Tag Archives: sopa

CALDO DE GALLINA AMB THERMOMIX

La gallina per menjar és més eixuta que el pollastre, però en canvi per fer caldo és ideal. Li dóna un gust molt suau i fa un caldo més blanc i molt gustós. Té moltes propietats nutricionals, és una carn baixa en greixos i rica en àcids grassos, proteïnes i vitamina B.

La veritat es que aquesta recepta preparada per la Thermomix surt molt bona. La farina d’arròs i de cigrons fa que tingui una textura més consistent i que es pugui prendre perfectament com un consomé. Jo he aprofitat mentre es feia el caldo per bullir un ou dur i afegir-lo després pel damunt. 

Ingredients:

20 gr. d’arròs

5-6 cigrons secs

60 gr. de pastanaga

60 gr. de porro a rodanxes

1 nap (60 gr.)

1 ceba a talls (150 gr.)

1,5 litres d’aigua

2 grans d’all amb pell lleugerament aixafats

500 gr. de carn de gallina a trossos, sense pell però amb l’os

1 culleradeta de sal

5 grans de pebre negre

1 fulla de llorer

1 ou dur (opcional)

 

PREPARACIÓ

Posem al got l’arròs i els cigrons i els pulveritzem 20 segons/velocitat 10

Incorporem la pastanaga, el porro, el nap, la ceba i 200 gr. d’aigua i triturem 20 segons/velocitat 10.

Posem a dins del pot el cistell amb els grans d’all i la gallina. Hi tirem la sal, els grans de pebre, el llorer i omplim el pot d’aigua fins al nivell màxim permès. Llavors programem 60 min/100 graus/velocitat 2 

Al cap d’una hora traiem el cistell i colem el caldo amb un colador gran.

Podem prendre-ho com un consomé o fer una sopa de fideus o posar-li ou dur picat.

sopa de gallina

1 comentari

Filed under Primers plats, Sopa, Thermomix

CREMA DE PÈSOLS AMB THERMOMIX

A casa tenim una nova joguina, la Thermomix. La veritat és que el preu ens frenava una mica a l’hora de comprar-la i ens resistíem, però al final hi hem caigut. I la veritat és que funciona, tant per fer receptes ràpides però bones i saludables quan un no té temps d’entretenir-se a la cuina, com per fer plats elaborats. Això vol dir que, a partir d’ara, al blog hi haurà receptes fetes de manera tradicional, i d’altres utilitzant la Thermomix.

De receptes amb Thermomix a Internet n’està ple i la pròpia empresa que la comercialitza té una web oficial amb milers de receptes de tot tipus. Però no totes queden bé. Algunes són realment espectaculars però d’altres, pels que estem acostumats a cuinar i menjar a casa no acaben de superar els nostres estàndards, que potser són una mica més exigents. Per tant, el que he anat fent aquests darrers mesos és provar-ne moltes i aquelles que m’agradaven anar-les ajustant als meus gustos. De vegades simplement n’he variat una mica les quantitats o he deixat més temps de cocció. En fi, que les receptes que trobareu aquí estan testades i millorades, són de les que queden bé.

Avui m’estrenaré amb un plat ben fàcil i ràpid de fer, per aquells dies que són quarts de nou se’ns tira el temps al damunt i no tenim res preparat per sopar. Llavors anem al congelador i agafem el paquet de pèsols congelats que sempre hi ha per emergències i si a més trobem un porro a la nevera ja tenim els ingredients bàsics que ens fan falta per fer aquest plat: una crema de pèsols. Me la va passar la Mariona, que amb dos nens petits ja sap de què parlo.

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. de pèsols congelats

70 gr. d’oli d’oliva verge extra

100 gr. de ceba

100 gr. de porro tallat a trossos

1 cullerada de cafè de sal

Mig litre d’aigua

 

PREPARACIÓ

Posem l’oli al got i escalfem 5min/temperatura varoma/velocitat 4 amb el tap posat. Per aquesta recepta mantindrem el tap en tots els passos.

