amargor pròpia de les albergínies (veureu que en el plat de sota el colador hi caurà un líquid marronós). Es fregeixen els daus i es posen en paper secant perquè deixin anar tot l’oli.

En una paella fregim els alls que prèviament haurem laminat i quan estiguin daurats hi afegim el tomàquet. Ho deixem fent xup-xup  a foc baix durant una mitja d’hora. Hi afegim un polsim de sal, un polsim de sucre i alfàbrega. Passat aquest temps s’hi tira l’albergínia i es deixa que es vagi coent fins que estigui ben tendra.

Tallem la mozzarella a daus. Posem els macarrons a bullir. I abans que estiguin al dente els traiem i els barregem amb el tomàquet i l’albergínia, els daus de mozzarella i 50 gr. de parmigiano. Els altres 50 gr. s’escapen per damunt.

Es posa en una safata o una font de vidre al forn a 180º durant 5 minuts perquè la mozzarella es fongui i els macarrons quedin gratinats.



1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats