Tag Archives: Pasta

PASTA AL FORN

Als Estats Units és molt típic fer pasta a la cassola i acabar-la de coure al forn. Amb això no em refereixo a gratinar-la, com fem nosaltres sinó que hi acabem de coure els ingredients. A l’hora de menjar-la s’assembla força a un pastís de carn amb el seu suc, amb la diferència que no està embolicat amb pasta brisa sinó amb una capa de formatge gratinat. Ve a ser com una olla barrejada on hi podem posar de tot, carn, pollastre, verdures, llegums… Qualsevol combinació hi queda bona.

Avís, aquest no es plat lleuger, però és molt nutritiu. Ens pot servir tant de primer plat com de segon, acompanyat simplement d’una amanida verda.

 

Ingredients per 6 persones:

500 gr. de pasta tipus macarrons o espirals

1 cullerada d’oli d’oliva

1 pot de xampinyons de llauna o una safata de xampinyons frescos

(si els comprem laminats ens estalviem feina)

1 branca d’api

3 pastanagues

1 ceba

1 gra d’all

1 litre de brou de pollastre

1 branquilló de romaní

1 terrina de formatge blanc per untar tipus Philadelphia (millor light)

100 gr. de formatge parmesà

Una cullerada i mitja de farina

1 pit de pollastre

125 gr. de pa ratllat

1 cullerada de mantega

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ

En aquesta ocasió jo he fet servir api, xampinyons, pastanagues, ceba i l’all però hi podem posar carbassó, porro, albergínia…

Primer tallem les verdures a trossos petits.

Agafem una cassola i les sofregim les amb una mica d’oli fins que s’enrosseixin.

Quan tinguin una mica de color hi afegim el brou de pollastre i un branquilló de romaní i ho portem a ebullició. Si fem servir un brou comprat al supermercat, no cal que n’obrim dos, combinem un litre de brou amb mig litre d’aigua.

Ho deixem coure uns deu minuts perquè les verdures es vagin fent i hi incorporem el formatge cremós, el parmesà i la pasta. Ho remenem ben remenat i hi posem una cullerada i mitja de farina, que ajudarà a espessir el suc. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Bullim la pasta al dente, els minuts que recomani al paquet, perquè s’acabarà de fer al forn. Però si passat aquest temps hi hagués força caldo encara, pugem el foc i ho deixem reduir una mica. Ha de quedar més aviat espès.

Mentrestant escalfem el forn a 200 graus i en una paella fregim el pollastre (salpebrat) amb una mica d’oli. Després el tallem a daus i l’afegim a la cassola.

Agafem una plata una mica fonda que pugui anar al forn i hi aboquem tot el contingut.

Fonem la mantega al microones i la barregem amb el pa ratllat (millor si el ratllem nosaltres). Amb una cullera l’escampem pel damunt de la pasta i ho posem al forn durant uns 15 minuts.

Ho deixem reposar uns deu minuts abans de servir.

pasta al forn

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Segons plats

PESTO A LA GENOVESA

El pesto és una de les salses més conegudes del món. És originària de la regió italiana de la Ligúria i ja en trobem referències històriques a l’època romana -Vigili en parla a Il Moretum- tot i que la primera recepta documentada tal i com la coneixem avui és de l’any 800.

La paraula Pesto ve de pastare, que en italià significa picar o triturar amb el morter (pestello).

El seu ingredient principal es l’alfàbrega. I si filem prim i parlem amb algú de Gènova ens dirà que aquesta salsa no es pot preparar amb qualsevol tipus d’alfàbrega sinó que ha d’estar cultivada al barri de Prà, a l’oest de la ciutat, on les particulars propietats de la terra d’aquesta zona fan que la planta tingui una aroma i gust únic i especial.

Tot i que el pesto alla genovese és el més famós, al llarg d’Itàlia en trobem d’altres com el pesto rosso (vermell) o sicilià fet amb tomàquet sec i altres ingredients com el pebrot o l’api.

Entrant en matèria, per fer l’autèntica salsa al pesto ens cal un morter de marbre i una mà de morter. Té una mica més de feina que si la fem amb el minipimer però el resultat i la textura també són diferents.

En tot cas, tant si es fa de la manera tradicional com amb la trituradora les quantitats i els ingredients no varien.

 

Ingredients:

1 gra d’all

100 ml. d’oli d’oliva

50 gr. d’alfàbrega fresca

30 gr. de formatge pecorino (2 cullerades)

70 gr. de formatge parmesà (6 cullerades)

15 gr. de pinyons (1 cullerada)

Un polsim de sal

 

PREPARACIÓ

Per seguir la recepta tradicional agafarem el morter i primer hi picarem l’all. Quan el tinguem fet una pasta hi afegirem les fulles d’alfàbrega i un polsim de sal, que farà que sigui més fàcil aixafar-les i alhora ajuda a conservar el color verd. (NOTA: Si volem netejar les fulles d’alfàbrega ho fem amb un drap una mica humit, però no les passem per aigua perquè perden sabor).

Picarem les fulles contra la paret en una direcció i girarem el morter en direcció contrària fins que l’alfàbrega desprengui un líquid verd. Llavors hi afegirem els pinyons. Quan els tinguem triturats hi posarem el formatge de mica en mica i per últim hi incorporarem l’oli d’oliva. Seguirem pastant fins que ens quedi una massa homogènia.

La salsa pesto acompanya qualsevol tipus de pasta italiana, nyoquis o patates. També es pot afegir a les sopes minestrone, a les amanides de tomàquet o a les verdures al forn.

Si no es menja immediatament cal tapar-la, ja que s’oxida fàcilment. Es conserva en òptimes condicions a la nevera, en un pot de vidre o un tupper. No es recomana congelar-la perquè perd el perfum.

pesto

1 comentari

Filed under Pasta, Salses

SOPA DE PASTA AMB POLLASTRE I XAMPINYONS

A casa ens agraden les sopes. És cert que la majoria de vegades faig caldo i simplement hi afegeixo la pasta, més gran o més petita, en funció del temps que tenim i poca improvisació més. Com a molt, algun dia hi afegeixo un ou ratllat i pernil dolç o mandonguilles petites, o cigrons i una mica de pastanaga.

Ara que els nens són més grans i ja no els molesta trobar-se “coses” dins la sopa hem començat a experimentar amb diferents ingredients i textures.

Aquesta és una variant de la sopa de caldo a la qual hi afegim pollastre i xampinyons.

 

Ingredients per a 4 persones:

1 litre de brou de pollastre

1 fulla de llorer

4-5 alls tendres

Pasta petita (jo hi he posat estrelletes)

1 llauna de xampinyons laminats

1 pit de pollastre

Mitja copa de vi blanc sec

Julivert o cibulet per decorar

Sal

 

PREPARACIÓ:

En una cassola escalfem el brou de pollastre amb la fulla de llorer.

Quan bulli hi afegim els anys tendres tallats a rodanxes ben fines i els xampinyons a làmines, si no els tenim de llauna. Ho salem si cal.

Mentrestant en una paella fregim el pollastre amb una mica d’oli. El deixem refredar i el tallem a tires.

Afegim la pasta al brou, baixem el foc i ho deixem coure uns 7-8 minuts.

Quan la pasta estigui cuita hi incorporem el pollastre, el vi i el julivert o el cibulet tallat ben petit i ho deixem coure uns 2-3 minuts més i rectifiquem de sal en cas necessari.

Bon profit.

 

sopa de pollastre i xampinyons

1 comentari

Filed under Pasta, Pollaste, Primers plats, Sopa

PASTA AMB BRÒQUIL I ANXOVES

A Itàlia cada pasta s’adiu amb un tipus d’ingredient o salsa. Per això trobem els spaghetti alle vongole (amb cloïsses) o els penne (macarrons) alla Siciliana (amb albergínia, tomàquet i mozzarella). Pel bròquil, i les verdures en general, una de les pastes que més s’utilitza són les orecchiette (orelletes), que tenen forma d’orella petita o de barret. En podem trobar en botigues especialitzades i en alguns grans supermercats.