Afegim la ceba tallada a quarts, el porro i la sal 4 segons/vel. 4 i després sofregim 10 min/temperatura varoma/velocitat 2.

Incorporem els pèsols i els deixem coure 7 min/temperatura varoma/velocitat 2

Hi aboquem l’aigua i programem 5 minuts/varoma/velocitat 3.

Esperem cinc minuts que baixi una mica la temperatura i batem 3 minuts a velocitat 10. La màquina a aquesta velocitat fa força soroll (millor sortir de la cuina). També podem fer la meitat del temps a velocitat 7 i després passar a la 10. D’aquesta manera la pell del pèsol que de vegades és dura queda totalment triturada.

Photo pèsols

A l’hora de servir-lo es pot decorar amb unes gotes de tomàquet triturat, nata líquid o un rajolí d’oli.

 

1 comentari

Filed under Primers plats, Sopa, Thermomix, Verdures

CREMA DE BLEDES

Les bledes bullides a casa no agraden gaire i fent-ne una crema he trobat una bona manera que se les mengin. Aquesta recepta la vaig fer per unes amigues que em van demanar que els cuinés durant uns dies una dieta desintoxicant. És molt sana i té poques calories.

 

Ingredients per 4 persones:

2 menats de bledes

2 moniatos

4-5 fulles de sàlvia fresca

4 grans d’all

½ litre de brou vegetal, si en tenim

2 cebes

1-2 pastanagues

 

PREPARACIÓ

Netegem les bledes. Tallem les diferents verdures a trossos i pelem els alls. En una olla gran, d’uns cinc litres de capacitat hi posem tots els ingredients amb aigua i el mig litre de brou de verdures. Ho deixem bullir uns 30-35 minuts i després ho passem pel minipimer.

Si volem dedicar-hi una mica més de temps podem sofregir la ceba apart i afegir-la després a l’olla. La sopa queda més gustosa.

Per acabar ho podem servir amb un rajolí d’oli d’oliva pel damunt o per aquells que no estiguin a règim amb una mica d’emmental o mozzarella ratllada.

 

crema de bledes

1 comentari

Filed under Primers plats, Sopa, Verdures

SOPA DE CEBA

És la sopa que més m’agrada de l’hivern, sobretot quan neva i fa fred i la treus del forn amb el formatge gratinat fumejant. Quin moment…

I això que de petita no m’agradava la ceba, ni tan sols a la truita de patates. Sort que amb els anys un aprèn a tastar-ho tot i a gaudir menjant. Deu ser per això que he acabat escrivint un blog de cuina.

En tenim constància de la seva existència en el llibre Le Viandier de Taillevent, a la França del segle XIV però el seu origen es remunta a l’època romana. Era un plat molt humil elaborat amb ingredients molt senzills que s’ha anat cuinat al llarg de la història. Es va fer popular al París del s. XVII quan es va agafar el costum de prendre una sopa calenta a les tavernes i restaurants del voltant de les Halles i el mercat d’abasts. La versió francesa portava pa torrat o croutons i formatge fos al damunt.

La meva versió de la sopa de ceba és una adaptació de la recepta de Cal Cebes, a Das, a la Cerdanya, on fan una de les millor sopes que he provat.

Tot i que és una sopa bàsica on tothom juga pràcticament amb els mateixos ingredients en funció del lloc on la mengem poden arribar a tenir una textura i gust molt diferents.

 

Ingredients per a 4 persones:

4 cebes

50 gr. de mantega

1,5 l de caldo o brou de pollastre

2 dents d’all

1 cullerada mida cafè de sucre

2 ous

2 llesques de pa de motlle

Sal

Un paquet de formatge emmental

50 gr. de formatge parmesà

 

PREPARACIÓ

Tallem les cebes a trossos petits i en una cassola una mica alta les sofregim amb la mantega a foc suau durant uns vint minuts. Hi afegim una cullerada de sucre perquè se’ns caramel·litzi una mica.