Una altra opció més assequible és cuinar aquesta recepta amb espirals, on el bròquil s’hi agafa molt bé.

Les orecchiette són un plat típic de la Pulla, al sud d’Itàlia. El seu origen el trobem a l’edat mitjana, a la provença francesa. La seva forma, semblant a la d’un barret era senzilla de fer i de secar i aquestes característiques n’haurien facilitat el transport i l’emmagatzematge en grans quantitats. Es diu que la dinastia d’Anjou al segle XII les hauria introduït a Itàlia. Els xinesos també tenen una pasta semblant, anomenada maoerduo.

A Pulla, la recepta original es fa amb les fulles del rave, cime di rappa, tot i que l’alternativa del bròquil està àmpliament acceptada.

 Ingredients per a dues persones:

200 gr. de bròquil (mig bròquil)

160 gr. d’orelletes

1 gra d’all petit

Una llauna d’anxoves (6-7 unitats)

1 bitxo petit

Oli d’oliva

Sal

 

PREPARACIÓ

Posem a bullir la pasta amb aigua abundant i una mica de sal. La deixarem al dente, just els minuts que digui al paquet.

Mentrestant tallarem el bròquil i en un cassó el deixarem bullir cinc minuts. I quan hagi passat aquest temps el colarem.

Esmicolarem l’all i tallarem les anxoves a trossos petits.

En una paella hi afegim una mica d’oli d’oliva i hi fregim l’all amb el bitxo, molt poca estona perquè l’all aviat es crema. Quan estigui daurat hi afegim les anxoves. Ho deixem coure uns dos minuts.

Agafem el bròquil i el tallem encara més petit. Com que està tou és més fàcil. L’afegim a la paella, juntament amb la pasta. Ho barregem tot bé i ho rectifiquem de sal. Quan estigui tot ben remenat, 1-2 minuts, l’apartem del foc, traiem el bitxo i emplatem.

orecchiette

 

Deixa un comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

ESPAGUETIS AMB TOMÀQUET I PORRO

Els paquets d’espaguetis Barilla són una capsa de sorpreses. Al darrere sempre hi ha una recepta, generalment molt fàcil de fer, original i bona. A Itàlia trobm mil combinacions per fer la pasta mentre que aquí no acostumem a sortir de les quatre o cinc receptes clàssiques; si ens parem a mirar aquestes petites idees veurem que amb pocs ingredients la pasta es pot cuinar de moltes altres maneres diferents que ens sorprendan al paladar.

Avui la meva primera opció era fer-los a la bolonyesa, però en agafar el paquet d’espaguetis m’ha cridat l’atenció la foto que hi havia al darrere, llavors he mirat els ingredients que portava, semblava senzill de fer i casualment els tenia tots. El canvi ha satisfet tots els comensals.

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. d’espaguetis (uns 80gr. per persona)

400 gr. de tomàquest tipus cherry (jo hi he posat una bossa sencera)

40 gr. d’alfàbrega fresca

40 gr.de porro (=1 porro gran)

Oli d’oliva verge extra

Sal i pebre

Parmesà

 

PREPARACIÓ

Posem aigua a bullir per fer la pasta.

En una paella una mica fonda (perquè després hi abocarem els espaguetis) hi fregim el porro tallat amb juliana amb una mica d’oli. Ho deixem uns cinc minuts a foc suau fins que estiguin una mica daurats.

Hi afegim mig got d’aigua i els tomàquets tallats a quarts. Ho deixem coure uns 8 minuts a foc mig.

Bullim els espaguetis i mentrestant triturem l’alfàbrega amb dos dits d’oli.

Quan estiguin al dente colem els espaguetis i els aboquem a la paella, renenant perquè el porro i els tomàquets quedin ben repartits.