Si no ens agrada trobar la ceba o tenim nens a casa també la podem ratllar i així la sopa té una textura més fina. O millor encara un cop feta, la podem passar pel minipimer.

Mentrestant tallem l’all ben petit i després l’afegim a la cassola. Jo sempre el poso quan la ceba ja està bastant cuita perquè és crema molt aviat i amb cinc minuts ja queda fregit.

Després posem una cullerada de farina i la barregem bé amb la ceba. Ho deixem coure tot plegat uns tres minuts.

Tot seguit hi aboquem el brou. Si l’hem comprat podem combinar el litre de brou amb mig litre d’aigua, no cal encetar-ne un segon.

Mentre va bullint torrem dues llesques de pa de motlle i les ratllem amb el ratllador. Les afegim a la sopa i deixem que es cogui uns 45 minut o fins que la ceba estigui tendra.Tastem i si cal rectifiquem de sal.

Abans d’apagar el foc hi aboquem els ous i els deixatem dins la sopa amb el batedor manual fins que estiguin completament desfets.

Ho apartem i ho preparem per gratinar al forn. Posem la ceba en terrines individuals de ceràmica amb formatge emmental pel damunt i un polsim de parmesà durant cinc minuts o fins que el formatge estigui desfet i veiem que es comença a daurar.

Si ens fa mandra posar-ho al forn o no tenim terrines sempre podem fondre la sopa amb el formatge al microones, no queda torradet però també fa el pes. De fet jo aquest cop és com ho he fet. I com com que no tenia parmesà he improvisat una barreja d’emmental, mozzarella i cheddar.

S’hi pot afegir una torrada de pa però en aquesta recepta de fet no cal perquè ja el porta ratllat a la sopa.

Bon profit.

sopa de ceba

Deixa un comentari

Filed under Primers plats, Sopa

SOPA DE PASTA AMB POLLASTRE I XAMPINYONS

A casa ens agraden les sopes. És cert que la majoria de vegades faig caldo i simplement hi afegeixo la pasta, més gran o més petita, en funció del temps que tenim i poca improvisació més. Com a molt, algun dia hi afegeixo un ou ratllat i pernil dolç o mandonguilles petites, o cigrons i una mica de pastanaga.

Ara que els nens són més grans i ja no els molesta trobar-se “coses” dins la sopa hem començat a experimentar amb diferents ingredients i textures.

Aquesta és una variant de la sopa de caldo a la qual hi afegim pollastre i xampinyons.

 

Ingredients per a 4 persones:

1 litre de brou de pollastre

1 fulla de llorer

4-5 alls tendres

Pasta petita (jo hi he posat estrelletes)

1 llauna de xampinyons laminats

1 pit de pollastre

Mitja copa de vi blanc sec

Julivert o cibulet per decorar

Sal

 

PREPARACIÓ:

En una cassola escalfem el brou de pollastre amb la fulla de llorer.

Quan bulli hi afegim els anys tendres tallats a rodanxes ben fines i els xampinyons a làmines, si no els tenim de llauna. Ho salem si cal.

Mentrestant en una paella fregim el pollastre amb una mica d’oli. El deixem refredar i el tallem a tires.

Afegim la pasta al brou, baixem el foc i ho deixem coure uns 7-8 minuts.

Quan la pasta estigui cuita hi incorporem el pollastre, el vi i el julivert o el cibulet tallat ben petit i ho deixem coure uns 2-3 minuts més i rectifiquem de sal en cas necessari.

Bon profit.

 

sopa de pollastre i xampinyons

2 comentaris

Filed under Pasta, Pollaste, Primers plats, Sopa

SOPA DE TOMÀQUET

Una de les sopes més populars del món, molt típica als països mediterranis i també als Estats Units. La primera recepta que es coneix va ser escrita per Maria Parloa una cuinera nord-americana, el 1872. Però qui realment la va popularitzar va ser Josep Campbell’s amb la seva recepta enllaunada de sopa concentrada de tomàquet.

Aquesta és una versió un pèl sofisticada, tractant-se d’una sopa de tomàquet, però val la pena tastar-la.

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba

1 quilo de tomàquets, millor del tipus pera

1 gra d’all

3/4 de litre de brou de pollastre o vegetal

Mitja copa de vi blanc sec

2 cullerades soperes de pasta de tomàquet sec (aquest ingredient costa més de trobar però realment fa la diferència).

Alfàbrega fresca

1 pot de crema de llet

Oli d’oliva

2 cullerades soperes de mantega

Sal i pebre

 

PREPARACIÓ:

Ratllem la ceba. Pelem i trossegem els tomàquets.

En una cassola barregem un rajolí d’oli d’oliva i la mantega. Quan aquesta s’hagi dissolt i comenci a fer bombolles hi afegim la ceba ratllada. Ho deixem coure uns deu minuts, a foc suau, remenat de tant en tant i vigilant que no se’ns cremi.

Quan la ceba canviï de color i es torni transparent hi afegirem el tomàquet trossejat. És important que aquest pas es faci just abans que comenci a enrossir-se, no volem que el gust de la ceba sigui massa fort.

Després hi incorporarem l’all tallat a bocins petits, el brou, el vi i les dues cullerades de pasta de tomàquet sec. Si no trobeu la pasta a la majoria de supermercats venen tomàquets secs. Es deixen estovar amb aigua el dia abans i després se n’extreu la polpa, com faríem amb les nyores.

Ho salpebrem i ho deixem coure a foc baix durant 30 minuts, remenant de tant en tant per evitar que els tomàquets s’enganxin al fons de la cassola.

Passat aquest temps retirem la sopa del foc. Piquem 5 o 6 fulles d’alfàbrega, les barregem amb el tomàquet i ho passem tot pel minipimer.

Afegim la crema de llet i ho tornem a escalfar sense que arribi a bullir. En funció de la consistència hi podem afegir més crema de llet o una mica més de brou. Rectifiquem de sal i pebre i ho apartem.

Aquesta sopa es pot menjar freda o calenta. La servim freda amb unes fulles d’alfàbrega de decoració.

sopa de tomaquet

 

1 comentari

Filed under Aperitius, Primers plats, Sopa, Verdures

VICHYSSOISE (crema de porros)

La vichyssoise és una crema freda de porro elaborada amb ceba, patata, nata i aigua o brou de pollastre. És un plat habitual de la dieta mediterrània que també trobem en la cuina basca i anglosaxona. El fet d’afegir-hi nata és més típic del nord de França, tot i que aquest costum ja s’ha estès per tot arreu.

El seu origen no està clar. Hi ha diversos cuiners que se`n discuteixen l’autoria. Es diu que Louis Diat la va cuinar pels seus rics comensals de l’hotel Ritz-Carlton de Nova York durant la primera Guerra Mundial y que va triar el nom de la ciutat de la regió francesa d’on venia, Vichy. Un altres xef que se’n se n’assigna la seva invenció és Jules Gouffe, que en va publicar la recepta al Royal Cookery, l’any 1869.

Aquesta recepta de la Vichyssoise me la va passar ja fa molts anys la Laura Galan i des de llavors que no l’hem deixat de fer.

Ingredients per a 4 persones:

4 porros

4 patates (1/2 kg.)

1 ceba tendra

50 gr. de mantega

2 cullerades soperes de farina

¼ de crema de llet per cuinar

Nou moscada

Pebre blanc

Cibulet o julivert (opcional)

1,5 litres de brou de pollastre (1 pastanaga, la part verda dels porros, una cuixa de pollastre + una carcanada de pollastre i sal). L’altra opció és comprar-ne un ja preparat.