Finalment hi posem l’oli amb l’alfàbrega pel damunt i ho servim amb una mica de parmesà.

image

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats, Verdures

SALSA BOLONYESA

Per fer una bona salsa bolonyesa l’important és deixar-la coure a foc lent perquè la carn quedi ben cuita i melosa. De fet a la zona de Bolònia, d’on és originària aquesta salsa n’hi diuen “ragú”, adaptació de la paraula francesa “ragout” que consisteix en coure la carn en el seu propi suc a foc molt baix i durant un mínim de dues hores, podent-la deixar fins a quatre.

Les quantitats dels ingredients poden variar, hi a qui li agrada posar parts iguals de carn de porc i vedella, hi ha qui hi posa també una mica de cansalada, pastanaga o api.

Aquesta és la salsa bolonyesa de la meva infància.

 

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba gran

300 gr. de carn picada de vedella

100 gr. de carn picada de porc

1 Kg de tomàquets madurs

Mig got de vi o de vi ranci

Oli d’oliva

Una culleradeta de sucre

Sal

Pebre

Orenga, alfàbrega i herbes de provença

(Si se’n vol fer més quantitat i congelar-la, només cal doblar-ne les quantitats).

 

PREPARACIÓ:

Piquem la ceba ben fina i la deixem coure a foc suau en una paella uns 15-20 minuts. Salem. En aquesta mateixa paella hi cuinarem  tots els altres ingredients per tant hem de preveure que sigui prou gran.

Després hi afegim la carn picada i el pebre, remenem i ho deixem coure uns 25 minuts. Hi afegim mig got de vi ranci (o vi blanc) i deixem que s’evapori.

Pelem els tomàquets, els triturem i els afegim a la carn. Posem la culleradeta de perquè el tomàquet no es torni àcid, les herbes de provença, l’orenga i l’alfàbrega. Tampoc cal tirar-ne molta quantitat perquè la barreja és molt aromàtica. És millor triar-ne una mica, remenar, tornar a tastar i si cal afegir-ne una mica més.

Ho deixem coure a foc molt baix durant un parell d’hores o més. Si se’ns redueix molt hi afegim una mica d’aigua o de brou.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

2 comentaris

Filed under Pasta, Salses

MACARRONS CASOLANS

en aquesta recepta no hi ha molta introducció a fer. Són els macarrons preferits dels meus fills, els casolans, els que de sempre.

Ingredients:

500 gr. de macarrons

1 ceba gran

2 llonganisses d’uns 20 cm.

1 pit de pollastre petit

50 gr. de pernil ibèric

50 gr. de paté

50 gr. de mantega

1 pot de tomàquet triturat de 400 gr.

100gr. de formatge ratllat

Oli d’oliva

Sal

Sucre (una cullerada de cafè)

Un rajolí de vi ranci

 

PREPARACIÓ

Triturem la ceba ben fina i la fregim a foc suau en una paella una mica fonda durant uns 15-20 minuts. La salem.

Mentrestant tallem a bocins petits el pit de pollastre, la llonganissa (sense pell) i el pernil.

Afegim la llonganissa i el pit de pollastre a la paella, ho salpebrem i ho deixem coure uns 15 minuts més. Els últims minuts hi afegim el pernil, que es cou molt més ràpid.

Hi posem el tomàquet triturat amb una cullerada de sucre i el vi ranci i deixem que redueixi. Si cal afegim una mica d’aigua. Rectifiquem de sal.

Escalfem el forn a temperatura màxima.

Posem els macarrons a bullir. Quan estiguin fets els escorrem i els barregem amb el sofregit.

Agafem la safata del forn i hi bolquem els macarrons. Tallem una llenca de mantega a daus i la repartim per la safata. I fem el mateix amb el paté. Finalment cobrim els macarrons amb formatge ratllat i ho posem a la part de dalt del forn a gratinar uns cinc minuts.

 

macarrons casolans

1 comentari

Filed under Pasta, Primers plats