 

PREPARACIÓ

En una olla fem el brou de pollastre posant-hi tots els ingredients i el deixem bullir aproximadament una hora. Se n’hi poden afegir més, com una patata, nap, xirivia, una ceba petita… això ja va al gust de cadascú.  Quan estigui traiem els ingredients i colem el brou.

Mentrestant tallem els porros a juliana o a rodanxes molt fines, només la part blanca (La part verda la podem aprofitar per fer el brou de pollastre o la desestimem).

En un cassó hi sofregim amb la mantega els porros tallats i hi afegim les dues cullerades soperes de farina. Ho deixem coure a foc baix uns deu minuts, remenant de tant en tant.

Passat aquest temps afegim els porros a l’olla del caldo i hi posem també les patates tallades a trossos no molt grans (així es couen abans) i ho deixem bullir uns 25 minuts.

Ho deixem refredar ho passem pel minipimer salpebrant-ho amb pebre blanc i una mica de nou moscada.

Quan es vagi a servir s’hi afegeix la crema de llet.

Es pot decorar el plat amb una rajolí d’oli i una mica de cibulet o julivert.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

3 comentaris

Filed under Primers plats, Sopa, Verdures

CREMA DE CARXOFES DE LA DUARTE’S TAVERN

Duarte's tavernDels molts records que guardo de la meva estada a Califòrnia, un dels més entranyables és la crema de carxofes de la Duarte’s Tavern, a Pescadero. Pescadero és un petit poblet prop de Half Moon Bay de poc més de dos carrers, però amb un petit restaurant que s’ha convertit en tot un referent de la iconografia californiana. Comprat el 1894 anys per una família d’immigrants portuguesos el Duarte’s s’ha mantingut al llarg de generacions conservant les mateixes receptes i els mateixos ingredients que el van fer popular fa més d’un segle. Un dels seus plats estrella és equesta crema de carxofes.

Ingredients per 4 persones:

1 llimona

1 Kg. de carxofes

2 grans d’all petits

250ml de brou de pollastre

1 cullerada de farina de blat de moro (Maizena)

250ml de llet o 200ml de crema de llet (el que es prefereixi)

50 gr. de mantega

Oli d’oliva

Sal

Pebre

PREPARACIÓ

Preparem un bol gran amb aigua i llimona. Tallem les carxofes en quatre/sis talls i les netegem deixant-ne només els cors. Tan bon punt les tenim netes les posem en remull al bol.

En una paella fregim les carxofes amb oli d’oliva fins que es comencin a enrossir. Ho tapem perquè es coguin bé per dins. No han de quedar torrades, només les hem de daurar una mica; d’aquesta manera en preservarem tot el color i sabor. Les salpebrem i quan estiguin al dente (10-15 min) i les traurem del foc.

En el mateix oli hi fregim un parell d’allets picats durant un/dos minuts, procurant que no es cremin.

Amb la batedora triturem les carxofes amb el brou i l’all.

Barregem en un got la crema de llet o la llet amb la Maizena i quan ho tinguem ben dissolt ho afegim a les carxofes. Ho posem en un cassó i ho escalfem a boc baix fins que arrenqui el bull sense deixar de remenar. Si cal podem afegir-hi un altre got de llet i maizena, sempre respectant les mateixes proporcions si ens agrada més lleugera. Jo ho faig amb crema de llet perquè té més cos i és més gustosa, però amb llet també queda molt bona.

Quan haguem aconseguit la textura desitjada hi podem afegir una llenca de mantega, entre 25 i 50 gr. Ho rectifiquem de sal i pebre si cal i ho servim.

Com a decoració podem posar unes làmines fines de carxofa fregides.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Deixa un comentari

Filed under Primers plats, Restaurants, Sopa, Verdures

EL MEU CALDO DE NADAL I DE TOT L’ANY

L’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa. Se sap que al segle XIV els catalans en menjaven cada dia i el seu oriegen rau en les famílies de pagès que aprofitaven les restes de la collita i les bullien amb aliments del rebost. Hi havia verdures de temporada, tubèrculs i carn de diferent tipus depenent de l’economia de cadascú i de l’època de l’any. Se’n feien versions “de festa” i “de diari”. Pel dia a dia es feien servir més hortalisses i ossos i es posava poca carn mentre que segons la tradició als Països Catalans els dies de festa l’escudella havia de tenir “els Quatre Evangelistes”: porc, gallina, vedella i xai.L’olla o escudella i carn d’olla de Nadal era la versió de màxima festa.

De caldos no n’hi ha dos d’iguals, fins i tot fent-los amb els mateixos ingredients el gust o la textura canvia en funció del foc, de l’aigua o del temps de cocció.

El meu caldo és força senzill i no gaire greixós i tant serveix pel dia de Nadal com per fer sopa petita tot l’any. Hi poso força pollastre i així aprofito i amb la carn d’olla que sobra faig croquetes.

La quantitat dels ingredients que hi poso és per fer en una olla de 10l. de capacitat; si se’n fa servir una de més petita millor reduir proporcionalment.

Ingredients:

7 pastanagues

6 patates

2 porros

1 nap

1 xirivia

¼ de col

1 ceba gran

1 branca d’api

1 pot de cigrons cuits de mig kg.

2 quarters de pollastre

1 carcanada de pollastre o una cuixa de gallina

1 os de pernil

1 peu de porc

1 os de vedella

1 os de xai

Pilota (veure recepta més avall)

sal

Ingredients per la pilota:

400 gr. de carn de porc

400 gr. de carn de vedella

2 ous

3 torrades de pa

150 ml. de llet

2 grans d’all

julivert

Pa ratllat

Sal i pebre

farina

PREPARACIÓ

Rentem, pelem i tallem totes les verdures.

Posem aigua de l’aixeta fins a ¾ parts de l’olla i hi anem afegint les verdures i les carns menys la pilota, les patates i els cigrons. Les verdures les tallem en tres o quatre trossos, menys la ceba, que la posem sencera perquè no es desfaci.

Ho salem; podem ser generosos perquè hi ha molta aigua. Posem el foc fort fins que bulli i després l’abaixem a temperatura mig baixa. Jo el deixo bullir unes tres hores.

Anem traient el greixet i l’escuma que s’acumula a la superfície i quan portem més o menys una hora de cocció comencem a fer la pilota.

Per fer-ho posarem la carn picada en un bol i la salpebrarem. Hi afegim els ous, l’all tallat molt petit, el julivert i ho barregem (jo ho faig amb les mans). Després hi posem les torrades al damunt i les ruixem amb llet. Quan estiguin estovades tornarem a barrejar i hi afegirem pa ratllat fins que vagi agafant una textura suau però que ens permeti formar les pilotes, d’uns 3-4 cm de diàmetre. Si ens queda massa espès hi podem afegir més llet. I si ens queda massa tou, més pa ratllat.

Enfarinem les pilotes amb farina de blat i a mesura que les anem fent les anem posant dins l’olla.

Si el caldo s’ha reduït d’aigua n’hi afegim més i tornem a rectificar de sal.

La última mitja hora de cocció hi posem els cigrons, així queden cuits però no es desfan. Parlant dels cigrons, he descobert que existeix una mena de mitjó per coure’ls dins l’olla i d’aquesta manera no s’an d’anar pescant del fons. És molt pràctic i ho venen als xinos:

mitjó

Apaguem del foc i separem la carn d’olla del caldo.

Posem part del caldo en una olla més petita i el fem bullir amb pasta que vulguem. La carn d’olla la servim en un plat a part.

sopa

carn d'olla

1 comentari

Filed under Primers plats, Sopa